Segons els folkloristes i historiadors de les nostres tradicions Joan Amades i mossèn Pere Valls, el ball del Xai Be d'Olot era reconegut, conjuntament amb el ball de La Post de Ripoll, el Cap de Bou de Mataró i la Patum de Berga, com una de les quatre tradicions més antigues de Catalunya. Es tenen dades que ja pel 1490 el ball existia, i pels volts de 1850 es va deixar de ballar. Es ballava el Dissabte de Pasqua de Glòria. La música fou transcrita i ha arribat fins els nostres dies, però de la coreografia, si és que existia, no se'n té constància.
El ball del Xai Be és una dansa de pastors que combina un passeig seguit d'una figura. Aquesta combinació coreogràfica es repeteix durant el ball, que acaba quan els dansaires aixequen dos companys utilitzant els bastons. Els balladors enlairats criden Xai Be', Xai Be', Xai Be', mentre el públic correspon amb els mateixos crits. La dansa finalitza amb una corranda de sortida dels balladors de la plaça.
