Àlex Fàbregas en un partit amb la selecció espanyola d'hoquei sobre herba Foto: Aitor Alcalde (RFEH)L'afirmació nacional catalana d' Àlex Fàbregas continua aixecant polseguera . L'hoquei herba, un esport minoritari sovint oblidat del panorama mediàtic i desconegut pel gran públic, és ara el centre d'atenció. En els Jocs Olímpics d'enguany, dels divuit seleccionats amb Espanya fins a setze són catalans. “És el triomf del planter”, explicava el segon entrenador de la selecció, el terrassenc Roger Pallarols, abans de començar la competició olímpica.
Fins ara, mai abans hi havia hagut conflictes per afers de nacionalitats dins la selecció espanyola. I no perquè no hi hagués jugadors que pensessin com l'Àlex Fàbregas. En els cercles propers als jugadors és ben sabut que bona part dels internacionals amb Espanya veurien amb bons ulls el reconeixement oficial de les seleccions catalanes i la independència de Catalunya.
L'hoquei sobre herba, al contrari que altres esports com el seu “cosí” sobre patins, no s'ha utilitzat normalment com a símbol d'identitat nacional catalana, malgrat ser un esport molt arrelat al territori català.
La ciutat de Terrassa, amb clubs històrics com l'Atlètic, el Club Egara o el CD Terrassa, és el principal bastió de l'hoquei sobre herba català i estatal. Al llarg dels segles XX i XXI més de 70 jugadors d'hoquei herba terrassencs han participat als Jocs Olímpics. Equips com el Reial Club de Polo de Barcelona –club de l'Àlex Fàbregas– o el Júnior de Sant Cugat, entre d'altres, amplien el potencial català d'aquest esport on els cognoms catalans són el més normal. A la resta de l'estat són pocs els equips que poden plantar cara als clubs catalans, i els que ho fan, com el potent Club de Campo madrileny, acostumen a tirar de talonari i no de planter.
De fet, les seleccions espanyoles, tant masculines com femenines, tant absolutes com de categories inferiors, tenen sovint la seu central a Catalunya. Terrassa, on hi ha un camp gestionat per la Federació, és un dels principals escenaris dels combinats estatals, més recolzats per la proximitat dels esportistes que per la samarreta que vesteixen.
Concentració lluny de casa
Malgrat que la gran majoria dels jugadors convocats per a Londres 2012 i del cos tècnic –el seleccionador, Dani Martín, és nascut a Suïssa però viu a Terrassa– són de Catalunya, la Federació Espanyola va organitzar la major part de la preparació per a aquests Jocs Olímpics a Santander. A la ciutat càntabra es va construir un nou camp d'hoquei sobre herba amb les característiques del que hi ha a Londres.
En nombroses ocasions, des del mateix ens federatiu, es va animar al públic de Santander a assistir al camp amb banderes espanyoles i samarretes vermelles. La samarreta oficial per als Jocs Olímpics de Londres, de color vermell, contrasta amb la samarreta groga que s'ha vestit amb major freqüència en els darrers anys a la selecció d'hoquei sobre herba. Ara, alguns mitjans parlen també de 'La Roja' per referir-se a l'esport de l'estic.
