"És un tema que s'haurà d'anar valorant en el futur", diu el gerent de l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa en declaracions a NacioGarrotxa. Josep Maria Padrosa defensa l'actual model de gestió, però admet que el context actual postcovid, l'augment dels preus i la crisi energètica fa valorar totes les opcions: "Fins ara, nosaltres havíem anat negociant amb el Servei Català de la Salut i havíem anat compensant les despeses, malgrat no poder pagar durant dos anys les DPO. Després de la covid i amb els augments energètics, s'ha desballestat l'equilibri econòmic del centre i per tant ens hi hem de tornar a posar i ens hi estem tornant a posar amb els nous responsables del Departament de Salut per veure quina és l'evolució".
Actualment, l'Hospital d'Olot és gestionat per una fundació que es va crear el 2014 amb el nou hospital i que recull el relleu de l'antiga Fundació Hospital Sant Jaume d'Olot. Aquest model de gestió fa dècades que funciona a la capital garrotxina. El model no influeix en l'atenció pública del centre, ja que el servei assistencial té el mateix caràcter públic que el que podem trobar al Trueta, però pel que fa a aspectes de gestió, una fundació té beneficis, per exemple, en l'agilitat de la contractació: pot utilitzar mecanismes més fàcils a l'hora de comprar aparells, mobiliari o fer inversions. En canvi, el gran desavantatge és que s'ha d'equilibrar el pressupost, a diferència dels hospitals gestionats públicament on el Departament de Salut assumeix possibles dèficits.
Hospital Comarcal de la Garrotxa, en una imatge recent. Foto: Martí Albesa
Padrosa explica que la Fundació que gestiona l'hospital "pot arribar fins a certs compromisos": "Aguantar situacions de tancament d'exercicis negatius té un recorregut limitat. Un hospital que és de l'Institut Català de la Salut, independentment del resultat, s'aguanta perquè hi ha aportacions complementàries per part del Departament o el Servei Català de la Salut". Des del seu punt de vista, a Padrosa "no li agradaria" que es canviés el model, ara bé, diu que "cada moment s'haurà de veure quina és la millor solució per a l'Hospital d'Olot".
El model de gestió que hi ha a Olot és un dels tres models que conviuen al sistema sanitari català, més enllà de la salut privada. A part dels centres gestionats a través d'una Fundació (Olot, Campdevànol, Figueres o Palamós), també hi ha la gestió 100% pública (Hospital Trueta) o la gestió mixta a través d'un consorci (Hospital de Blanes). A Catalunya aquests tres models estan repartits de manera força equitativa.
Els precedents que han passat d'una fundació a una gestió 100% pública
El procés que sobrevola ara l'Hospital d'Olot ja s'ha donat a altres equipaments. L'últim va ser l'Hospital Sant Bernabé de Berga. El 2020 el govern català va crear una empresa pública que va passar a ser la gestora del centre agafant el relleu de la Fundació Benèfica de l'Hospital Sant Bernabé. En el cas de la capital del Berguedà el motiu va ser "per donar més estabilitat al centre", a més d'una pressió política del govern municipal de la CUP.
Aquest pas també l'han fet hospitals més grans que el d'Olot com el de Mora d'Ebre o el de Reus. Recentment, qui també ha començat a fer passos per integrar-se al CatSalut és el Pius Hospital de Valls. En aquest cas, Salut ha justificat la transició per garantir "la viabilitat econòmica, la sostenibilitat i la millora de la qualitat".