L’origen de l’Slavia de Praga, el rival que el Barça enfronta aquest dimecres en la setena jornada de la Lliga de Campions, cal anar a buscar-lo a finals del segle XIX, en un moment en el qual Praga i la regió de Bohèmia experimentaven un auge considerable del moviment nacionalista txec que pretenia alliberar el seu país i posar fi a la dominació que hi exercia l’Imperi Austrohongarès. En concret, l’entitat esportiva considerada com a antecessora de l’actual Slavia va néixer el 2 de novembre de 1892, impulsada per una associació cultural universitària de caràcter patriòtic i nacionalista txec, la Societat Literària i Oratòria Slavia.

En aquella data, l’entitat estudiantil, que comptava amb un volum molt important d’alumnes de medicina a les seves files, va decidir, durant la seva assemblea general, crear una secció esportiva, centrada en el ciclisme, un esport molt popular a la Bohèmia de l’època, i que va ser batejada amb el nom de Club Ciclista Acadèmic Slavia, adoptant així la mateixa denominació que l’entitat nacionalista, que era, en si mateixa, una reivindicació patriòtica, ja que feia referència al mot llatí utilitzat per designar els territoris habitats pels pobles eslaus, entre els que s’hi compta el txec.

El nou club esportiu, que encara no tenia una secció específicament destinada al futbol, va començar ben aviat a tenir problemes amb les autoritats austrohongareses, a qui no feia gens de gràcia l’extensió del moviment nacionalista txec entre els joves de Bohèmia. Fruit de les seves activitats patriòtiques, el Club Ciclista Acadèmic Slavia va ser dissolt el 1894, tot just dos anys després de la seva constitució, per la policia austrohongaresa que va acusar-lo d’"activitats antiestatals".

Així i tot, prop de sis mesos després, Jaroslav Hausmann, un dels estudiants de medicina que era membre de la Societat Literària i Oratòria Slavia i que ja havia participat en el naixement de la secció ciclista, va impulsar una nova iniciativa que va donar peu al naixement del Club Esportiu Slavia, constituït formalment el 31 de maig de 1895.

Aquesta nova entitat, successora del Club Ciclista dissolt, va ser registrada pel mateix Hausmann davant de les autoritats austrohongareses, que en aquesta ocasió van decidir permetre la seva activitat. El nou Club Esportiu era l’hereu natural del Club Ciclista Acadèmic amb qui compartia no només la denominació de Slavia sinó també les conviccions polítiques nacionalistes. La principal diferència era que la nova entitat es reclamava com un club poliesportiu que, a més del ciclisme, va incorporar el futbol entre les seves pràctiques.

En el moment de la seva constitució, el nou Slavia va acordar que el roig i el blanc fossin els seus colors representatius. Aquestes tonalitats, les mateixes que podien trobar-se a la bandera del Regne de Bohèmia i que eren un símbol eslau, deixaven palesa la dimensió nacionalista txeca i eslava de la nova entitat, que va argumentar que el blanc simbolitzava la puresa de l’esport i la lluita honesta, on l’oponent no era considerat com un enemic sinó com un rival respectat, i el vermell, el cor i la passió que els esportistes havien de posar en cadascun dels seus partits. La simbologia de l’Slavia es completava amb una estrella roja de cinc puntes invertida que, lluny de tenir cap mena de connotació marxista, pretenia representar l’esperança que eleva la ment i enforteix l’esperit.

El component intel·lectual també quedava palès en el disseny de la samarreta, amb dues meitats, una de blanca i l’altra de vermella, que tenia l’objectiu de posar de manifest que les persones tenen dues cares i que el sentit de la seva existència és precisament trobar l’equilibri entre els diferents aspectes d’un mateix com ara la voluntat i l’emoció, la força i la tècnica, l’entusiasme i la decepció, o la llum i l’ombra.

La secció de futbol del Club Esportiu Slavia va començar a utilitzar aquesta samarreta el març de 1896, quan l’equip, format majoritàriament per estudiants de secundària de diversos centres educatius de Praga, va disputar els seus primers partits. Això fa que l’Slavia sigui un dels equips que menys ha canviat la seva samarreta al llarg de la història, ja que el disseny original s’ha conservat pràcticament intacte fins als nostres dies. De fet, l’equipament de l’Slavia es va mantenir fins i tot durant l’ocupació nazi de Txecoslovàquia i només va canviar entre 1953 i 1956, quan les autoritats comunistes van modificar el nom de l’equip per convertir-lo en el Dinamo de Praga a qui van forçar a adoptar, durant tres temporades, els colors blau i blanc a l’uniforme.

Tornant als seus inicis, cal destacar que l’Slavia va esdevenir, durant els primers anys de la seva existència, el gran dominador del futbol txec de l’època, aconseguint, entre 1896 i 1902, la victòria en sis de les nou temporades en què es va celebrar el Campionat de Bohèmia i Moràvia, una competició no oficial que aplegava els principals clubs de Praga en una època en què, com hem apuntat, la ciutat era part integrant de l’Imperi Austrohongarès.

