El bàsquet català viu el seu millor moment. Aquesta temporada hi ha cinc equips catalans a la màxima competició estatal. L'ascens del Hiopos Lleida a la Lliga Endesa ha ampliat la presència catalana a cinc, amb el Barça, el Joventut, el BAXI Manresa i el Bàsquet Girona. Un gran èxit tenint en compte que dels 18 equips de la lliga, el 36% correspon a clubs catalans. Si ens fixem en les altres comunitats autònomes, hi trobem dos equips, un o cap. Alhora, tres dels equips catalans, Barça, Penya i Manresa, s'han classificat per a la Copa del Rei, un fet poc habitual en els últims anys. Però res és atzar, sinó que hi ha quatre factors que ho expliquen: cultura de bàsquet, massa social regenerada, rejoveniment de càrrecs o alt nivell de les categories de formació.
Els cinc equips passen pel millor moment esportiu. El Hiopos Lleida, que és el seu primer any a l'ACB, està demostrant personalitat i una energia aclaparadora. El BAXI Manresa, que ha viscut sempre en la zona de perill, ara viu una etapa gloriosa. La seva classificació a la Copa del Rei, juntament amb Barça i Joventut, ho corrobora. De fet, aquest segle només han coincidit en cinc ocasions tres equips catalans, sent l'última el 2022. Tot i això, els veterans recordaran l'Akasvayu Girona, que va disputar la Copa el 2006, 2007 i 2008, però va desaparèixer per problemes econòmics, o el mític TDK Manresa i la seva heroïcitat de guanyar la Copa del 96, disputant-la també el 97 i 98.
Catalunya és el bressol del bàsquet espanyol i així ho corrobora la història. Associacions com l'ACB o l'Eurolliga van sorgir a Barcelona. En aquest sentit, el periodista especialitzat en bàsquet Marc Mundet explica que "no és casualitat". Aquesta forta tradició "forma part de la idiosincràsia i el llegat històric del bàsquet al nostre país. S'entén d'una manera i tenim un model propi reconegut mundialment". I se segueix treballant internament, com en el darrer acord entre les federacions catalana i espanyola i el Departament d'Esports de la Generalitat, per potenciar grans competicions a Catalunya i convertir-se en un referent de l’esport d’alt nivell. Tot comença a les categories formatives, on les seleccions catalanes són les millors de l'Estat. Jordi Robirosa, periodista esportiu de 3Cat, creu que la base és la clau: "Cada cap de setmana es disputen més de 3.000 partits de bàsquet a Catalunya".
El nivell de jugadors i d'entrenadors valida aquesta fita aconseguida. De fet, per Óscar Herreros, cap d'esports a La Xarxa, "és l'habitual, tot i que sembli estrany o cridaner i respon a una gran història i a l'aposta de la federació". El bàsquet és un producte local i forma part d'aquestes comunitats, com a Lleida o Manresa. Mundet parla del "bàsquet del poble, de la gent de baix", i aquests dos equips són exemples a imitar. A Lleida no hi ha esport d'elit i és difícil crear comunitat, però diu que "han tingut èxit pel suport del territori amb un teixit empresarial i social sòlid". Perquè sí, "aquí no hi ha tants diners públics i suport institucional pel bàsquet com a la resta de l'Estat, però la intensitat amb què es viu el bàsquet és molt superior", respon Robirosa.
Parlar d'èxit és parlar del Bàsquet Manresa, dels pocs clubs d'una ciutat de menys de 100.000 habitants. Tres participacions en la Copa del Rei en quatre anys i una final europea, que Robirosa descriu com un "miracle i un fet inversemblant". Però no sempre ha estat així. Herreros explica que l'últim ascens va ser clau perquè "la gent va tornar a connectar amb l'equip". Ara bé, aquesta anomalia és fruit del treball i l'esforç diari. El Bàsquet Manresa va més enllà de la ciutat perquè té un teixit social que engloba la comarca del Bages i voltants. De totes maneres, és evident que l'aposta econòmica actual és més forta i dona certes garanties d'una continuïtat a l'elit. I és que, en definitiva, "l'esport d'elit és voluntat de voler-hi ser", expressa Mundet.
