L'arribada de la tardor acostuma a comportar desànim i decaïment entre certes persones, per la constatació del final de l'estiu (malgrat imprevistos propis del canvi climàtic), les primeres fredorades i, sobretot, per l'escurçament de les hores del sol a causa del canvi d'hora. 

Aquest darrer cap de setmana, però, ha estat un cap de setmana especial per a Olot, sobretot per la reconciliació amb la nit i la foscor. La celebració de la cinquena edició del Festival Lluèrnia ha estat tot un èxit. Malgrat que qui escriu aquestes quatre ratlles no és massa amant de les aglomeracions i, per tant, per desgràcia seva, no ha vist amb excessiu deteniment les més de 40 propostes que s'hi mostraven, el ressò emès a través de les xarxes socials i els comentaris il·lusionats dels visitants són una bona mostra de la rellevància i l’acceptació que ha adquirit aquest festival, tot i la seva curta trajectòria. 

Més enllà de les consideracions al voltant de la qualitat de les propostes exposades em sembla especialment interessant destacar altres elements relacionats amb aquest festival i, per extensió, amb la programació d’esdeveniments artístics i culturals. Centrar-me, en definitiva, en l’anàlisi dels valors i els objectius implícits que traspuen de Lluèrnia. 

En aquest sentit, és d’obligada lectura per a tots els olotins el text que el director, Pep Fargas, publica a El Cartipàs del mes de novembre (els responsables polítics, tècnics i altres persones interessades en el dia a dia de la ciutat l’haurien d'imprimir i penjar a la paret). En aquest text es parla dels valors que inspiren als organitzadors del projecte a l’hora dissenyar el festival i que evidencien una concepció àmplia del paper de les arts i la cultura en la societat actual.  

Com afirma Fargas, la cultura ha de coure a foc lent, i ha d'aspirar a tota mena d'impactes, més enllà de la quantificació econòmica i del ressò mediàtic. Així, Lluèrnia mostra inequívocament una ferma voluntat de contribuir a la cohesió i la inclusió social, ja que incorpora diferents actors i, en conseqüència, reconeix les diferents sensibilitats i capacitats del conjunt dels membres de la comunitat. La col·laboració, per exemple, entre la Fura dels Baus i la Cooperativa la Fageda, d'aquest any, o l'aportació de les diferents confessions religioses de la ciutat en edicions anteriors, en són dos exemples clars. 

És molt lloable, també, l'aposta per a la democratització de l'accés a la cultura i el foment de la participació ciutadana, dues demandes molt en voga en la societat actual però que difícilment es porten a la pràctica. I és que, si les persones no s'apropen a les arts i a la cultura, les arts i la cultura s'han d'apropar a les persones. Quantes olotins i olotines no han entrat mai al Teatre Principal, a un museu o a una sala de conferències? 

Lluèrnia afavoreix la implicació de tothom, com a espectador i actor, i ens converteix en protagonistes d'una experiència única. És una activitat gratuïta i que es desenvolupa a l’àgora, a la plaça i al carrer, espais per excel·lència de la ciutadania. La cultura ocupa els carrers i les persones topen amb la cultura, amb tota la seva sensibilitat, bellesa, atractiu, provocació, denúncia, incomoditat. 

A més, en aquesta edició, amb l’ampliació de les zones de la ciutat que acollien propostes s'ha afavorit el trencament de fronteres simbòliques, el "descobriment" de zones de la ciutat a les quals alguns veïns no acostumen a posar massa els peus. Zones, lamentablement, que durant la resta de l'any són d'una foscor menys atractiva, allunyades dels focus, i que no acostumen a ser escenaris de grans esdeveniments. Podríem afegir, a més, que Lluèrnia és una activitat conciliadora (ara que el país està immers en els pretèrits intents de fixar uns horaris més racionals); permet la participació en família i de persones de totes edats.

La llum de Lluèrnia és tènue i acollidora, gens estrident; lleugerament càlida. Escalfa suaument enmig dels primers freds de la tardor. Defuig dels grans focus que ens ceguen la mirada, del foc d’encenalls que inicialment crema amb força i rapidesa, però que decau i perd l’esplendor amb el pas del temps. Només ens cal felicitar a tots aquells que el fan possible i que l'han convertit en un projecte de ciutat. Li desitgem llarga vida i tant de bo aquests valors que el singularitzen empeltin altres iniciatives que es promoguin des de diferents àmbits a la ciutat.