El 27-S va deixar un gran titular: la victòria a la búlgara de Junts pel Sí a llocs com la Garrotxa, però hi ha un altre aspecte que no cal passar per alt, sobretot com a símptoma de canvi a la política. Ciutadans va treure 1.223 vots a Olot (1.625 a tota la comarca) sense fer ni un acte i ni tan sols penjar un cartell. De fet, sense tenir ni una cara visible a nivell local. A la capital de la Garrotxa el partit d'Albert Rivera es va quedar a tan sols 200 vots de la CUP i va doblar en vots a Catalunya Sí Que Es Pot, dos partits amb assemblees locals més o menys actives.
 
És cert que, si obrim el focus, la dada pren una altra dimensió perquè a altres llocs de la demarcació els resultats de Ciutadans són excel·lents, però aquests resultats del partit de Rivera simbolitzen el declivi d'un temps i potser d'una manera de fer la política.

Qualsevol entitat de la ciutat sap quant costa aglutinar 1.600 persones en un acte. Albert Rivera ho ha fet amb els seus cants de sirena des d'algun plató de televisió madrilenya i sense tenir ni un plantejament sobre la variant d'Olot, ni el pla especial de l'Alta Garrotxa ni el desdoblament Besalú – Banyoles. Cap proposta de proximitat.

La dada, a més, obre la porta a un torrent de preguntes. A Olot s'ha convertit en quarta força no ja un partit unionista, sinó un que no vol sentir ni parlar del dret a decidir. Què en pensen quan veuen el Vial Sant Jordi ple d'estelades? Perquè no s'expressen públicament? Se senten cohibits? Què voten a les municipals? Estem davant d'una minoria silenciosa?

Pot ser que aquestes eleccions hagin estat especials i diferents i això hagi condicionat el vot, sí, però poden demanar a qualsevol partit amb seccions locals el que costa guanyar-se la confiança a base de reunions, porta a porta, bustiatges o actes. Quanta pedra ha picat la CUP a Olot per treure només 200 més vots que el partit d'Albert Rivera? En canvi, Ciutadans era l'únic dels partits que ni tan sols tenia un garrotxí a les llistes...

Estem dient adéu a una política 'vella'? Ja no cal tenir projectes pel territori, seccions locals que canalitzen les demandes dels actors de la zona per millorar? Rivera i Pablo Iglesias viuen als platós, Miquel Iceta i Soraya Saénz de Santamaría hi ballen... la política ja és un xou que es juga amb les armes d'un prime time televisiu. Quin rol tindran les seccions locals dels partits en aquesta nova política basada en cares guapes que repeteixen tòpics i missatges en bucle en qualsevol escenari? S'ha d'adaptar a aquesta nova realitat política mediatitzada o jugarà amb unes altres normes?