El cas Luis Rubiales ha tornat a posar en evidència el gran problema de l'esport: el masclisme que, malgrat l'avanç en els drets de les dones, segueix imperant avui dia, especialment als òrgans de poder. Un petó forçat que ha quedat pràcticament sobrepassat per la compareixença escandalosa en què l'encara president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha carregat contra el "nou feminisme", que ha definit com a una "xacra" per a la societat.
Tothom esperava que el màxim dirigent del futbol espanyol marxés aquest divendres. La pressió social, política i del món de l'esport -fins i tot amb la intervenció de la FIFA- semblava suficient perquè Rubiales fes el pas al costat. També semblava que ho tenia tot previst per fer-ho, però per sorpresa de tothom ha volgut allargar una agonia que sap que acabarà amb el seu cessament. El govern espanyol, a través del Consell Superior de l'Esport, ja ha engegat la maquinària per destituir-lo, un fet que podria ocórrer de manera definitiva a principis de la setmana que ve.
El discurs de Rubiales és molt perillós, perquè en la pràctica ha assumit el marc mental de l'extrema dreta i fins i tot l'ha sobrepassat. Tot plegat, amb el suport explícit de la Federació Catalana del Futboli amb l'equidistància còmplice de la majoria de clubs de primera divisió, entre els quals hi ha el Barça. Per desgràcia, no és l'únic exemple recent de la violència masclista en el món de l'esport. De futbolistes de primer nivell a entrenadors, passant per preparadors físics, repassem cinc cares de l'esport que exemplifiquen, per fets diferents, el masclisme en el món de l'esport.
Santi Mina
El desenllaç del cas Alves podria ser força semblant al que ha viscut un altre futbolista a l'Estat: Santi Mina. El futbolista gallec haurà d'entrar a presó -si el Tribunal Suprem no diu el contrari- després d'haver estat condemnat el 2018 a quatre anys de presó per un delicte d'abús sexual -amb el canvi de llei, d'agressió sexual-. Mina va fitxar pel Celta quan ja s'havia obert judici pels fets, però el club va defensar la incorporació emparant-se en la presumpció d'innocència. En ratificar-se la sentència, l'entitat gallega ha rescindit el contracte de Mina de manera unilateral. Entremig, el futbolista va anar a jugar a l'Aràbia Saudita i hi havia dubtes de si era una fuga encoberta. Però no. Va tornar i trepitjarà la presó.
Dani Alves
El cas més sonat dels últims mesos pel que fa a la violència masclista ha estat el de Dani Alves. De ser una llegenda del Barça i del futbol a portar més de mig any en presó preventiva per una violació a la discoteca Sutton de Barcelona. Però no és només l'acte. Des de la garjola de Brians 2 ha fet declaracions contradictòries, canviant de versió diversos cops i posant el focus, amb la connivència d'alguns mitjans, en l'actitud de la víctima. L'exfutbolista blaugrana anirà a judici per agressió sexual en els pròxims mesos. A les contradiccions del futbolista cal sumar-li unes proves de la policia catalana que no criden a l'optimisme de la defensa del brasiler.
Larry Nassar
Fora del futbol i a l'altra banda de l'Atlàntic, el cas de Larry Nassar va trasbalsar la societat estatunidenca i mundial. Qui va ser el metge de l'equip nacional dels Estats Units de gimnàstica havia abusat sexualment durant anys de, com a mínim, 156 atletes menors i joves. El macrojudici a Nassar, que va concloure amb diverses condemnes per una suma de més de 100 anys de presó -cadena perpètua-, va captar l'atenció de l'opinió pública internacional. Va destacar especialment el testimoni de la campiona olímpica Simon Biles, qui va denunciar la inacció de les autoritats esportives del país i de l'FBI, així com la complicitat de l'USA Gymnastics, l'ens rector de l'esport als Estats Units i que depèn de la Casa Blanca, i del Comitè Olímpic i Paralímpic del país. Durant el judici, Nassar es va disculpar, però no va ser suficient per evitar agressions entre reixes i va ser apunyalat a l'esquena i al pit durant un altercat amb un altre intern que el va deixar ferit.
Carlos Santiso
Més a prop, a Madrid, el Rayo Vallecano va optar per una estratègia oposada i va sortir en defensa de l'entrenador del primer equip de futbol femení, Carlos Santiso, quan el febrer de 2022 van sortir a la llum uns missatges de Whatsapp escrits el 2018 en què enaltia les agressions sexuals. Concretament, el tècnic defensava que era necessari "fer-ne una com els de l'Arandina", en referència a l'agressió sexual de dos jugadors de l'Arandina Club de Futbol a una menor de 15 anys, per a aconseguir "l'efecte d'unitat" en el grup que van tenir aquells fets. "Ens falta agafar-ne alguna, però que sigui major d'edat per no tenir problemes", deia l'entrenador. Tot i les múltiples exigències perquè l'apartessin del càrrec, Santiso continua al capdavant de l'equip. Ni tan sols els dos descensos de categoria consecutius han estat suficients per fer-lo caure.
Marc Overmars
Un dels casos més sonats d'assetjament sexual en el món del futbol dels darrers anys va esclatar a inicis del 2022 i va ser protagonitzat per Marc Overmars, que ocupava la posició de director esportiu de l'Ajax d'Amsterdam. Les víctimes van ser les seves companyes de feina i els "missatges inapropiats", com ho va catalogar el club, incloïen fotografies dels seus genitals. L'exjugador del Barça va admetre els fets i es va disculpar pel seu comportament, alhora que va dir sentir-se "avergonyit". La reacció de l'entitat holandesa, que va acomiadar-lo de manera fulminant, va esdevenir un exemple de gestió, tot i que diverses treballadores van denunciar que el masclisme està instaurat en la manera de treballar de l'Ajax.