Amb la fi de la Segona Guerra Mundial i la derrota del Tercer Reich alemany, que va tenir lloc ara fa tot just 80 anys, el territori germànic va ser dividit en diverses zones d’ocupació sota control aliat que van propiciar la creació de les dues Alemanyes que van conviure durant quatre dècades al llarg de la segona meitat del segle XX. Per ser exactes, però, entre 1949 i 1957 en realitat van ser tres les Alemanyes que existien, ja que a la capitalista República Federal d’Alemanya i a la socialista República Democràtica Alemanya caldria afegir-hi el protectorat del Sarre, un petit territori fronterer amb França, que correspon a l’actual land germànic del Saarland, que va quedar sota control gal un cop reordenat el mapa alemany arran de la desfeta de Hitler i el seu règim nazi.
Aquesta circumstància va provocar un fet d’allò més insòlit a nivell esportiu: la participació del principal club de futbol d’aquest territori, l'1.FC Saarbrücken, a la lliga de la segona divisió francesa de la temporada 1948-49. Per arribar a entendre com es va produir aquesta circumstància ens cal remuntar fins al 25 de novembre de 1945, en el moment immediatament posterior a la fi de Segona Guerra Mundial, quan l’històric club de Saarbrücken, la capital de la regió del Sarre, va ser dissolt per les noves autoritats per ser tot seguit refundat amb el nom d’1.FC Saarbrücken.
Durant les seves tres primeres temporades, aquest nou equip va participar en la Oberliga Südwest, la competició que les autoritats d’ocupació franceses del Sarre i de Renània havien creat per substituir la vella Gauliga del nazisme. El 1948, però, després que el Sarre hagués formalitzat la seva condició d’estat independent a finals de l’any anterior amb l’aprovació d’una constitució i l’adopció d’una unió econòmica amb França que va introduir el franc com a moneda d’ús corrent al territori, les noves autoritats de la regió van incentivar que, per visualitzar aquesta nova independència, el Saarbrücken abandonés les competicions futbolístiques alemanyes.
La manca de competència interna al si del nou Sarre independent va fer que l'1.FC Saarbrücken sol·licités la seva integració al sistema competitiu francès, un fet que va ser acceptat de molt bon grat per Jules Rimet, aleshores president de la federació francesa, i per les autoritats polítiques gal·les, que veien en aquest gest l’avantsala d’una possible annexió del Sarre a França amb la qual molts d’ells somniaven.
Aquesta circumstància va propiciar que, la temporada 1948-49, l'1.FC Saarbrücken fos admès com a convidat a la segona divisió francesa, amb el nom degudament afrancesat per passar a ser el FC Sarrebruck, això sí, i s’enfrontés cada setmana a un dels dinou equips que integraven oficialment la segona categoria del futbol gal.
Si bé els partits del Sarrebruck contra la resta de rivals de la segona divisió no eren considerats oficials i no computaven a la taula classificatòria, el cert és que els resultats de l’equip del Sarre van ser extraordinaris i, en cas d’haver estat degudament considerats, haguessin provocat el seu ascens a la primera divisió i també l’obtenció del títol de campió de la categoria de plata del futbol francès.
Un fet que ha motivat que, amb el pas del temps, l'1.FC Saarbrücken hagi vist com se’l considerava com el "campió no oficial" d’aquella singular segona divisió francesa, un fet que no acaba de ser del tot cert, ja que cal tenir en compte que la majoria d’equips gals disputaven els seus partits contra el Sarrebruck amb uns onzes titulars plens de jugadors suplents i sense la tensió competitiva que sí que tenien en la resta de matxs que computaven per la classificació oficial.
Sigui com sigui, per a la història ha quedat que un equip actualment alemany va "guanyar" la segona divisió francesa de la temporada 1948-49 en un context en què França ambicionava l’annexió del Sarre al seu territori nacional.
Un cop acabada aquella atípica temporada, el 7 de juny de 1949, el Sarrebruck, satisfet de l’experiència, va demanar formalment la seva integració oficial a la Federació de Futbol Francesa, una demanda que va comptar amb l’aval de Jules Rimet i del mateix executiu de París, que veia en ella l’antesala d’una futura integració del Sarre a França.
