Núria Picas, en plena UTMB Foto: Roger Caballé/BuffNúria Picas va repetir aquest dissabte la segona posició a la mítica Ultratrail del Mont Blanc assolida el 2013. Ho va fer amb un temps de 24 hores, 54 minuts i 29 segons, lluny de Rory Bosio que amb 23:23:20 va revalidar el triomf a Chamonix. El podi a la mare de totes les ultres serveix a Picas per refermar encara més el liderat al circuit Ultra Trail World Tour que, si no hi ha cap daltabaix, s'acabarà emportant.
La UTMB va començar el divendres 29 d'agost a les 17.30 a Chamonix sota una intensa pluja, que va continuar durant bona part de la nit, augmentant la duresa de l’esdeveniment. Els primers compassos de la prova, sempre molt ràpids i amb una gran assistència de públic, van servir per destacar un grup de líders, entre els quals Picas, que de seguida va col·locar-se al capdavant de la classificació femenina en la seva arribada al primer punt d’assistència de les Contamines (km 31, 1.170 metres). El fred i la humitat són un dels grans aliats de Picas, que continuava en primera posició en la primera gran ascensió a la Croix du Bonhomme (km 44, 2.443 metres).
Creuant la frontera amb Itàlia al Col de la Seigne (km 60, 2.516 metres), Picas avançava amb decisió a través de la foscor: “Durant els primers vuitanta quilòmetres m’he trobat realment molt bé, el fred i la pluja m’agraden i m’hi sento còmoda. En tota aquesta part del recorregut m’ho he passat molt bé, tot gaudint de l’ambient”. Després de 9 hores i 24 minuts de cursa la catalana afrontava una forta baixada fins arribar al segon punt d’assistència a Courmayeur (km 77, 1.200 metres), on arribava a les 2:55 de la matinada, amb quatre minuts de marge sobre la seva gran rival, la nord-americana Rory Bosio.
Començava aleshores un dels trams més durs del recorregut, ja a Suïssa, en la pujada al mític Grand Col Ferret (km 99, 2.537 metres). Ha estat en aquest punt on s’ha produït l’atac de Bosio, que ha avançat Picas aconseguint una avantatge que no deixaria anar fins a la meta. La corredora de Buff, per la seva banda, ha decidit concentrar-se en fer la seva cursa i continuar sumant quilòmetres sense deixar-se influir per la pressió: “La Rory m’ha atacat en una pujada després d’haver estat estira-arronsa durant una bona estona. Quan he vist que se’m escapava he decidit fer la meva. Tot i així ha arribat un moment on he començat a sentir-me deshidratada i durant una bona estona m’ha costat molt avançar”.
Des de Col Ferret començava una fort desnivell que la portaria a baixar fins al següent punt d’assistència a Champex-Lac (km 122, 1.477 metres), on arribava visiblement cansada. Allà, després de l’avituallament i amb el sol despuntant per les muntanyes alpines, Picas ha sabut recuperar la situació i aprofitar la seva gran capacitat de concentració i de força mental per conservar la segona posició, a pesar del malestar físic que l’ha acompanyat durant part de la cursa.
Al arribar a Catogne (km 145, 2.009 metres) l’equip mèdic de la prova l’ha fet aturar-se durant un quart d’hora per tal de verificar el seu estat de salut. Després de comprovar que es trobava en bones condicions, Picas ha continuat i poc a poc ha anat trobant-se millor i ha començat a avançar a molt bon ritme cap a Vallorcine (km 150, 1263 metres), on una gran quantitat d’espectadors l’han rebut entre crits d’ànim.
A partir d’allà ja només li quedava afrontar el darrer tram de 19 quilòmetres, que ha fet somrient i visiblement relaxada. Picas ha arribat a Chamonix 24 hores i 54 minuts després de la sortida, molt emocionada per poder tornar a repetir podi en la prova per excel·lència del trail running. “Ha estat una cursa de molts contrastos, de moments molt bons i moments molt durs. Al principi he gaudit molt i m’he trobat molt bé però cap a mitja cursa he tingut alguns problemes físics que m’han fet passar moments difícils. Malgrat tot, un any més, ha estat una gran cursa, on he gaudit molt i on m’he sentit molt acompanyada dels meus”, assegurava la campiona catalana a la línia d'arribada on, com no podia ser d'altra manera, ha exhibit una estelada.
