Amb l’arribada imminent de la primavera, els ossos del Pirineu ja han despertat de la hibernació. Els darrers dies ja s’han detectat a la serralada els primers indicis d’os bru del 2021 i ja s’han pogut recollir les primeres mostres genètiques, tant de pèls com de femtes. Així ho ha assegurat la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat a través de les xarxes socials, on ha detallat que aquestes mostres es localitzen amb l’ajuda d’un gos de detecció.
 

Els ossos del Pirineu es desperten de la hibernació.

🐾🐻 Primers indicis d’#osbru de 2021 i primeres mostres genètiques, tant de pèls com de femtes, amb l’ajuda indispensable del gos de detecció. pic.twitter.com/iXjyy03vzv

— Medi ambient (@mediambientcat) March 10, 2021

De fet, al Pallars, els darrers dies s'han vist empremtes prop del refugi de la pleta del Prat, a Tavascan, al terme municipal de Lladorre, segons ha publicat El Temps de TV3. A les comarques pallareses, l’os bru es mou especialment entre les Valls d’Àneu i la de Tavascan.

Els ossos perden un terç del seu pes durant la hibernació

Amb la pujada de les temperatures, normalment cap al mes de març, es comencen a observar les primeres evidències de moviments d’aquests animals. Els primers en sortir de la cova són els mascles adults, seguits de les femelles adultes. Després desperten el mascles i femelles subadults, i per últim les femelles amb cadells. Les que tenen cadells de segon any surten abans, de manera que les femelles que han tingut cadells a dins de la cova -de primer any- són les últimes en sortir. 
 

L'ossa es desperta de la hibernació al Pallars.https://t.co/vuxGPSAPLq pic.twitter.com/GwO8G6Mfpq

— Refugi d'Estaon (@RefugiEstaon) March 9, 2021

Durant la hibernació, els ossos redueixen el ritme respiratori i els batecs del cor, però desperten diverses vegades durant aquesta etapa, que coincideix amb l’inici del fred, la neu i l’escassetat d’aliment, normalment entre finals de novembre i finals de març. Per tal de superar aquest període, durant l’any acumulen greix per comptar amb reserves suficients que els garanteixin la supervivència. Durant la hibernació es reclouen en coves situades en zones aïllades de l’activitat humana i inaccessibles, i perden prop d’un terç del seu pes.