Dani Olmo va veure per televisió el debut del Barça a la Lliga, a València, el dissabte 16 d’agost. Una setmana després, el de Terrassa va haver de seure a la graderia per gaudir del bon partit del conjunt culer davant l’Athletic Club, en l’estrena a Montjuïc. Cap lesió ha separat el fitxatge estrella de la temporada blaugrana de la gespa i de la pilota. L’impediment ha estat la situació econòmica del Barça i, en concordança, la manca de marge salarial per inscriure un futbolista que finalment ha pogut debutar i brillar degut a l’infortuni d’un company. La lesió al tendó d’Aquil·les d’Andreas Christensen, que se’n pot anar més enllà de quatre mesos, ha facilitat la inscripció d’Olmo a la Lliga.
El mèrit d’aquesta inscripció no ha estat la bona gestió. De fet, sense la lesió del central danès, Olmo encara no estaria inscrit a la Lliga. Amb les sortides de Gündogan, Lenglet, Vitor Roque i Mika Faye a última hora, sumades a les ja produïdes durant el juliol, no n’hi havia prou. La Lliga li ho va fer saber al Barça i el club blaugrana va tenir la fortuna -per dir-ho d’alguna manera, mai és agradable una lesió- que Christensen ha tingut mala sort i ha pogut encabir Olmo a la plantilla.
Tots aquests moviments demostren que el club no ha fet els deures de la temporada passada i que la Lliga, per molta mà oberta que tingui amb el Barça, no pot donar llum verda a l’incompliment del pla de viabilitat que el club li va presentar l’estiu passat. Al pressupost aprovat l’octubre del 2023 s’hi preveien beneficis i s’hi incloïen els 100 milions que Libero Football Finance havia d’ingressar per la compra d’un percentatge accionarial de Bridgeburg Invest, la societat que gestiona Barça Studios. Uns diners que no es van rebre quan tocava i que s’han hagut de buscar a través de nous inversors, de la mateixa manera que va passar un any abans amb l’adquisició del 49,5% de la mateixa Bridgeburg per part del patrocinador Socios i d’Orpheus Media, una empresa de Jaume Roures, que ja va reconèixer haver ajudat el Barça a inscriure futbolistes l’estiu del 2022 amb aquesta operació, en un moment delicat. L’entitat culer duu dos anys intentant cobrir els 200 milions acordats en la venda patrimonial.
Una part d’aquests diners s’han resolt, però encara en falten. Tan és així, que el club s’ha hagut de desprendre de la gran majoria d’incorporacions de la passada temporada. Algunes d’elles, jugadors que van disputar força minuts amb Xavi Hernández. La més sonada, Ilkay Gündogan. Però aquesta temporada tampoc hi seran João Cancelo, Oriol Romeu, João Félix ni Vitor Roque, per qui el Barça va pagar 30 milions d’euros fixos i 31 en variables. Algun dia ens hauran d’explicar amb pèls i senyals per què se’l va fitxar pagant aquesta morterada en un moment tan complex. Dels sis fitxatges, només Íñigo Martínez continua a la plantilla un any després, exhibició d’una manca de planificació esportiva evident. O dit d’una altra manera, la situació econòmica impedeix que l’àrea esportiva pugui treballar sense restriccions i sense haver de prendre decisions doloroses.
Però tot i aquests cops de volant, el Barça genera il·lusió. El debut d’Olmo a Vallecas i les bones decisions de Hansi Flick per canviar el guió dels partits fan pensar -paciència, no ens emocionem abans d’hora- que aquesta temporada els aficionats culers s’ho passaran bé. Tot plegat acaba de començar, però precisament per tenir un entrenador que tot just està coneixent el vestidor i disposa d’un equip descompensat, amb moltes lesions i digerint els nous conceptes tàctics, l’inici no ha pogut ser més enlluernador.