Qui no ha sentit a parlar mai de la Font de les Tries? La font més cabalosa dels entorns d'Olot, una de les més populars del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, considerada d'interès públic pel seu Pla especial i inclosa en el catàleg de béns culturals d'interès local per l'Ajuntament d'Olot.
En un plàcid indret, ran d'un rabeig, a la riba dreta del Fluvià, brollaven quatre brocs i una cortina d'aigua, en una font agençada a principis del segle passat pel seu antic propietari. Completaven l'entorn dues placetes amb pedrissos per seure, i una doble filera de plàtans per accedir-hi des del mas Les Tries, que és el que dona nom a la font. Aquest mas, molt ben emplaçat, amb una galeria d'arcades al primer pis, fou abandonat fa anys, i, lamentablement, ha estat espoliat i 'okupat' repetides vegades. Igual com la font, és propietat de la Fundació de l'antic Hospital de Sant Jaume d'Olot.
L'aigua de la font de Les Tries prové de l'aqüífer volcànic de l'altiplà de Batet, que connecta per sota amb el de la vall del Fluvià. Com que a l'àrea receptora de l'aqüífer no hi ha cap nucli de població, ni activitat agrícola o ramaderia intensiva, la qualitat de l'aigua és bona i apreciada per molta gent, que hi anava a omplir garrafes.
Fa cosa de quaranta anys l'Ajuntament d'Olot va arranjar l'accés per a vianants a la font de les Tries des de la banda urbana d'Olot. Una vegada creuada la passarel·la que hi ha damunt l'estació d'aforament del riu Fluvià, un camí planer segueix la riba dreta, que entre el gener i l'abril s'engalana amb una successió de delicades flors nemorals, que encatifen el sotabosc dels tells i pollancres abans que treguin fulla. Ara bé, en arribar la font, la deixadesa de l'entorn es fa palesa: La fornícula del petit oratori trencada, el baix relleu d'en Roqué malmès, els esglaons, les baranes i pedrissos envellits i escapçats, alguns atrotinats, grafitis als murs, etc.
El passat mes de maig, quan la font es va assecar del tot, va córrer la veu que era degut la secada, tot i que ningú l'havia vist mai així. La làmina de la cortina d'aigua sí que s'havia estroncat algunes vegades, però els quatre brocs, no. Al llarg de l'estiu hem pogut constatar que totes les fonts de l'aqüífer volcànic seguien brollant normalment, tant les que es troben a una cota superior, com ara el grup de fonts de la Moixina-La Deu Vella, com les que es troben a una cota inferior, com ara el grup de fonts del sector del Noc d'en Cols i de Les Mulleres. Tampoc es podia atribuir a una sobreexplotació de l'aqüífer, que no ha canviat en aquest sector, a diferència del que ha passat a la riera de Ridaura.
Que la causa és una avaria es va confirmar en veure que l'aigua s'escolava per sota del canal enrajolat, i brollava ran del riu Fluvià, amb un cabal equivalent al dels quatre brocs. Tots els que estimem la Font de les Tries ens planyem d'aquesta deixadesa. Quan reaccionarà la Fundació de l'Antic Hospital de Sant Jaume? Quan emprendrà accions l'Ajuntament d'Olot per defensar aquest singular bé cultural del municipi? Que fa el Parc Natural per defensar l'interès públic d'aquesta magnífica font?
En un plàcid indret, ran d'un rabeig, a la riba dreta del Fluvià, brollaven quatre brocs i una cortina d'aigua, en una font agençada a principis del segle passat pel seu antic propietari. Completaven l'entorn dues placetes amb pedrissos per seure, i una doble filera de plàtans per accedir-hi des del mas Les Tries, que és el que dona nom a la font. Aquest mas, molt ben emplaçat, amb una galeria d'arcades al primer pis, fou abandonat fa anys, i, lamentablement, ha estat espoliat i 'okupat' repetides vegades. Igual com la font, és propietat de la Fundació de l'antic Hospital de Sant Jaume d'Olot.
L'aigua de la font de Les Tries prové de l'aqüífer volcànic de l'altiplà de Batet, que connecta per sota amb el de la vall del Fluvià. Com que a l'àrea receptora de l'aqüífer no hi ha cap nucli de població, ni activitat agrícola o ramaderia intensiva, la qualitat de l'aigua és bona i apreciada per molta gent, que hi anava a omplir garrafes.
Fa cosa de quaranta anys l'Ajuntament d'Olot va arranjar l'accés per a vianants a la font de les Tries des de la banda urbana d'Olot. Una vegada creuada la passarel·la que hi ha damunt l'estació d'aforament del riu Fluvià, un camí planer segueix la riba dreta, que entre el gener i l'abril s'engalana amb una successió de delicades flors nemorals, que encatifen el sotabosc dels tells i pollancres abans que treguin fulla. Ara bé, en arribar la font, la deixadesa de l'entorn es fa palesa: La fornícula del petit oratori trencada, el baix relleu d'en Roqué malmès, els esglaons, les baranes i pedrissos envellits i escapçats, alguns atrotinats, grafitis als murs, etc.
El passat mes de maig, quan la font es va assecar del tot, va córrer la veu que era degut la secada, tot i que ningú l'havia vist mai així. La làmina de la cortina d'aigua sí que s'havia estroncat algunes vegades, però els quatre brocs, no. Al llarg de l'estiu hem pogut constatar que totes les fonts de l'aqüífer volcànic seguien brollant normalment, tant les que es troben a una cota superior, com ara el grup de fonts de la Moixina-La Deu Vella, com les que es troben a una cota inferior, com ara el grup de fonts del sector del Noc d'en Cols i de Les Mulleres. Tampoc es podia atribuir a una sobreexplotació de l'aqüífer, que no ha canviat en aquest sector, a diferència del que ha passat a la riera de Ridaura.
Que la causa és una avaria es va confirmar en veure que l'aigua s'escolava per sota del canal enrajolat, i brollava ran del riu Fluvià, amb un cabal equivalent al dels quatre brocs. Tots els que estimem la Font de les Tries ens planyem d'aquesta deixadesa. Quan reaccionarà la Fundació de l'Antic Hospital de Sant Jaume? Quan emprendrà accions l'Ajuntament d'Olot per defensar aquest singular bé cultural del municipi? Que fa el Parc Natural per defensar l'interès públic d'aquesta magnífica font?