Les ombres que deixa el Mundial de Qatar

Qatar tanca aquest diumenge el seu Mundial. El règim qatarià, amb el suport directe o indirecte i la connivència de les principals institucions esportives -liderades per la FIFA i Gianni Infantino- i polítiques del planeta -a més de grans figures de l'esport com Xavi Hernández- ha venut durant gairebé un mes una imatge de normalitat destinada a blanquejar un país que, segons organitzacions internacionals de prestigi, ha vulnerat repetidament els drets humans abans i durant la preparació de la cita mundialista.

6.500 morts durant la construcció d'estadis i infraestructures, segons una investigació del The Guardian i Amnistia Internacional -Qatar només n'ha reconegut "unes 400 o 500"-, han quedat amagades per la pilota durant tres setmanes. També han quedat en un segon pla les vulneracions dels drets humans, de les dones o del col·lectiu LGTBIQ+ de les quals s'acusa el règim qatarià. El Mundial, però, ha deixat polèmiques que taquen l'objectiu de Qatar de presentar-se com un país democràtic i avançat.
 

Censura al braçalet LGTBIQ+

La primera gran polèmica va ser amb el braçalet LGTBIQ+. Aquest col·lectiu està perseguit a Qatar, amb condemnes de 10 anys de presó pel sol fet de mantenir relacions entre persones del mateix sexe. De fet, just quan faltava un any per l'inici del Mundial, des del comitè organitzador de la competició ja es va recordar que l'homosexualitat "no està autoritzada" a Qatar: "Que respectin la nostra cultura", va assegurar Nasser Al Khater, director executiu d'aquest comitè.

En aquest context, diverses seleccions van anunciar la iniciativa "One Love", que consistia a fer que els seus capitans lluïssin aquest braçalet en defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+. Les seleccions d'Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Gal·les, Noruega i Suïssa, davant la impossibilitat d'un boicot que les deixaria fora de la competició, estaven disposades a assumir les possibles sancions econòmiques de la FIFA per exercir aquesta defensa dels drets.

Però la FIFA va decidir anar un pas més enllà, i en una decisió pràcticament inèdita va amenaçar amb sancions esportives si finalment els capitans d'aquests equips lluïn el braçalet. Aquests jugadors, per exemple, rebrien només d'inici una targeta groga per un teòric incompliment del vestuari, com si es tractés de treure's la samarreta per celebrar un gol o de protestar una decisió arbitral.
 
Primerament, la selecció francesa ja s'havia baixat del carro per la negativa del capità Hugo Lloris, que volia "respectar les tradicions i regles" del Qatar, i aquesta última decisió de la FIFA va acabar amb un comunicat conjunt dels altres set equips que restaven assegurant que la iniciativa finalment no es duria a terme. Els set països consideraven que l'amenaça de la FIFA és una decisió "sense precedents" i "decebedora" i remarcaven que els seus jugadors mostraran suport a aquest col·lectiu "d'altres maneres".

Finalment, però, l'únic equip que va buscar aquestes alternatives per protestar va ser el d'Alemanya. El combinat alemany, de fet, es pot dir que ha acabat sent l'únic que ha mostrat públicament el suport als drets humans i LGTBIQ+. I és que Manuel Neuer va saltar al primer partit que els alemanys van disputar al Mundial amb un braçalet contra la discriminació, de color blanc i amb lletres negres, per poder escapar de la sanció de la FIFA. Els àrbitres van revisar-lo abans de l'inici del partit, però el porter i capità alemany el va poder lluir. Els jugadors del país també van tapar-se la boca en la fotografia d'abans de començar el matx per denunciar la censura del màxim organisme internacional del futbol. Unes protestes, per cert, que van rebre l'atac d'un jugador del Reial Madrid.
 

Trama de suborns a l'Eurocambra

Més enllà de les fronteres qatarianes, una trama de corrupció ha esclatat a l'Eurocambra. Per ara, amb el resultat de la destitució de la vicepresidenta Eva Kaili, detinguda el passat cap de setmana presumptament per haver acceptat suborns de Qatar a canvi de favors polítics per facilitar la celebració del Mundial, però també per altres aspectes. I presumptament, perquè la presumpció d'innocència és un dret, però sembla evident que com a mínim alguna irregularitat s'ha comès.

La prova és que, en el moment de ser detinguda, va ser enxampada transportant maletins plens de bitllets de diners. Per si quedaven dubtes, la parella de Kaili ha confirmat els suborns i la seva participació: "He rebut uns diners que no necessitava", va dir davant el jutge belga. La detenció i destitució de la política socialdemòcrata grega es produeix en el marc d'una investigació sobre pagaments del règim qatarià a polítics a canvi de blanquejar la seva imatge. I no sembla que sigui l'única implicada a nivell de les institucions europees, ja que la policia belga va escorcollar aquest dilluns a la tarda la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.

El cas s'obre el passat divendres, quan la Fiscalia belga emet un comunicat en què explica que els investigadors de la policia sospiten d'un país del Golf que busca influir en les decisions del Parlament Europeu a través de "sumes de diners o regals" amb persones que tenen una posició política "significativa". Només unes hores després, Kaili és detinguda en una operació en què també hi ha cinc detinguts més, sent quatre d'ells els que continuen a hores d'ara a presó.
 
