Durant l’estiu de 1992, el futbol va trasbalsar Dinamarca. La victòria contra tot pronòstic de la seva selecció a l’Eurocopa d’aquell mateix any, celebrada a la veïna Suècia, va desfermar la passió pel futbol al petit país escandinau que havia vist com el seu combinat era convidat a darrera hora a la gran cita del futbol europeu fruit de l’exclusió de Iugoslàvia arran del clima de guerra que assolava els Balcans. La victòria dels danesos, que es van imposar a Alemanya en la final després d’haver eliminat prèviament a la vigent campiona, la selecció dels Països Baixos capitanejada per Marco van Basten i amb grans estrelles com Koeman, Rijkaard, Bergkamp o Gullit a les seves files, va fer augmentar exponencialment l’interès pel futbol a la Dinamarca de l’època.

Curiosament, tot just una setmana després que la selecció danesa hagués alçat el seu primer gran títol internacional, Copenhaguen va veure com naixia un nou club de futbol, el jove Futbol Club Copenhaguen, el Football Club København, d’acord amb el seu nom original en danès, que pretenia erigir-se en el gran club de la capital del país. En realitat, el FC Copenhaguen no era pas tan nou com semblava ja que la seva creació era fruit de la fusió entre dues entitats esportives històriques. La primera, el Kjøbenhavns Boldklub, una entitat poliesportiva més coneguda per les seves inicials KB que podia presumir de ser el club de futbol més antic de l’Europa continental ja que havia estat fundat el 1876 i havia introduït la pràctica d’aquest esport tot just dos anys després. La segona, el Boldklubben 1903, un altre club històric de la capital danesa que havia estat creat, com el seu nom indica, a l’inici del segle XX.

El naixement del FC Copenhaguen va tenir una singularitat que avui encara perdura i que ve marcada pel fet que els dos clubs que el van fer néixer aquell 1 de juliol de 1992 només van fusionar el primer equip al mateix temps que continuaven mantenint la seva independència en la resta de categories. Així, doncs, encara avui, el Copenhaguen és el primer equip de dues entitats diferenciades, els històrics KB i Boldklubben.

Les raons d’aquesta singular fusió cal anar a buscar-les en la situació que aquests dos equips de llarga tradició van haver d’afrontar arran de la introducció del professionalisme a Dinamarca, un fet que es va produir el 1978. Aquesta circumstància va propiciar que el KB aconseguís el seu quinzè i darrer títol de la lliga danesa el 1980 i que visqués una important crisi esportiva i econòmica durant la dècada dels 80 que va acabar provocant un replantejament del seu futur. El Boldklubben 1903, per la seva part, campió danès en set ocasions, comptava amb un important suport financer i tenia un equip esportivament prou competitiu, però les xifres d’assistència al seu estadi eren molt magres i van propiciar que la idea de crear un nou club amb una major base social li resultés interessant.

En la decisió de fusionar, l’estiu de 1992, aquests dos clubs per crear el nou FC Copenhaguen hi van tenir un paper clau dues circumstàncies. La primera, la creació, el 1991, de la Superlliga danesa, una competició que substituïa l’antiga primera divisió i que tenia un marcat caràcter comercial com quedaria en evidència quan, el 1995, l’empresa Coca-Cola en va esdevenir la patrocinadora. La segona responia al fet que, durant els anys 80, l’humil Brondby, un club nascut el 1964 a la barriada de Copenhaguen del mateix nom, s’havia convertit en el gran dominador del futbol danès fins al punt de guanyar cinc títols de la primera divisió del país entre 1985 i 1991.

En aquest context, el KB i el Boldklubben 1903 van crear un nou club, regit pels principis empresarials i professionals que caracteritzaven el futbol danès de l’època, que tenia com a voluntat la d’erigir-se en el gran club urbà de Copenhaguen. Aquest nou club va congregar el suport dels sectors més acomodats de la capital, agrupant les classes mitjanes i altes de la ciutat en un projecte que volia crear un club competitiu a nivell europeu pel futbol danès. Seguint el model empresarial que es pretenia imposar a la nova entitat, la seva propietat va recaure en mans de l’empresa Parken Sport & Entertainment, creada específicament per regir els destins del club.

La història del nou FC Copenhaguen va ser exitosa des del seu mateix origen ja que en la primera temporada que l’equip va competir a la Superlliga danesa, la 1992-93, va aconseguir el triomf trencant així, ni que fos només temporalment, amb l’hegemonia exercida pel Brondby.

L’aparició del FC Copenhaguen va provocar el sorgiment d’una nova rivalitat ciutadana a la capital danesa protagonitzada pel nou club, que era al seu torn hereu de dos històrics de la ciutat, i el Brondby i que tenia una interessant clivella de caràcter geogràfic i social. L’oposició entre el Brondby i el Copenhaguen venia definida per l’origen social completament oposat que tenien ambdós clubs. Així, doncs, mentre el Brondby representava a la perifèria de la capital i a la classe treballadora que majoritàriament l’habitava, el Copenhaguen s’erigia en el club del centre de la ciutat i de les seves classes més acomodades.

Curiosament, tot i el seu origen obrer i humil, el Brondby, creat el 1964 també de la fusió de dos petits clubs originaris de la barriada homònima, havia emergit com el gran club de la capital a partir de la dècada dels 80 quan, després d’haver ascendit a la màxima categoria el 1977, va adaptar-se perfectament als nous temps i va exercir un gran domini del futbol danès durant la segona meitat dels anys 80 i durant la dècada dels 90. El naixement el FC Copenhaguen va canviar, però, les tornes i va fer que el nou club modern, urbà i benestant acabés amb l’hegemonia de l’equip obrer de perifèria tal com ho demostren les estadístiques dels títols danesos a partir de 1992.

Des d’aquesta data, clau per l’evolució del futbol danès, el FC Copenhaguen ha guanyat 16 lligues i 10 copes, unes xifres que contrasten amb els 6 campionats i els 6 tornejos del KO que ha aconseguit el Brondby. L’anàlisi d’aquestes dades, que evidencien que el Copenhaguen ha assolit el seu objectiu de convertir-se en el gran club del futbol danès i que certifiquen la victòria del futbol modern sobre la seva versió més tradicional, explica en bona part la rivalitat existent entre ambdós clubs, protagonistes d’un derbi que ha estat batejat com «the New Firm», establint un paral·lelisme entre el caràcter social de la seva rivalitat i el que representa l’«Old Firm» portagonitzat pel Celtic i el Rangers a la ciutat escocesa de Glasgow, o com «Slaget om København», la «batalla de Copenhaguen», fent incís en la rivalitat que suposa un dels partits amb més càrrega social del nord d’Europa.

Atenint-nos a aquesta visió, doncs, el FC Copenhaguen, tot i tenir una afició de posicions majoritàriament progressistes, és percebut com el club de les elits, com una entitat amb poder econòmic i victòries esportives que representa, tot i la tradició que avala als clubs històrics que van propiciar la seva creació, la modernitat i la lògica empresarial que regeix el futbol del nostre temps. Una curiosa contradicció per qui és hereu del club de futbol més antic de l’Europa continental.