Mor l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte

Al maig va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat

Publicat el 09 d’agost de 2012 a les 17:57
El president del Govern, lliurant la medalla d'Or de la Generalitat a Josep Maria Ainaud de Lasarte. Foto: Arxiu ND/ACN.

L'historiador, advocat, periodista, diputat al Parlament per CiU entre 1980 i 1984, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1987 i 1990, ha mort aquest dijous al matí als 87 anys d'edat. Al maig va rebre, de mans del president del Govern, Artur Mas, la Medalla d'Or de la Generalitat. Josep Maria Espinàs el qualificà com a "treballador generós" que "ha estat a tot arreu on es necessitava multiplicar esforços i que ha posat els seus coneixements al servei dels altres", i Mas el va definir com a "pou de ciència presidits per la modèstia".

El Govern, concretament, va decidir atorgar-li la medalla en reconeixement "a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d'una sostinguda fidelitat als millors valors cívics". Anteriorment, havia rebut el Premi d'Honor Jaume I (1994), la Medalla President Macià (2000) i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (2006).

Entre d'altres obres, havia publicat: "Prat de la Riba, home de govern" (1973, amb Enric Jardí, premi Reynals del Col·legi d'Advocats de Barcelona 1972), "Símbols de Catalunya" (1978), "Immigració i reconstrucció nacional de Catalunya" (1980), "Mossèn Josep Armengou avui" (1986), "Prat de la Riba, home de dret" (1991, premi d'articles periodístics Prat de la Riba de la Generalitat de Catalunya), "Francesc Cambó" (1992) i "Ministres catalans a Madrid; de Ferran VII a José Maria Aznar" (1996).

Nascut a Barcelona el 1925 i llicenciat en Dret el 1952, va ser membre actiu de diverses organitzacions catalanistes durant la seva època d'estudiant (Miramar, FNEC, Front Universitari de Catalunya...), i impulsor d'inicatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i de l' Antologia Poètica Univeristària (1949). Com a historiador fou deixeble de Ferran Soldevila i d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l'Institut Municipal d'Història.

En un homenatge que li van fer diverses autoritats catalanes el 2008, el llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, es va referir a Lasarte com a "un mestre, un erudit, sempre disposat a ensenyar als altres la nostra memòria històrica", i l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, li va agrair el seu "mestratge" i va destacar-ne la seva "resistència a la seducció sempre que això signifiqués trair els seus ideals". La impulsora de l'acte, la periodista Sílvia Cóppulo, va subratllar la dificultat que havia suposat retre homenatge a un home "tan modest que va rebutjar una Creu de Sant Jordi".

Biografia a L'Enciclopèdia