Els cinc implicats són, a banda de Kaili, el president de la Confederació Sindical Internacional, Luca Visenti, el secretari general de l'ONG No Peace Without Justice, Niccolò Figà-Talamanca, l'exparella de Kaili i assistent parlamentari Francesco Giorgi i l'exeurodiputat socialdemòcrata Pier Antonio Panzeri. Els quatre empresonats, entre els quals hi ha Kaili, estan acusats de pertinença a organització criminal, blanqueig de diners i corrupció, mentre que els altres dos han estat posats en llibertat. 

En el marc de l'operació policial, les autoritats han trobat gairebé 1,5 milions d'euros vinculats amb la trama. Segons la Fiscalia belga, l'operació estava particularment dirigida a assistents parlamentaris, una figura clau en les tasques legislatives dels eurodiputats. L'Eurocambra, a través de la seva presidenta RobertaMetsola, ha assegurat que "no hi haurà impunitat" davant els corruptes i ha reiterat la col·laboració amb les autoritats policials i judicials. El Marroc també podria estar implicat en la trama.
 

Incògnites de la mort de dos periodistes

Fora dels terrenys de joc, la polèmica també ha estat servida arran de la mort de dos periodistes mentre cobrien el Mundial de Qatar, però especialment la de Grant Wahl. Aquest periodista estatunidenc de 48 anys va perdre la vida mentre cobria el partit que divendres va enfrontar l'Argentina i els Països Baixos.

La poca claredat en un inici dels fets va encendre totes les alarmes, i no només perquè Wahl fos periodista, sinó perquè era un ferm defensor i activista dels drets del col·lectiu LGTBIQ+. En un altre partit del Mundial el periodista va portar una samarreta en solidaritat amb aquest col·lectiu, però la seguretat de l'estadi no el va deixar entrar fins que se la va treure.

També el seu germà va alimentar la teoria de la conspiració declarant que Wahl havia estat assassinat. Ara bé, després va rectificar a mitges assegurant que preferia esperar al que determinessin els doctors i el govern dels Estats Units. Finalment, segons la dona de Wahl, l'autòpsia ha determinat que va morir d'un aneurisma d'aorta ascendent.

L'altra mort d'una persona que informava sobre el Mundial de Qatar es va comunicar dissabte passat. El fotoperiodista Khalid al-Misslam, que cobria la competició per l'emissora qatariana Al Kass TV, va morir "sobtadament". No n'han transcendit més detalls i el canal pel qual treballava només va informar dels fets en un directe sense aportar-ne nous detalls.
 

Els jugadors de l'Iran no canten l'himne

Sense tenir a veure amb Qatar, però sí que amb els drets i llibertats de les dones, els jugadors de l'Iran també han deixat una de les escenes més impactants d'aquesta cita mundialista. En el debut contra Anglaterra, els integrants del combinat iranià van mantenir-se en silenci quan va sonar l'himne del país. Ho van fer en suport a les protestes contra el govern del país, originades fa uns mesos arran de la mort de Masha Amini, una jove kurda a qui la "policia de la moral" va obligar a fer una "classe de reeducació" perquè duia el vel mal posat, i va morir uns minuts més tard de sortir de la comissària.

Després d'aquest gest, el govern de l'Iran hauria amenaçat els familiars dels jugadors de la seva selecció de futbol amb empresonar-los i torturar-los si els internacionals "no es comporten bé". Membres de la Guàrdia Revolucionària van demanar tenir una reunió amb els jugadors, trobada on se'ls hauria amenaçat de fer mal al seu nucli proper tant si continuaven sense cantar l'himne com si se sumaven d'alguna manera a les protestes contra les autoritats. En el següent partit que van tenir van cantar l'himne. Fa uns dies, també ha transcendit que un futbolista del país ha estat condemnat a mort acusat de "traïció a la pàtria" per participar en les protestes.
 

I a nivell esportiu?

I allà on volia guanyar Qatar, en què l'esport manés, li ha sortit bé? La realitat és que tothom ha parlat de la pilota durant aquests dies, però el balanç del règim qatarià no pot ser plenament exitós per totes aquestes polèmiques. A banda, a nivell esportiu no ha estat el Mundial més seguit pel que fa a la presencialitat. Les dates i el país de ben segur que no han ajudat, tampoc les normes de conducta, com a mínim, poc imaginables en el món occidental.

Les imatges d'estadis buits han estat protagonistes especialment durant alguns partits de la fase de grups. Va ser claríssima la poca cultura futbolística de Qatar, un altre dels motius pel qual aquest Mundial ha estat tan críticat en el partit inaugural. Els aficionats locals van abandonar les grades quan Equador va sentenciar el matx. En altres partits, fins i tot ha calgut repartir entrades gratis al descans perquè les grades s'emplenessin. A Qatar, doncs, encara li queda molt per guanyar en drets i llibertats, però també en capacitat de convèncer a la resta del món.