​Hatambinnira Jike Lemunu. Probablement molts dels lectors d’aquest modest article no hauran sentit mai aquestes tres paraules. Són tres mots soninkés, una llengua africana parlada pels gambians i altres persones originàries de l’Àfrica sudsahariana que viuen a Olot i la nostra comarca, i llengua materna de molts nois i noies nascudes a casa nostra. Hatambinnira Jike Lemunu: esperança dels joves africans.

A la nostra ciutat, però, aquestes tres paraules són les que donen lloc a una entitat de joves que es va constituir ja fa uns quants anys i que des de en fa tres organitza la "Desfilada de Moda Africana". El passat 26 de novembre es va celebrar la tercera edició amb l'assistència de més de tres-centes persones que van omplir la Sala Torin. 

D'aquest projecte, d'entrada, cal destacar que és una activitat que ha estat possible gràcies al Pressupost Participatiu de Joventut, un projecte impulsat per l'Institut Municipal d'Educació i Joventut de l’Ajuntament d'Olot, que promou la participació de les entitats i els joves en l’organització i impuls de projectes del seu interès. 

El més atractiu d'aquesta mena de processos és, al meu parer, les dinàmiques que es generen durant, i no pas al final: dit d'una altra manera: interessa més el procés que el resultat. Òbviament, per al jovent, tenir suport econòmic per finançar projectes és molt important però, des de la perspectiva de la participació (sempre, política) són més rellevants els processos d'aprenentatge, formació, responsabilitat, d'adquisició d'aptituds i habilitats socials (empoderament, en diuen alguns), de "politització" (entesa com la implicació en els afers col·lectius) que en deriva. 

En segon lloc, afavorir que es celebri una activitat com la desfilada de moda africana suposa donar visibilitat i reconeixement a una part de la població i de la cultura de la ciutat que sovint resta reclosa a la perifèria. Malgrat l'èxit d'aquesta edició, i del notable ressò que se n'ha fet la premsa local i les xarxes socials, encara ara moltes persones de la ciutat no han tingut l'oportunitat de gaudir d'un acte alegre, festiu, ple de color i de música. Per què no es convida a incloure aquest acte en la programació de grans esdeveniments de ciutat, que compten amb notable afluència de públic, com les Festes del Tura? 

En tercer lloc, perquè és un acte en el qual col·laboren moltes persones i entitats de manera desinteressada. Des del magnífic cartell de la Roser Matas, a les persones que han contribuït a teixir, a les que, per un dia, s'han atrevit a desfilar per la passarel·la, a les que han dedicat una estona a la organització, etc. 

A Olot, gairebé de un de cada tres joves de la ciutat té pares estrangers. La majoria d'aquests nois i noies han nascut a la ciutat, malgrat que encara ens adrecem a ells com a immigrants. Potser seria hora de replantejar-nos algunes paraules que potser utilitzem de  manera inconscient però que tenen conseqüències importants per a aquells a qui es dirigeixen. 

Són uns olotins i garrotxins més, amb les seves especificitats i particularitats. I tenen coses a aportar, a incorporar en el dia a dia de la nostra ciutat, a enriquir-nos i a obrir-nos cap a un ideal de ciutat més diversa i plural.