Una expedició catalana d'esquiadors de muntanya va renunciar fa dues setmanes a intentar pujar amb esquís al Dhaulagiri VII, un cim 7.246 metres del massís de l'Himàlaia, a causa d'un cicló que va deixar una gran nevada a la zona. El grup, encapçalat pel seleccionador català Joan Cardona, els seus dos fills Nil i Oriol, els també gironins Gerard Vila i Àlex Masdeu, l'osonenca Marta Garcia, els pallaresos Marta Riba i Gerard Garreta, així com Mireia Miró, està en plena tornada cap a Catalunya. Nil Cardona, des de l'aeroport de Doha, atén la breu entrevista de NacióMuntanya just abans d'enllaçar amb l'stage de la selecció catalana a Tignes.

- L'expedició d'esquiadors de muntanya catalana està en plena tornada del Nepal. Amb quines sensacions ho fan?

- Les sensacions són bones per l'experiència viscuda tot i el fet d'haver hagut de canviar els plans per culpa del cicló de passat 14 d'octubre. Hem après molt del què és i el què suposa un expedició: el cim és l'objectiu, però l'important és el camí.

- Les notícies que van arribar a Catalunya eren que avortàveu el descens per la gran quantitat de neu. Què va passar realment?

 - El 14 va nevar molt quan encarà estàvem a dos dies d'arribar al camp base. Per arribar-hi necessitàvem continuar amb els iacs per pujar tot el material necessari per a l'ascens a cim. Però era un terreny molt exposat pels animals i era impossible continuar amb la gran quantitat de neu i el perill d'allaus. Després de quatre dies aturats, vam decidir fer les dues etapes portejant tot el material nosaltres mateixos i agafant-ne el mínim imprescindible. Tot plegat va suposar que arribéssim al camp base sis dies més tard del previst inicialment i amb menjar només per tres dies. Sense l'aclimatació necessària era evident que ni ens podíem plantejar l'atac al cim.

- Van rebre les noticies de la tragèdia de l'Annapurna? Fins a quin punt els va afectar?

- Les vam rebre immediatament. Però el pla escollit no va canviar ja que no vam poder veure la muntanya fins que no vam ser al camp base. Allà vam veure que els allaus eren un perill important. Se n'havien produït dos i un va estar a punt de matar un expedicionari belga. Allà vam comprovar que tot era massa perillós.

- Va ser fàcil prendre la decisió de fer marxa enrere i abandonar el camp base?

- Sí, perquè en arribar-hi ja teníem clar que només hi podríem ser tres dies. Teníem el temps just de tornar i poder agafar els avions fins a Katmandú. Si haguéssim tingut més marge segurament hauríem fet un atac al cim. A més, el dia 25 hi tornava a haver previsió de neu. Havíem de marxar per no quedar atrapats al camp base ni patir pel risc d'allaus en el camí de tornada que té un flanqueig força perillós.

- Amb més ganes que mai de tornar-hi? Ja fan projectes?

- Evidentment, amb moltes ganes de tornar a l'Himàlaia. Ara bé, de moment, cap projecte. Toca pensar en Tignes.

- Precisament ara enllaceu amb la pretemporada amb la selecció d'esquí de muntanya. Com ho afronten?

- Sí, sis membres de l'expedició marxem directe cap a Tignes: en Gerard Vila, la Marta Garcia, la Marta Riba, l'Oriol Cardona i jo mateix amb la selecció així com en Gerard Garreta com a tècnic. Ho afrontem amb moltes ganes per començar a entrenar ja amb els esquís.