El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa ja atén 2 de cada 10 garrotxins

El 2023 es van fer més d'11.000 atencions, un 14% més que l'any anterior, i l'ens apunta que té "desequilibris"

Can Castellanes és la seu del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa.
Can Castellanes és la seu del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. | Martí Albesa
15 de maig del 2024
Actualitzat a les 10:53h

El Consorci d'Acció Social de la Garrota ha fet aquest dimarts balanç de l'any 2023 a través de la seva memòria d'activitat. El principal fet a constatar és, un any més, l'augment de les atencions a l'ens garrotxí. Aquesta vegada, les persones beneficiàries dels serveis socials de la comarca ha crescut un 13,8%; això són 1.370 persones més. En total, 11.239 garrotxins es van beneficiar dels serveis socials comarcals durant el 2023 i això significa gairebé un 20% de la població de la comarca.

Les persones que demanen ajuda al Consorci d'Acció Social són, majoritàriament dones (57%), d'entre 35 a 64 anys, que viuen a Olot i que tenen nacionalitat espanyola (un 70%).

Des de l'ens garrotxí, admeten que l'augment any rere any de les atencions està generant "desequilibris" en algunes àrees de la institució: "Sempre ens agradaria tenir més professionals o més serveis. Avui ho podem sostenir? Bé, tenim alguns punts que contínuament anem revisant per veure si amb la reorganització podem millorar. Hi ha aspectes lligats a promoció social o ajudes instrumentals que estan petant una mica. Però no som nosaltres sols: l'escola d'adults no té prou places o a les escoles estan arribant moltes persones. Estem en una situació de canvi", afirma la directora del CASG, Teia Fàbrega.

La majoria de les problemàtiques de les persones que ha atès el Consorci durant el 2023 han estat relacionades amb la salut (un 27%) i són qüestions com malalties físiques, mentals, demències o drogodependències. Segueixen les mancances socials (13,5%) que fan referència a mancances d'autonomia personal, relacions familiars, dificultats d'integració social, etc.; i les problemàtiques relacionades amb les discapacitats (7,4%).

Les ajudes per a necessitats bàsiques augmenten un 36%

En relació amb les ajudes per alimentació, higiene personal o per accedir a un habitatge, el 2023 se'n van beneficiar gairebé 3.000 persones, un 36% més que l'any anterior. La majoria de les persones que les reben tenen entre 35 i 64 anys, però també preocupa l'augment dels més joves: un 28% van a persones d'entre 18 i 34 anys.

Actualment, el Centre de Distribució d'Aliments de la Garrotxa atén 1.085 famílies (2.612 persones), el 2023 el menjador social va oferir més de 6.000 àpats a 78 persones, es van donar 181 certificats de l'ingrés mínim vital i 484 ciutadans es van beneficiar de la renda garantida de ciutadania. El 2023 també es van destinar 29.300 euros a targetes moneder per a 30 famílies i 2.690 euros a ajuts d'urgència per alimentació a 20 famílies. Amb relació a l'habitatge, s'han acollit 131 persones durant l'any a pensions i s'han donat 78.000 euros en ajudes d'habitatge per a uns 300 ciutadans. Per últim, s'han fet 634 informes sobre pobresa energètica i s'han destinat 36.000 euros (lleugerament menys que el 2022) a ajuts per pagar llum, gas o aigua.

 

El repte de l'atenció a persones grans: "No es pot entomar només des del món local"

L'altre gran focus d'atencions del Consorci d'Acció Social és en l'àmbit de les persones grans i amb manca d'autonomia. Aquí, durant el 2023, es van atendre gairebé 4.000 usuaris (un 16% més que el 2022). La majoria d'aquestes persones viuen soles i tenen més de 75 anys, tot i que el focus de les atencions se centra en aquelles de més de 85. La majoria de les persones ateses tenen una malaltia física crònica o limitacions de la tercera edat com Alzheimer o demències.

Aquí el CASG hi actua amb serveis com el d'ajuda al domicili (SAD), el qual inclou àpats, els centres de dia i residències, el servei de teleassistència o el de teràpia ocupacional i productes de suport. Malgrat aquests recursos, la directora del Consorci afirma que el servei a l'autonomia cal afrontar-lo amb determinació: "El tema de cures és una qüestió que no es pot entomar només des del món local. S'hauran de prendre decisions importants: quins són els serveis que es necessiten a l'atenció domiciliària i qui posa els recursos? La gent vol estar a casa. Hem de ser capaços de desenvolupar moltes coses a casa i no ho estem donant. Qui està aguantant la política pública en temes de cures són cuidadores familiars i immigrants".

La directora del CASG, Teia Fàbrega, al costat del president de l'ens garrotxí, Pep Berga, durant la presentació de la memòria aquest dimarts
La directora del CASG, Teia Fàbrega, al costat del president de l'ens garrotxí, Pep Berga, durant la presentació de la memòria aquest dimarts. Pau Masó Ros

 

Atenció a la infància i violència masclista, també a l'alça

L'última gran pota de l'acció del Consorci d'Acció Social és l'acció davant les necessitats relacionals familiars. Es tracta d'un àmbit en què l'ens actua en els vincles efectius i socials en el marc familiar. Aquí, per exemple, s'hi inclou l'atenció a la infància o a les violències masclistes, entre altres.

En total, en aquest àmbit el Consorci va tractar 2.405 persones el 2023 que representen 824 famílies. Això són un 4,6% més de grups familiars que el 2022. Aquí, la majoria d'atencions es concentren a la ciutat d'Olot (70%) i es fan a infants i adolescents. El 2023 es van gestionar 180 expedients d'atenció a la infància i l'adolescència a la Garrotxa, un 20% més que el 2022.

Amb relació a les violències masclistes, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Consorci d'Acció Social va atendre el 2023 un total de 431 dones, un 9% més que l'any anterior. A través del consorci es van activar l'any passat 12 nous dispositius Atenpro i se'n van donar set de baixa. En total, n'hi va haver 20 d'actius durant l'any. Són dispositius de seguiment a dones que pateixen violència de gènere.

El 2023, es va reforçar el servei del SIAD amb una psicòloga més i el govern ha ofert més recursos al món local per combatre les violències masclistes. Tot i això, la directora del CASG assegura que falta que es donin a conèixer més casos: "Hi ha molt poca visibilització. Sabem que tot això són puntes d'iceberg i hi ha maltractaments dins els domicilis. Hem d'ajudar a les dones a què s'apoderin, surtin del domicili i demanin ajuda. Si hi ha fills, pot servir d'indicatiu, però és molt difícil saber què passa dins un domicili", afirma Fàbrega.

Arxivat a