El Bàsquet Manresa ha ofert un rendiment excel·lent. Mundet ho atribueix a un inconformisme total, a la voluntat de voler sempre més. Tot i tenir un dels pressupostos més baixos de la lliga, el model manresà és l'exemple que un club modest pot fer molt bé les coses. El Bàsquet Manresa "ha centralitzat el país i ha popularitzat el bàsquet al territori", explica el periodista. Tot això, fent de la necessitat virtut de la mà de l'entrenador Pedro Martínez, que va innovar creant un estil de joc que permetés competir amb els equips de dalt i que ara molts repliquen. És més, gràcies a aquesta feina feta, Manresa és actualment un aparador atractiu per jugadors de gran nivell que volen venir cobrant poc com a trampolí per un gran contracte. Lundberg, Moneke, Francisco o Robinson són alguns exemples.
La gran salut dels clubs s'explica per la connexió entre l'equip i la gent jove. Robirosa parla d'una fornada fantàstica de nens i nenes que ja neixen amb sentit de pertinença, un fet que abans no succeïa tant. Una massa social que s'ha regenerat a Girona i Lleida, que en el passat van tenir bàsquet d'alt nivell. Així doncs, el retorn de l'ACB a aquestes ciutats ha aconseguit "despertar el bàsquet d'elit que havien perdut", explica Herreros. L'afluència als pavellons ha crescut respecte a la temporada passada: Barça (14,74%) i Joventut (10,74%). Manresa i Girona superen de mitjana el 95% de l'aforament. El Hiopos Lleida, menció especial, rep el títol popular de la millor afició de la lliga.
Entrenadors joves de la casa han irromput liderant projectes sòlids a l'ACB. L'entrenador del Hiopos Lleida, Gerard Encuentra, dirigeix l'equip amb 35 anys després d'ascendir-lo. L'altre cas més significatiu és el de Dani Miret, que després d'uns anys fent d'ajudant al Joventut, ara és el primer entrenador amb 39 anys. Una realitat que també s'ha escenificat en els òrgans directius, com el cas de Mario Bruno Fernández i Juan Carlos Navarro a la direcció esportiva del Barça o el Xevi Pujol a Manresa. Un canvi generacional esperat, però que no és habitual a la resta de clubs espanyols.
Els tres periodistes contactats per Nació creuen que hi ha espai per més clubs catalans a l'elit. Ciutats com Tarragona, Mataró o Granollers tenen potencial, però no és el cas del Baix Llobregat, ja que l'efecte Barça ho complica. Tot és una qüestió d'inversió per crear un projecte sostenible. El bàsquet català té un llegat de passat, però també de present amb el millor planter de l'Estat. Però falta molt camí per recórrer i és que el futbol representa el 95% de la informació esportiva a Catalunya. El territori vol més bàsquet que mai i el nivell esportiu és altíssim a l'elit i a la base. "Ens ho hem de creure més i construir més comunitat i sentit de pertinença", finalitza Mundet.
I el bàsquet femení?
El bàsquet femení també es troba en un moment dolç. El Joventut, que ha fet una gran aposta i ha ascendit a la LF Endesa, s'ha erigit en una de les revelacions. També hi ha el Cadí la Seu, un club modest que fa molt bé les coses i l'Uni Girona. Aquest últim és un clàssic de les competicions europees, enguany classificat pels quarts de final de l'Eurocup. Tot i això, Herreros i Robirosa creuen que el més lògic seria que hi hagués quatre clubs catalans a l'elit. Un fet que hagués estat possible si no fos pel descens del Barça CBS per problemes econòmics. El nivell de les jugadores és altíssim i només falta voler-hi apostar. "Cada any hauria de guanyar la lliga un equip català", sentencia el mític periodista de 3Cat.