Ara que arriba l’estiu, és temps d’esports relacionats amb l’aigua, i un d’ells és el piragüisme, una disciplina que cada vegada està seduint a més esportistes de tot l’Estat. Per exemple, del 2014 al 2015, hi va haver un increment de quasi el 25% en les llicències federades, passant de 7.249 a 9.601. Aquest esport té una proporció del 75% - 25% favorable a la participació masculina, tot i que les dones cada cop s’hi interessen més i van guanyant terreny en la seva pràctica. 

Amatteur, una xarxa social encarada  a l’esport amateur, ha analitzat a través de les federacions de piragüisme de les Illes Balears, Castella-La Manxa, Galícia, Múrcia, el Principat d’Astúries i La Rioja, la manera d’”enganxar-se” a aquest esport que té la gent. Una de les principals qualitats que destaquen els experts com a necessària per al piragüisme és la paciència, ja que “als inicis és un esport cíclic”, tal i com destaca Nacho Díaz, de la Federació de Piragüisme del Principat d’Astúries. No obstant, aquesta activitat no exigeix una condició física específica, i es pot començar des de zero, tant en nens com en adults.

Material específic

La pràctica d’aquest esport comporta una aportació econòmica important (piragua, pala, equipament, transport i emmagatzematge del material), però tot i així, “existeixen alternatives que ajuden a disminuir aquests costos, com lloguers, material de segona mà”, segons afirma Pedro Mena, de la Federació de La Rioja. El consum col•laboratiu per compartir les compres i l’ús, un fet que la xarxa social Amatteur vol facilitar, també és una altra de les opcions.
 
És clau aprofitar l’estiu i els cursos

Sens dubte, la millor època per començar a fer piragüisme és l’estiu. Els cursos que es fan en aquesta estació, organitzats per clubs, són el millor mètode per poder començar a practicar el piragüisme. Segons diu Carlos Muños, de la Federació Castellano-Manxega, si es comença d’aquesta manera, al final, aquesta activitat “enganxa moltíssim, sobretot en l’aspecte recreatiu i, encara que es deixi de fer durant un temps per qualsevol raó, s’hi sol tornar.”

Tot i que es tracta d’un esport amb moltes variants, ja que es pot practicar en rius, al mar, a aigües braves o tranquil•les, només un 0,3% del total dels esportistes federats de l’Estat ho estan en piragüisme. Curiosament, aquest reduït percentatge, però, ha aportat a Espanya un 7,4% de les medalles aconseguides en competicions internacionals l’any 2015. Els desplaçaments llargs, la necessitat d’equipament i els pocs espais esportius que ofereixen aquest esport (només 64 a tot l’Estat) són algunes de les raons que el fan ser una pràctica minoritària.

Un esport en contacte amb la natura

Aquests entorns necessaris pel piragüisme, però, són també un avantatge, ja que, tal i com destaca Rubén Tobío, responsable de premsa de la Federació Gallega de Piragüisme, “és un esport en el qual el contacte amb l’entorn natural hi és present en tot moment.”  El fet que es practiqui en el medi aquàtic també facilita la integració completa entre l’activitat esportiva i el medi ambient.