arquitectura. (Del llat. architectūra).  f. Art de projectar i construir edificis. efímero, ra. (Del gr. ἐφήμερος, de un dia).  adj. Passatger, de curta duració. 

Podem trobar una definició exhaustiva del que significa arquitectura i el significat de l'adjectiu efímer, però tal i com va dir Aristòtil en el llibre de Metafísica "el tot és més que la suma de les seves parts".

L'arquitectura efímera està present en la vida quotidiana dels ciutadans, i és capaç de traçar el mapa físic de la societat per tal de que aquesta pugui desenvolupar la seva activitat social. Un món on el canvi i la transformació són la norma les necessitats constructives de llarga durada han deixat de ser l'únic objectiu per poder donar un servei en aquesta societat canviant. Aquesta sinergia d'arquitectura i els seus coneixements constructius amb la innecessitat de perpetuar, constitueixen els ingredients de l'arquitectura efímera, ampliant els seus límits i donant resposta a camps que van més enllà dels que defineixen els seus termes.

Entenent l'art com a manifestació de l'activitat humana mitjançant la qual s'expressa una visió personal i desinteressada que interpreta allò real o imaginat amb recursos plàstics, lingüístics o sonors, l'arquitectura efímera incorpora l'art com un ingredient indissoluble d’aquesta manifestació, acostant i diluint les fronteres entre art i arquitectura.

Possibilita generar l'espai idoni per tal de que la gent es congregui per presenciar un espectacle, o paradoxalment, existeix a la vegada la possibilitat que la pròpia arquitectura efímera pugui ser en sí mateixa l'espectacle. És el cas dels pavellons que tenen com a finalitat recrear l'atmosfera idònia per desenvolupar-hi l'esdeveniment, o el cas de l'arquitectura d'il·luminació, tal vegada feta amb el propòsit de que sigui el propi espectacle. 
L'efimeritat té implícita l'oportunitat de construir alguna cosa en espais concebuts per a altres usos, ocupar temporalment l'espai públic per transformar-lo o modificar espais tancats per atraure de manera inusual a un públic eventual.

En no ser una construcció temporal, l'arquitectura efímera té la capacitat de dinamitzar un lloc, canviar la seva percepció, o posar en relleu el propi edifici o espai públic, ja sigui tapant-lo o emfatitzant-lo. En no ser perpètua, cada muntatge representa la construcció d’un prototip no supeditat a requeriments de llarga durabilitat. L'arquitectura efímera adquireix la virtut de ser una cerca experimental en sí mateixa, i accentua la importància de la pròpia construcció i de la matèria que la conforma, en la qual el procés constructiu és determinant o fins i tot és l'essència del resultat final. Aquesta matèria és, en alguns casos, tant determinativa que es converteix en l'artífex del seu propi formalisme, entenent la voluntat de donar forma i explorar les possibilitats més remotes d'un material concret on el projecte neix del propi material explorant el límit de les seves possibilitats.

En no ser instal·lacions duradores, la manca de pressupost pot ser inspirador o instigador de propostes imaginatives que de vegades, per donar gust als sentits o sense altra finalitat que sortir de l'immobilisme, tenen l'oportunitat de generar il·lusió sense els mitjans d'anys enrere, aprofitant l'enginy per donar valor a materials que disposem de manera econòmica i abundant.

L'arquitectura efímera desenvolupa avui un paper rellevant en la nostra societat; dóna respostes imaginatives capaces de dinamitzar llocs, emocionar i generar il·lusió a la vegada que ofereix oportunitats per projectar en un sector altament mancat d'elles. Una arquitectura amb data de caducitat i amb la sola premissa de no perdurar físicament, o tal vegada sí, perquè la bellesa sempre subsisteix en el record (Esplendor en la hierba, de William Wordsworth). Un exercici de modèstia existencial, a on s'evidencia que res dura per sempre, però és important que tingui, en el seu precís instant, un bonic significat en un món tan canviant com és el nostre.