L’Agustí Arbós ja és el vuitè alcalde de la ciutat d’ençà de la restauració democràtica, si els comptes no em fallen. Als trenta anys assumeix una responsabilitat ben complexa i a la vegada ben apassionant. Ho fa a mig mandat, substituint en Pep Berga.
Com podeu comprendre, em faig ben bé càrrec de què això significa. En primer lloc, per tractar-se d’un accés a la batllia sense haver-se presentat de cap de llista. El nostre ordenament local estableix clarament les regles del joc democràtic: governa no pas aquell qui ha quedat en primera posició sinó aquella persona que ha aconseguit un suport majoritari dels electes. Aquesta regla, a voltes incompresa i prostituïda per acords contra natura (només cal recordar el succeït al cap i casal on Colau va assolir l’alcaldia davant Maragall tot sumant vots d’esquerra amb la dreta anticatalana encapçalada per Manuel Valls, i Collboni aplegant els vots simultanis del PP i dels Comuns per desbancar el guanyador Tries) aplica tant a l’elecció inicial després de celebrar-se la contesa electoral com en el cas que ens ocupa de renúncia de l’alcalde a mig mandat.
La legitimitat “legal” del nou alcalde olotí s’ha vist reforçada, no tan sols per la suma dels regidors de Junts i d’ERC, sinó per la reedició del pacte entre ambdues forces polítiques. En aquest cas introduint diverses modificacions en el cartipàs i notables reassignacions de responsabilitats com ara la d’una tasca tant engrescadora com difícil, la de les actuacions en el nucli antic. Comença, doncs, molt bé el nou mandat.
Què li espera a l’Agustí Arbós en aquesta etapa? D’entrada la gestió de l’intens creixement demogràfic que s’està produint i que acosta Olot als quaranta mil habitants, amb tot el que això comporta. En primer lloc, d’acollir i integrar els nouvinguts -protagonistes exclusius de l’augment de la població- la qual cosa ni és senzilla ni compte amb gaire suport per part de les administracions superiors. Però, també, perquè més gent significa més dotació per a tota mena de serveis municipals en un context de deficient finançament dels ajuntaments.
A conseqüència d’aquest creixement i d’altres factors, un gran problema és l’habitatge. Massa anys amb xifres baixes de construcció de nous estatges i pràcticament nul·les d’habitatge social dibuixen un escenari on cal abocar l’atenció preferent per part de totes les administracions en aquesta qüestió. Al consistori li pertoca ser molt diligent en les tramitacions urbanístiques per disposar del sòl necessari per als nous habitatges. No es pot trigar anys i panys a aprovar els plans de millora urbana o els plans parcials ni mesos a atorgar llicències d’obres. I, paral·lelament, s’ha d’endegar un programa de construcció d’habitatge social destinat al lloguer. El nou alcalde ha d’estar molt amatent a aquesta qüestió.
Un tercer element de l’acció consistorial és el que el mateix Agustí Arbós va qualificar de “prosperitat”. Dit en altres paraules, del futur econòmic dels ciutadans. En un món tan canviant, Olot ha de trobar el seu encaix. Aquella ciutat que vivia del tèxtil, va saber evolucionar cap a una exitosa diversificació. No només en el camp de la indústria, sinó també en el sector terciari, on l’assumpció d’un model turístic basat en el paisatge i en els productes del país va representar la introducció a Catalunya d’un sector tant innovador com interessant. Ara, cal aprofundir en la diversificació, apostant per jugar un paper rellevant en la nova economia digital que no hauria de quedar reclosa a les grans ciutats.
Acabo. No era la meva pretensió posar deures a l’Agustí. Ell és un bon coneixedor d’Olot i està prou preparat per cercar les respostes adients, però per damunt de tot, se l’estima molt. Ho farà bé!