La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha declarat la guerra absoluta a les jugadores de la selecció espanyola convocant-les a contracor. Les ha posades entre l'espasa i la paret perquè estan obligades a presentar-se a la concentració si la seleccionadora els ho demana, i, si no ho fan, es poden exposar a sancions que poden perjudicar les seves carreres. Però aquest modus operandi no és gens habitual i té un precedent radicalment oposat: el d'Oleguer Presas.

L'exfutbolista català va consolidar-se com una de les peces clau en l'esquema del llavors tècnic blaugrana Frank Rijkaard i el 2005 ja era un habitual en l'onze titular. De fet, seria titular a la final de París de l'any següent, en què el Barça es faria amb la seva segona Champions League. El seu creixement va fer-lo valedor de la trucada del llavors seleccionador espanyol, Luis Aragonés.

[noticiadiari]2/262802[/noticiadiari]
Des del primer moment, la seva convocatòria va estar plena de rumors. Oleguer mai havia amagat la seva ideologia independentista -anys després seria candidat de la CUP-, però malgrat tot a finals del 2005 accediria a formar part d'unes jornades de convivència que reunien els jugadors de la selecció espanyola en què també hi havia Carles Puyol i Victor Valdés. Ara bé, l'exfutbolista de Sabadell mai va arribar a vestir-se de curt amb els colors de "la Roja".

I és que en aquelles jornades de desembre de 2005 Oleguer mantindria una conversa molt sincera amb Aragonés. "Només li vaig explicar la meva manera de veure el món, que creia que si no hi havia suficient implicació o sentiment era millor que seleccionés a algú altre", explicava el mateix Oleguer anys després en una entrevista a RAC1. L'exfutbolista català va trobar la comprensió d'Aragonés, que fins i tot el va defendre públicament. "No demano l'afiliació política de ningú, no pregunto si són independentistes", va dir, comparant-ho amb el fet que hi ha jugadors que vesteixen samarretes de molts clubs diferents i no passa res.

Si bé els motius de la renúncia d'Oleguer són molt diferents dels de les jugadores de la selecció espanyola, en els dos casos s'està anteposant les conviccions personals per sobre de la projecció futbolística. En mans de la Federació està decidir si, com va passar amb el defensa català, es busca una solució consensuada i que no perjudiqui cap de les parts, o s'opta per tirar endavant i posar en risc el futur de desenes de futbolistes i, de retruc, el del mateix equip espanyol que acaba de guanyar un Mundial.