L’església deSant Esteve d’Olot deixa de ser una església. A partir d’ara el temple olotí fa un pas més dins l’escala eclesiàstica i passa a ser una basílica. Així s’ha anunciat aquest dijous al matí en un acte a la nova basílica olotina.
La nova categoria que agafa el temple s’ha concedit des de Roma. El papa Francesc ha atorgat aquest nou títol a la fins ara església de Sant Esteve per tres motius diferents: la història de la comunitat cristiana d’Olot, el patrimoni que guarda el temple i la vida religiosa que té.
El reconeixement arriba quatre anys després d’iniciar-se els tràmits per ser basílica. Va ser el 2020 quan l’Associació d’Amics de Sant Esteve i la parròquia van impulsar-ho i el bisbe Francesc Pardo va sol·licitar-ho a la Santa Seu. El procés es va aturar amb la mort del bisbe i es va reimpulsar amb el nomenament de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de la diòcesi de Girona.
“Avui conclou un procés llarg. És un reconeixement a molts aspectes de la parròquia. Avui també s’inicia un altre camí. A partir d’ara, la basílica de Sant Esteve passa a ser centre de referència per al nostre bisbat. Donem gràcies al Senyor per aquest procés i totes les persones que han estat al darrere per impulsar-lo. És un moment de joia per a l’església de Girona, Olot i la Garrotxa”, ha dit el bisbe de Girona, Octavi Vilà, durant la roda de premsa en un missatge telemàtic des de Madrid.
La quarta basílica del bisbat
Amb la proclamació, l’església de Sant Esteve passa a ser la quarta basílica del Bisbat de Girona. Les úniques de la diòcesi que fins ara tenien aquesta consideració eren la catedral i la basílica de Sant Fèlix i la basílica de Castelló d’Empúries.
“El fet de ser basílica ha de fer que continuï sent un referent. Hem de mirar que sigui una represa per la vida i la referència de la parròquia amb les seves activitats de servei a la fe”, ha assegurat el mossèn Pere Domènech.
“Avui és una data que quedarà per a la història de la ciutat. És un fet extraordinari. És rellevant per a la ciutat perquè Sant Esteve és l’edifici que es veu des d’arreu d’Olot. El fet que tingui aquesta consideració única és també un reconeixement al tresor que amaguen les seves parets”, ha dit Pep Berga, alcalde d’Olot.
Està previst que el pròxim 26 de desembre, Sant Esteve, el bisbe de Girona vingui a Olot per anunciar públicament la nova condició del temple olotí. També es farà una celebració solemne d’acció de gràcies que encara no té data.
Nous símbols
El títol de basílica permetrà lluir a l’interior de Sant Esteve tres elements nous: l’ombrel·la, el tintinacle i l’escut pontifici. El primer és un petit paraigua de seda groga i vermella sota el qual se situa el Papa quan visita una basílica. El segon és un campanaret que sona en les visites pontifícies. I el tercer és l’escut pontifici amb les claus creuades de Sant Pere. Tots s’ubicaran a l’altar major.
El títol de basílica és el segon nomenament més important que pot aspirar un temple religiós per sota del títol de catedral. Al món n’hi ha 1.500, 31 de les quals a Catalunya. Totes elles, inclosa la de Sant Esteve, són basíliques menors, per tal de diferenciar-les de les basíliques majors que només es troben a Roma i que són Sant Joan de Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major.
Un temple amb història
La nova basílica de Sant Esteve d’Olot va ser consagrada el 9 de gener de 1117 ple bisbe Berenguer Humbert. En aquell moment era una església parroquial romànica que a causa del creixement de la població va ser substituïda per l’edificació actual construïda entre el 1750 i el 1763.
En ple segle XX, la parròquia va viure un temps de destrucció a causa de la Guerra Civil. Durant aquest període, per exemple, es van eliminar els tres sants de la façana i el temple es va convertir en un magatzem d’obres d’art dels museus de Barcelona.
Amb l’arribada de la democràcia es va reparar la coberta i es va rehabilitar l’interior. El 1993, l’església de Sant Esteve va ser declarada Bé Nacional d’Interès Cultural per part de la Generalitat. El temple guarda obres patrimonials de gran valor que van des del gòtic fins al renaixement i el barroc. Entre elles, hi destaca el quadre Crist abraçat a la creu d’El Greco, una làpida sinagogal, un dels millors retaules del barroc català dedicat a la Mare de Déu del Roser o una important col·lecció d’orfebreria.
Recentment, l’any 2020, es va completar la restauració de la façana i aquest any s’hi va tornar a col·locar la figura de Sant Esteve. Actualment, s’ha iniciat una campanya per recuperar les altres dues figures que presidien el temple, Santa Sabina i Sant Valentí.