L'Ésdansa 2009 ha començat avui amb els primers tallers del Petit Ésdansa, amb la participació de més d’un centenar de nens i nenes que han descobert la música i la dansa tradicional d’Equador, amb el grup Humanizarte, de Kènia, amb el grup African Tumbas i de Catalunya amb Set de Folk. Mentrestant, a Girona, al Centre Cultural Caixa Girona – Fontana d'Or, s’ha presentat el festival.

El director dels serveis territorials a Girona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Miquel Sitjar, ha elogiat el festival. “És un dels festivals que millor interpreta el que el Departament pensa que ha de ser el tractament de la cultura tradicional i popular, sense complexos, demostrant que és un patrimoni viu”, ha manifestat.

En la presentació també hi han intervingut el president de Caixa Girona, Manel Serra; l'alcaldessa de les Preses, Esther Pagès; i el president del Cercle Marboleny i director d'Ésdansa, Jordi Fosas.
Serra ha fet notar que Caixa Girona ja porta prop de deu anys col·laborant amb el festival i que pensen continuar fent-ho. El president de l'entitat bancària ha recordat que precisament una de les funcions de Caixa Girona és revertir en el territori els beneficis, i que col·laborant amb Ésdansa és una bona manera de fer-ho.
L'alcaldessa ha reiterat el suport de l'Ajuntament al festival i ha destacat el fet que aquest és possible gràcies a la feina de més de 200 voluntaris. “Per a un poble petit, de 1.700 habitants, és un orgull tenir Ésdansa”, ha afirmat.
De la seva banda, Fosas ha descrit les propostes d'aquest any, de les quals va destacar l'estrena de l'espectacle Aigua i la potenciació dels monogràfics (aquest any, dedicat als cavallets i mulasses). També ha agra¨t la col·laboració, en una època difícil des del punt de vista econòmic, de Caixa de Girona, l'Ajuntament de les Preses, la Generalitat, la Diputació i el Ministeri de Cultura.

En acabar dels parlaments, un dels grups que actuarà a Ésdansa, Les As du Benin, han ofert dos balls. En primer lloc la Guelese, una dansa de màscares del Sud de Benín, una cerimònia per la gent gran que ens ha deixat, i després la Sato, la dansa dels grans tambors sagrats, una dansa dedicada al rei de Benín que s’interpreta els dies de gran festa.