És durant aquesta mateixa etapa inicial de l’activitat del club quan es va començar a forjar la rivalitat amb l’Sparta, un club que havia estat creat el 1893 a la capital txeca, però que tenia un origen força més humil i popular que el de l’Slavia, més aviat vinculat a la burgesia local i als sectors acadèmics i intel·lectuals. De fet, hi ha qui situa l’origen de la rivalitat en un incident viscut durant la tardor de 1896 quan, abans d’un partit que havia d’enfrontar l’Slavia amb l’Sparta, un grup de professors es van presentar a l’indret on aquest havia de tenir lloc i van prohibir als seus alumnes, integrants de l’equip de l’Slavia, participar-hi. Els joves van intuir que els seus rivals de l’Sparta havien alertat els seus docents i aquest fet va donar peu, a partir d’aquell moment, a un fort enfrontament entre ambdós equips.

La identitat nacionalista de l’Slavia va ser un element essencial durant els primers anys d’un equip que ben aviat va erigir-se en un dels millors d’Europa, com ho demostren les seves victòries en partits disputats, a l’inici del segle XX, davant d’equips com el Racing de París francès, el Ràpid vienès, el Southampton anglès o el Bayern de Múnic alemany.

D’acord amb les seves conviccions nacionalistes i amb el talent dels seus futbolistes, l’Slavia va nodrir de jugadors la selecció txeca que es va conformar el 1899 i que va disputar diversos partits contra d’altres equips de l’Imperi Austrohongarès o d’origen estranger. Així mateix, també va ser un dels impulsors de la creació, el 1900, la federació txeca de futbol que va arribar a ser admesa per la provisionalment per la FIFA, propiciant que tant el combinat txec com els clubs del seu territori, amb l’Slavia al capdavant, poguessin disputar nombrosos partits internacionals que van consolidar els de Praga com un dels grans clubs europeus de l’inici del segle XX.

L’admissió de la federació txeca a la FIFA va ser, però, combatuda ferotgement per l’Imperi Austrohongarès, que va forçar que el 1908 l’entitat de Bohèmia fos exclosa del futbol internacional. Aquesta circumstància va provocar que l’Imperi Austrohongarès incentivés que els clubs txecs s’unissin a la federació austríaca, un fet que aquests, amb l’Slavia al capdavant, van rebutjar a causa de les seves posicions polítiques nacionalistes que ambicionaven la independència txeca.

L’anhelada llibertat va arribar amb la fi de la Primera Guerra Mundial i amb el naixement del nou estat de Txecoslovàquia, que agrupava els territoris eslaus de Bohèmia i Moràvia, poblats pels txecs, i d’Eslovàquia, poblada pels eslovacs. Abans, però, l’Slavia havia patit els efectes de la Gran Guerra, un període durant el qual el club les va passar de tots colors, ja que va proclamar-se de nou campió de la principal competició de Bohèmia, el 1915, però se’n va retirar, dos anys després, quan les autoritats austrohongareses van decidir incloure-hi un club alemany de Praga motivant que l’Slavia es negués a enfrontar-s’hi, a causa de les seves conviccions nacionalistes, i així va provocar la seva exclusió de la competició.

Curiosament, amb l’adveniment de la Txecoslovàquia independent, l’Slavia, un club que havia batallat per la independència dels pobles eslaus sotmesos pel dissolt Imperi Austrohongarès, no va viure els seus millors temps durant els anys immediatament posteriors a aquella independència per la qual tant havia combatut, cedint el domini als seus rivals ciutadans de l’Sparta.

Així i tot, quan el 1925 es va constituir la lliga professional de Txecoslovàquia, l’Slavia va recuperar la seva vella glòria i se’n va proclamar campió. Poc abans d’aquesta extraordinària fita, l’equip de Praga ja havia donat símptomes de recuperació quan, entre 1923 i 1924, va realitzar una gira per la península Ibèrica que va dur-lo a enfrontar-se a l’Athletic Club biscaí, a qui va guanyar per 2-9 a San Mamés provocant que El Noticiero Bilbaíno el bategés com “la vuitena meravella del món”, i al FC Barcelona, el seu rival d’aquest vespre, amb qui va disputar dos partits, rememorant els que ja s’havien celebrat quatre anys abans.

En aquesta ocasió, el Barça va guanyar els txecs per 1-0 el 30 de desembre de 1923, però hi va perdre per 2-3 el dia de Cap d’Any de 1924, un resultat amb què l’Slavia certificava que aquell club que havia nascut amb l’ambició de fer pàtria, cultura i esport en una època en què el seu país es trobava sota domini austrohongarès, podia presumir, més d’un quart de segle després i amb el seu país ja alliberat del jou forà, de ser un dels grans clubs del futbol europeu.