La Rita Roura és biòloga i en Gerard Palomé enginyer. Tots dos vivien a Olot i tenien les seves feines de vuit hores diàries. Estabilitat i seguretat amb trenta primaveres a la butxaca. Però el Nadal de 2023 van decidir posar les mans al volant de la seva vida i prendre una decisió: deambular.
"Jo començava a estar cremada a la feina", diu la Rita. "Volíem trencar amb la rutina", assegura en Gerard. Tots dos van decidir que deixarien enrere la vida que portaven per anar qui sap a on i qui sap per a què. Així que fa justament un any, l'1 d'agost del 2023, es trobaven conduint una ambulància convertida en una furgoneta càmper direcció a una aventura única.
Després d'un any i mig de feina muntant i desmuntant el que seria la seva nova casa sobre rodes, començava el seu viatge per Europa. La idea només era marxar per deixar enrere la rutina que portaven: "Anàvem encarrilats a la vida estable. Vam anar a viure a una furgoneta, mentre tots els nostres amics estaven mirant de comprar-se un pis", diu en Gerard. "Trencar la dinàmica era la intenció. Si no tenim ganes de treballar vuit hores, per què ho hem de fer? El viatge ha estat una prova i ens ha servit per saber què volem fer. Tenim clar que volem tenir la nostra feina i la nostra llibertat", afegeix la Rita.
L'única cosa segura era que la primera parada la farien a França. Després, tot va ser aventura. "Just el dia abans de sortir, estàvem acabant de fer les últimes reparacions i vam rebentar la nevera. Jo m'hauria quedat a arreglar-la, però la Rita va dir que era igual i que havíem de marxar. Vam marxar cap a Leucata, però posteriorment vam recular cap a Andorra per comprar una nevera nova, després la germana de la Rita estava a la Bretanya francesa i vam anar cap allà, tot i que, en principi, anàvem cap a Itàlia".
Com que d'alguna manera l'objectiu del viatge era trobar el nord, la Rita i en Gerard van decidir dirigir-se a Noruega. "Vam començar deambulant. El nostre objectiu era anar a Noruega, però anàvem voltant. Ens vam comprar els bitllets del ferri i vam començar a tirar cap amunt. Després ja tot va anar més seguit i ens marcàvem metes més petites", explica la Rita.
Un cop a Noruega, van tornar cap a Alemanya. Allà els esperava el pitjor moment del viatge. El fred i les condicions que van trobar al país alemany van fer que decidissin tornar al sud a buscar millors temperatures. Després de Croàcia, Montenegro, Albània i Creta, Grècia va ser una bona decisió abans de tornar cap a Catalunya.
"No hem tingut cap espant. Quan viatges amb furgoneta cada nit a un lloc diferent, el més normal és que, com a mínim, la policia et digui que aquí no hi pots dormir o tinguis algun espant amb persones que t'intenten robar... però no n'hem tingut cap. La pitjor experiència ha estat amb el clima", explica en Gerard. "Una vegada ens va caure un llamp al costat. Quan hi ha tempesta et sents molt petit dins una furgoneta. Per mi els pitjors moments han estat les tempestes", relata la Rita.
Consideren que el nord d'Europa és el millor lloc per viatjar amb furgoneta, mentre que hi ha països com Croàcia o Eslovènia que no els interessa aquesta mena de turisme i posen moltes dificultats. Montenegro ha estat el territori que més els ha sorprès: "Ens vam trobar un país en què amb una hora et plantaves al mar o a la muntanya. Amb una hora de diferència et podies banyar al mar o esquiar a la muntanya. La gent també era molt amable", expliquen.
Retorn amb un nou projecte sota el braç
El passat mes de juny la Rita i en Gerard van tornar a Olot. Allà on va començar tot. Ho van fer després de 327 dies, recórrer més de 25.000 quilòmetres i visitar 22 països. El retorn va ser per compromisos personals, però no pas per quedar-se. A més, no van tornar sols. Durant el viatge van decidir compartir a Instagram la seva aventura i amb pocs mesos es van trobar editant vídeos sobre consells a l'hora de viatjar, llocs on dormir amb furgoneta o entrebancs que es trobaven durant la ruta.
Sota el nom de "Dambulantvan", la Rita i en Gerard van començar a connectar amb un públic i una comunitat interessada en la camperització de furgonetes i la manera com ells havien viatjat. "No ens ho esperàvem. Sempre m'ha agradat editar vídeos, però vam veure que tothom començava a preguntar. No ens hem amagat mai i també hem explicat els problemes que ens hem trobat", diu la Rita.
La seva arribada a Olot va anar acompanyada d'un nou projecte. A mitja aventura, veient la resposta a les xarxes i mentre la Rita treballava a distància i en Gerard tirava estalvis, van decidir crear la seva pròpia empresa: HomologaVan. Es tracta d'un servei d'assessorament per a la transformació i homologació de furgonetes.
"Feia temps que seguia a nòmades digitals. Teníem una idea per on encaminar el projecte i vam tirar per una cosa que podem fer els dos a distància i que li podem posar un valor perquè jo mateix tinc la carrera d'enginyer (no soc un Youtuber)", diu en Gerard. "Crec que la idea recull la possibilitat de fer un projecte que ens permet estabilitzar-nos o viatjar quan vulguem. En definitiva, per no tornar a les feines d'abans", afegeix.
Des de fa mesos ja han començat a rebre les primeres demandes i ja tenen els primers clients. "Ha arrencat bé. Quan engegues un projecte tens la por que no hi hagi resposta, però ja tenim alguna cosa en marxa", diu la Rita.
Al final, l'experiència del viatge s'ha acabat convertint en la feina i vida que buscaven. Per això, han decidit passar l'estiu a casa, a Olot, estabilitzar el nou projecte i cap a la tardor tornar a marxar amb la furgoneta continuant amb l'empresa a distància. "Ens veiem treballant en això, però hem de tocar de peus a terra. Sempre hi som a temps a tornar a la feina d'abans", asseguren.
Un viatge que els ha canviat la manera de veure el futur
Ara, un any després de la seva fugida de l'anterior vida que tenien, en Gerard i la Rita miren enrere amb convicció. La decisió no va ser fàcil, però la tornarien a prendre. "Totalment, de caps. La Rita és la que més m'ha estirat i jo potser encara estaria fent la feina de vuit hores. Però ara que m'hi he llençat, no tiraria enrere", diu en Gerard. "No tot són flors i violes. Quan fas un canvi, els principis sempre són durs. Però si n'estàs convençut i ho vols, perquè no? Intenta-ho. Si no surt bé, sempre hi ets a temps a tirar enrere", assegura la Rita.
Afirmen que el viatge no els ha canviat la manera de ser, sinó de mirar el futur. "Ens hem allunyat i hem vist que el que abans ens preocupava no és tan gros. Vaig marxar dient que tornaria fet un hippie i, al contrari, he vist que continuo sent en Gerard d'abans, però he tornat sabent el que no vull. Ara mateix, volem lluitar el nostre projecte, volem tenir una flexibilitat, volem viatjar amb la furgoneta i no vull tornar a una feina de vuit hores en un lloc estàtic". "A vegades es romantitza molt aquesta idea que viatjar et canvia com a persona, i pot passar. Però, a nosaltres, més que canviar-nos com a persones, ens ha canviat l'objectiu de vida i allò que volem. Estic molt contenta d'haver tornat així. Tenim clar que no volem la vida anterior", afirma la Rita.
