[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HvUjqisICDk[/youtube]
El web Fogonazos, especialitzat en ciència, ha respost una pregunta d'Alejandro, un biòleg que va viure un fenomen estrany al cim de la Serra de Maigmó, a Alacant. L'excursionista va escoltar un sorolls molt estranys que no sabia d'on provenien. Els podeu escoltar al vídeo.

Estava a punt de començar a nevar i el cel estava tapat. Alejandro estava al costat d'un vèrtex geodèsic (un cilindre que marca el punt d'un canvi territorial), que tenia el tram superior trencat i mostrava ferralla per sobre. El biòleg va escoltar llavors un “xerric agut de volum variable” que no havia escoltat mai. No eren ni insectes ni el vent. Posteriorment, va veure al vídeo que va enregistrar que tenia el cabell eriçat, com si hi hagués electricitat estàtica.

Segons la resposta de Fogonazos, ens podríem trobar davant d'un cas d'efecte corona i vent iònic. Les pistes principals per arribar en aquesta conclusió són tres: la presència de vent constant, el cabell eriçat i la tempesta de neu posterior. 

El que va succeir podria haver estat més o menys així. El vent estava carregant el vèrtex geodèsic, el fregament de les molècules d'aire arrancava electrons del metall i quedaven ions a l'aire (és a dir, els ferros de la ferralla estaven carregats i provocaven la ionització de l'aire que l'envoltava, el que es coneix com efecte corona). Aquest efecte és similar al que veien els navegants en alguns temporals elèctrics, com a la pel·lícula de Melville a Moby Dick, “l'ardent dit de Déu que es posa al vaixell”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4mnzX2mmoGU[/youtube]

I el soroll? Els ions surten disparats cap enfora, baixant la pressió local de l'aire i induint una resposta elàstica. “La càrrega dels ferros provocaria un camp que ionitzaria l'aire circumdant amb una càrrega igual a la dels ferros, per la qual cosa l'aire ionitzat es repel·lit pels ferros i reemplaçat per aire nou”, explica César Tomé. “Aquest vaivé produeix ones de pressió que el nostre cervell interpreta com un so”, afegeix.

L'opinió generalitzada al portal és que Alejandro no va córrer perill en cap moment. Potser si hagués tocat el ferro, hauria rebut una petita descàrrega. “En qualsevol cas, a dalt d'una muntanya, amb els pèls de punta i la sensació de pessigolleig, jo em retiraria prudentment a un lloc segur. Per si les mosques”, li aconsellen.