Paradoxalment, però, tot i l’aval dels màxims dirigents del futbol francès, els clubs gals, que havien de validar aquesta integració, van rebutjar de manera gairebé unànime la proposta. Així, doncs, malgrat que el govern considerava d’"interès nacional" l’admissió del Sarrebruck a les estructures futbolístiques gal·les, els clubs del país s’hi van oposar amb fermesa, condicionats, en bona part, pel sentiment antialemany que impregnava la societat francesa en els anys immediatament posteriors a l’ocupació nazi del seu territori.
El rebuig a la integració del Sarrebruck a l’estructura del futbol francès va provocar que la temporada 1948-49 passés a la història com l’única en què l’actual equip alemany va competir en una lliga gal·la. L’any següent, l’equip del Sarre va organitzar una competició pròpia, la Copa Internacional del Sarre, on van participar una quinzena d’equips convidats tant d’Europa occidental com d’Amèrica del Sud, renunciant així a jugar a la Ehrenliga, la competició del Sarre independent, a causa de l’escàs potencial dels clubs que la conformaven.
Aquesta Copa Internacional del Sarre es va disputar únicament en dues ocasions i, de fet, la segona edició del torneig no va arribar ni tan sols a completar-se ja que l'1.FC Saarbrücken, amb el seu nom alemany recuperat, va passar a competir, a partir de la temporada 1951-52, a l’Oberliga germànica, avançant el que acabaria sent la integració del Sarre a la República Federal d’Alemanya, que es va materialitzar l’1 de gener de 1957.
Dos anys abans, el 23 d’octubre de 1955, el Sarre havia celebrat un referèndum sobre el seu estatut polític on la seva ciutadania havia rebutjat la proposta de convertir-se en un territori sota control de la Unió Europea Occidental, evidenciant així la seva voluntat d’acabar integrant-se a l’Alemanya federal per esdevenir-ne el land de Saarland.
Durant el període comprès entre la dècada dels 50 i l’inici de la dels 60, l'1.FC Saarbrücken es va erigir en un dels grans clubs de l’Alemanya Occidental fins al punt d’acabar guanyant l’Oberliga Südwest de l’any 1961 i d’arribar en dues ocasions fins a la semifinal de la copa germànica, on va ser derrotat pel Bayern de Múnic, l’any 1957, i per l’Stuttgart, el 1958. Abans, l’equip ja havia participat en la primera edició de la Copa d’Europa, la temporada 1955-56, on va ser eliminat als vuitens de final pel Milà italià. De fet, va ser durant aquesta mateixa etapa quan l'1.FC Saarbrücken va assolir una de les victòries més prestigioses de la seva història en imposar-se, en un partit amistós celebrat a l’estadi de Chamartín, ni més ni menys que al Real Madrid a qui va derrotar per un contundent 0-4 convertint-se en el primer equip alemany que ho feia, si bé en aquella època, com hem apuntat, el de Saarbrücken era encara un equip de l’estat independent del Sarre.
Totes aquestes fites van propiciar que, el 1963, l'1.FC Saarbrücken esdevingués en un dels setze equips fundadors de la Bundesliga alemanya, una competició que agrupava els grans clubs de l’Alemanya federal i que posava fi a la divisió regional de la màxima categoria del futbol germànic. La participació del club de Saarbrücken en aquesta nova competició tenia una evident lectura geopolítica i posava en evidència la plena integració de l’antic Sarre a la República Federal d’Alemanya.
Aquell primer any de l'1.FC Saarbrücken a la Bundesliga va acabar, però, amb uns resultats desastrosos per a l’equip de Saarland que va perdre la categoria en ocupar el darrer lloc de la taula. Des d’aleshores, el club ha tornat a jugar en quatre ocasions a la màxima categoria del futbol alemany, sempre, però, amb uns resultats més aviat discrets.
De fet, en el palmarès de l’equip alemany, que ha quedat en dues ocasions campió del seu grup de la Bundesliga 2, hi destaca de sobremanera aquella temporada 1948-49 en què va "guanyar" de manera no oficial la segona divisió francesa. Una fita que converteix l'1.FC Saarbrücken en un equip singular que és testimoni de la complexa situació geopolítica que el Sarre va viure després de la derrota del Tercer Reich.
