L'oposició veïnal al Pla parcial del Morrot, a la falda del volcà del Montsacopa, ha agafat per sorpresa a més d'un, Ajuntament inclòs. Com pot ser que s'hagin aplegat en pocs dies més d'un miler i mig de signatures en contra d'un pla parcial que desenvolupa, seguint el marc legal, el POUM d'Olot, vigent des de 2002? Com pot ser que ara s'hi oposin arguments geològics, paisatgístics i de salut? És que el POUM d'Olot vigent no respectava els valors patrimonials del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa? Vegem-ho:
Recordem, abans, però, la singularitat d'Olot: única capital de comarca als països catalans enclavada dins d'un «parc natural» i única ciutat que estén el seu teixit urbà entre quatre cons volcànics, legalment protegits amb la figura de «reserva natural». Aquest fet tan extraordinari ha esdevingut un element identitari de primer nivell que fa 40 anys que es projecta en totes les promocions culturals i turístiques. Olot és «la ciutat dels volcans».
El 1982, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, definia un perímetre extern i excloïa uns espais interns que eren els nuclis urbans i industrials, essent Olot el més important, que quedava definit pel seu planejament urbanístic, aprovat mesos abans que la llei entrés en vigor.
Uns anys més tard, els decrets 7/1986 i 4/2008 van ajustar i modificar els límits, van excloure sempre els àmbits classificats com a sòl urbà i urbanitzable, que van experimentar diverses ampliacions, que van comportar retallades al parc natural.
Des de 1982 s'han fet moltes revisions puntuals del POUM d'Olot, la majoria dins de la trama urbana i unes poques en el seu perímetre. D'aquestes darreres, algunes varen comportar retallades del parc natural per l'interior. La retallada més important va ser causada pel polígon industrial del Pla de Baix, a la falda del volcà Montsacopa, on s'hi ha instal·lat una de les indústries més polèmiques de la comarca: l'escorxador Olot-Meats. D'aquestes modificacions urbanístiques perimetrals només una, la del sector de la Moixina, va integrar criteris paisatgístics, tot i que algunes mesures correctores previstes es van executar parcialment. La resta del perímetre urbà d'Olot, inclosos els perímetres dels cons volcànics, són una herència d'un pla urbanístic que mai no s'ha acabat d'harmonitzar amb els valors patrimonials i paisatgístics. El cas més estrident és el del volcà de la Garrinada, la 'reserva natural' que més ha empitjorat des de la seva declaració, amb una urbanització que li dona l'esquena d'una manera que no és exagerat qualificar de brutal.
La falda del Montsacopa, on ara ha esclatat la polèmica, és sòl urbà des de fa molts anys, però com que no s'havia desenvolupat, mantenia l'ús agrari i un paisatge amable, que ofereix una vista del volcà des del vial del Morrot, i els entorns de l'Espai Cràter. Els darrers anys, a més, nous estudis geològics han descobert petits cons volcànics, recoberts pel Montsacopa -els morrots, precisament- una singularitat geològica desconeguda quan es va definir l'àrea de «reserva natural» ajustada als límits de l'"espai volcànic representatiu" establert pel POUM.
L'oposició social al Pla parcial del Morrot hauria de ser vista, doncs, com una oportunitat. És el moment de revisar el POUM d'Olot vigent per trobar millors solucions als problemes d'encaix que té, no sols en aquesta falda del Montsacopa, sinó en d'altres, així com a la falda i al cràter inferior del volcà de la Garrinada -amb l'accés públic incomprensiblement tallat- i en el volcà de Montolivet, on els accessos des del barri de Sant Pere Màrtir mai s'han condicionat com seria desitjable. La "ciutat dels volcans", que acull la seu de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i els tallers d'estiu d'arquitectura i paisatge de RCR, situada en un dels paisatges més pintats, lloats i estudiats del país, no pot donar l'esquena als volcans. Olot es mereix un planejament urbanístic que estigui en consonància amb la singularitat d'aquest patrimoni natural excepcional.