Rubiales només és la punta de l'iceberg: cinc cares del masclisme al món de l'esport

L'expresident de la RFEF, condemnat per agressió sexual, marca un precedent per les seves accions i pels seus discursos, però no és el primer figura pública que cau per escàndols similars

El masclisme a l'esport, reflectit en sis dels seus protagonistes
El masclisme a l'esport, reflectit en sis dels seus protagonistes | Nació
Lluís Girona i Marc Orts
20 de febrer de 2025, 14:20
Actualitzat: 14:20h

El cas Luis Rubiales ha tornat a posar en evidència el gran problema de l'esport: el masclisme que, malgrat l'avanç en els drets de les dones, segueix imperant avui dia, especialment als òrgans de poder. Un petó que, malgrat amb la pena mínima, ha estat reconegut com un delicte d'agressió sexual.

Però també cal recordar que els fets van quedar pràcticament superats per una compareixença escandalosa en què qui llavors encara era president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va carregar contra el "nou feminisme", que va definir com una "xacra" per a la societat. El discurs de Rubiales és molt perillós, perquè en la pràctica assumia el marc mental de l'extrema dreta i fins i tot el sobrepassava.

Tot plegat, en aquell moment amb el suport explícit de la Federació Catalana del Futboli amb l'equidistància còmplice de la majoria de clubs de primera divisió, entre els quals hi havia el Barça. Per desgràcia, no és l'únic exemple recent de la violència masclista en el món de l'esport. De futbolistes de primer nivell a entrenadors, passant per preparadors físics, repassem cinc cares de l'esport que exemplifiquen, per fets diferents, el masclisme en el món de l'esport.

Dani Alves

El cas més mediàtic de violència masclista a banda del de Rubiales ha estat el de Dani Alves. De ser una llegenda del Barça i del futbol a ser condemnat a quatre anys i mig de presó per una violació a la discoteca Sutton de Barcelona. Ara bé, com que va complir part de la condemna en presó preventiva, va abonar un milió d'euros que primer deia que no tenia i la llibertat li va sortir barata.

Santi Mina

El desenllaç del cas Alves podria ser força semblant al que ha viscut un altre futbolista a l'Estat: Santi Mina. El futbolista gallec haurà d'entrar a la presó -si el Tribunal Suprem no diu el contrari- després d'haver estat condemnat el 2018 a quatre anys de presó per un delicte d'abús sexual -amb el canvi de llei, d'agressió sexual-. Mina va fitxar pel Celta quan ja s'havia obert judici pels fets, però el club va defensar la incorporació emparant-se en la presumpció d'innocència. En ratificar-se la sentència, l'entitat gallega va rescindir el contracte de Mina de manera unilateral. Entremig, el futbolista va anar a jugar a l'Aràbia Saudita i hi havia dubtes de si era una fuga encoberta. Però no. Va tornar i trepitjarà la presó.

Larry Nassar

Fora del futbol i a l'altra banda de l'Atlàntic, el cas de Larry Nassar va trasbalsar la societat estatunidenca i mundial. Qui va ser el metge de l'equip nacional dels Estats Units de gimnàstica havia abusat sexualment durant anys de, com a mínim, 156 atletes menors i joves. El macrojudici a Nassar, que va concloure amb diverses condemnes per una suma de més de 100 anys de presó -cadena perpètua-, va captar l'atenció de l'opinió pública internacional. Va destacar especialment el testimoni de la campiona olímpica Simone Biles, qui va denunciar la inacció de les autoritats esportives del país i de l'FBI, així com la complicitat de l'USA Gymnastics, l'ens rector de l'esport als Estats Units i que depèn de la Casa Blanca, i del Comitè Olímpic i Paralímpic del país. Durant el judici, Nassar es va disculpar, però no va ser suficient per evitar agressions entre reixes i va ser apunyalat a l'esquena i al pit durant un altercat amb un altre intern que el va deixar ferit.

Carlos Santiso

Més a prop, a Madrid, el Rayo Vallecano va optar per una estratègia oposada i va sortir en defensa de l'entrenador del primer equip de futbol femení, Carlos Santiso, quan el febrer de 2022 van sortir a la llum uns missatges de Whatsapp escrits el 2018 en què enaltia les agressions sexuals. Concretament, el tècnic defensava que era necessari "fer-ne una com els de l'Arandina", en referència a l'agressió sexual de dos jugadors de l'Arandina Club de Futbol a una menor de 15 anys, per a aconseguir "l'efecte d'unitat" en el grup que van tenir aquells fets. "Ens falta agafar-ne alguna, però que sigui major d'edat per no tenir problemes", deia l'entrenador. Tot i les múltiples exigències perquè l'apartessin del càrrec, Santiso continua al capdavant de l'equip. Finalment, després de dos descensos de categoria consecutius, va ser acomiadat.

Marc Overmars

Un dels casos més sonats d'assetjament sexual en el món del futbol dels darrers anys va esclatar a inicis del 2022 i va ser protagonitzat per Marc Overmars, que ocupava la posició de director esportiu de l'Ajax d'Amsterdam. Les víctimes van ser les seves companyes de feina i els "missatges inapropiats", com ho va catalogar el club, incloïen fotografies dels seus genitals. L'exjugador del Barça va admetre els fets i es va disculpar pel seu comportament, alhora que va dir sentir-se "avergonyit". La reacció de l'entitat holandesa, que va acomiadar-lo de manera fulminant, va esdevenir un exemple de gestió, tot i que diverses treballadores van denunciar que el masclisme està instaurat en la manera de treballar de l'Ajax.