Després del relleu al capdavant de la presidència de la Generalitat, Girona comença a buscar nou alcalde o alcaldessa entre els regidors de l'equip de govern. Una de les tasques que li hauria de pertocar al nou batlle és el de cosir les relacions de la capital amb el seu territori. Una ferida que ja va anar creixent des de temps de Quim Nadal i Anna Pagans i que sota el fins ara alcalde, Carles Puigdemont, s'ha anat fent gran.
La Girona pija, que al final és la que mana, s'entén a si mateixa amb una òptica que va de la Catedral fins al mar. La resta, no existeix, a excepció de les pistes d'esquí uns quants mesos l'any. El menyspreu cap al que hi ha més amunt del llac de Banyoles cada cop pesa més i la ciutat de Girona fa mandra en un sentiment que diria que és mutu.
Recordo fa temps un dia que l'alcalde d'Olot es queixava de la situació i ho exemplificava dient que a la Garrotxa no som "quatre pastors i quatre pagesos", en referència a la percepció que se'n té des de la capital a tots els que baixem de la muntanya com si fóssim uns follets analfabets. Probablement, si preguntéssim a aquesta Girona encantada d'haver-se conegut quina és la comarca de la demarcació amb pes industrial pocs acabarien encertant que és la Garrotxa. I tot això, amb infraestructures de segona perquè els funcionaris que se n'han d'ocupar les van dissenyar per tractors i no per fer-hi circular camions per exportar. La Garrotxa és menys competitiva perquè les seves empreses van per camins de carro, en asfalt i per Internet.
I aquest menyspreu els gironins ens l'exemplifiquen de manera física quan hi hem d'anar per plaer o per obligació. Als que no tenim l'honor de viure a la ciutat del temps de flors, se'ns obliga a deixar el cotxe cada cop més lluny si no volem pagar. Acabarem aparcant a Salt. No es pot pretendre ser capital de res si després et fortifiques per la gent que moltes vegades no té més remei que anar a la capital de província a fer gestions administratives majoritàriament estúpides i innecessàries. La Girona burocràtica és especialista en oferir-te aquesta sensació que fas nosa.
Ja fa temps que bona part del Ripollès té com al seu referent de ciutat a Vic, i els lligams que hi traça la Garrotxa, amb la Universitat de Vic com a estendard, són cada cop més forts. Podem parlar d'un canvi de l'eix de gravitació? No. O almenys no encara. Però sí que hi ha la percepció des de l'adminsitració que és molt més fàcil col·laborar amb l'altra banda de Bracons que no pas amb Girona. Adquirir-hi un compromís està a l'alçada d'una de les dotze proves d'Astèrix.
Estaria bé que el nou alcalde o alcaldessa de Girona deixés el seu tro de ferro i fes una mirada menys altiva i propera al territori pel qual fa de capital. El centralisme gironí fa que Espanya sembli un estat confederal... i se suposa que gent com Carles Puigdemont volen la independència de Catalunya per fer les coses diferents, oi?
Ara a portada
-
Societat Hospitals, depuradores o xarxa d’aigua: quin marge té la Garrotxa si es queda sense llum? Pau Masó Ros
-
Societat Crítiques a la taula d’emergències de la Garrotxa durant el tall de llum: «No va respondre ningú» Pau Masó Ros
-
Societat Catalunya recupera la normalitat a la xarxa elèctrica i Rodalies torna parcialment Lluís Girona Boffi
-
-
13 de gener de 2016