S'han preguntat mai quina radiografia de la ciutat fa l'estadística? Com serien 21 olotins agafats de manera proporcional? Per sexes, 11 serien dones i 10 homes. Per edat, uns 14 tindrien menys de 64 anys, 3 serien menors d'edat i 4 serien jubilats. D'aquests jubilats, probablement una d'elles seria una dona de més de 85 anys que viuria sola. D'on vindrien? 5 d'ells serien estrangers. Quins estudis tindrien? 1 no tindria ni el graduat, 17 tindrien o graduat o batxillerat o cicles formatius i només 4 serien universitaris. A on viurien? 15 serien propietaris del seu domicili (la gran majoria de menys de 70 metres quadrats i només un residiria en un pis o casa de més de 120 metres); els altres 6 estarien de lloguer. A què es dedicarien? 1 de cada 3 seria pensionista. Dels altres, n'hi hauria 4 a l'atur, 3 més autònoms (sobretot del sector comerç), només un o dos treballarien al sector públic i de la resta que treballen, molts ho farien a la indústria alimentària. Què més es veuria en aquest retrat robot? Que un d'ells, malgrat el que diuen els de Ciutadans, ni tan sols entendria el català. I que dos o tres d'ells necessitarien ajuda dels serveis socials de la comarca per tirar endavant.
 
Aquesta seria la nostra radiografia més precisa, el selfie més real si ho volen, però com queda aquest retrat robot de 21 olotins quan li posem el filtre Sala de plens i mirem a la cúpula del nostre poder local? Almenys 13 dels nostres 21 regidors treballen al sector públic de manera directa o indirecta: o bé funcionaris o bé viuen d'oferir serveis a l'administració en àmbits de salut i gent gran. Només 9 són dones i només hi ha una jubilada. Només un és a l'atur i cap treballa al comerç. El contrast de blancs s'accentua quan, de cinc immigrants que hi hauria d'haver, no n'hi ha cap i a sobre hi predominen els cognoms garrotxins (per cert, el grup amb més "puresa heràldica comarcal" és la CUP).
 
Vagi per endavant que evidentment, ni el cognom, ni l'origen, ni el lloc on vivim ens fa ser més conscients de la realitat que ens envolta i ni millors ni pitjors polítics o persones. I, segurament, el cas d'Olot el podríem fer i aplicar a qualsevol institució del nostre país, però en parlem aquí perquè aquí parlem de temes locals, tranquils.

Però amb aquesa òptica local posada, no creuen que el ple de l'Ajuntament d’Olot té unes quantes revolucions pendents? Exceptuant el parèntesi d'Isabel Brussosa, que dorm còmodament al llit que li van fer els seus propis companys convergents, Olot no ha tingut alcaldessa. Per tant, ni tant sols la igualtat de gènere s'ha assolit de manera real. I encara no hi ha aquesta igualtat que s'acumulen els reptes: quan tindrem un regidor d'origen gambià o sikh? O encara més: quan tindrem un alcalde xarnego (en el sentit que li dóna Gabriel Rufián)? O quan un alcalde o alcaldessa obertament homosexual que balli amb la seva parella la sardana que porta el seu nom?

Aquesta visió distorsionada que arriba a la cúpula, té efectes en la decisió i la manera com es perceben els problemes reals dels olotins? Segurament és molt diferent saber com costa pagar el lloguer o la hipoteca quan t'ho expliquen en una reunió que quan ho pateixes cada mes (i per alguns dels regidors sé que fer-ho no és del tot fàcil). Però a fora de la sala de Plens encara fa molt fred, el suficient perquè posar la calefacció sigui un luxe fins i tot per a mileuristes. I aquest fred costa de percebre quan, per anar al ple, cobres més de 400€ per assistència i encara més si ets portaveu, independentment de si t’estudies a fons al tema o hi vas a passar l’estona. Jo, en cinc anys, a una regidora socialista que estava primer al govern i després a l'oposició només li compto una intervenció més que a les plantes de l'Ajuntament.

A la porta de la Sala de Plens les revolucions socials s'acumulen sense que sembli que res canvïi. Perquè en política és revolucionari fer el que a la societat és ben normal? Potser per això a les passades municipals només la meitat dels olotins que podien van anar a votar?