El cas que ha representat que, per primer cop, el TSJC parli de
custòdia compartida es refereix a un matrimoni de la Garrotxa. La
parella, que es va separar el mes de novembre de 2003, tenia una nena
de 6 anys i un fill d'un any. La sentència de divorci del Jutjat Número
1 d'Olot va denegar la custòdia compartida al pare -que treballa de
professor- i va establir un règim de visites perquè pogués veure la
mainada.
El cas va arribar aleshores en apel•lació a l'Audiència de Girona, que va donar la raó al jutjat i va desestimar la voluntat del pare perquè se li atorgués la custòdia compartida dels dos fills. L'Audiència només va estimar, en aquell moment, rebaixar part de la pensió que el pare havia de pagar a la seva exdona en règim de manutenció dels dos infants.
El pare va recórrer la decisió de l'Audiència de Girona i va portar l'afer fins al TSJC, on va presentar un recurs de cassació. Ara, la Sala Civil i Penal del tribunal l'ha resolt. La sentència del TSJC confirma la decisió de l'Audiència, però no s'està de fer un toc d'atenció al tribunal gironí perquè considera que, en aquest cas, atorgar la custòdia compartida era totalment viable.
Segons ressalta el TSJC, 'no hi ha dubte' que la custòdia compartida 'presenta indubtable avantatges per a l'evolució i el desenvolupament del nen en situacions' de ruptura o divorci dels pares. Entre d'altres, ressalta que s'evita que els infants tinguin preferència pel pare o per la mare, que afavoreix la comunicació entre els pares i que ajuda a repartir les responsabilitats.
No veure un divorci com un conflicte
A més, també indica que aquesta mesura ajuda a què els nens no vegin un divorci com un conflicte on hi ha vencedors i vençuts, i els permet forjar-se 'la idea de la igualtat de sexes', a l'estar tant amb el pare com amb la mare. Tot i considerar els avantatges de la custòdia compartida, i veure-la com la solució més adient, el TSJC no pot modificar la sentència de l'Audiència de Girona i, per tant, la confirma.
D'entrada, perquè en una cassació no pot entrar a valorar l'interès del menor. I també perquè la sala Civil del TSJC només podria canviar la sentència de l'Audiència si aquesta fos 'irracional, il•lògica o bé arbitrària'. Per això, tot i fer-li aquest toc d'atenció, el TSJC confirma la resolució que va prendre l'Audiència de Girona.
El cas va arribar aleshores en apel•lació a l'Audiència de Girona, que va donar la raó al jutjat i va desestimar la voluntat del pare perquè se li atorgués la custòdia compartida dels dos fills. L'Audiència només va estimar, en aquell moment, rebaixar part de la pensió que el pare havia de pagar a la seva exdona en règim de manutenció dels dos infants.
El pare va recórrer la decisió de l'Audiència de Girona i va portar l'afer fins al TSJC, on va presentar un recurs de cassació. Ara, la Sala Civil i Penal del tribunal l'ha resolt. La sentència del TSJC confirma la decisió de l'Audiència, però no s'està de fer un toc d'atenció al tribunal gironí perquè considera que, en aquest cas, atorgar la custòdia compartida era totalment viable.
Segons ressalta el TSJC, 'no hi ha dubte' que la custòdia compartida 'presenta indubtable avantatges per a l'evolució i el desenvolupament del nen en situacions' de ruptura o divorci dels pares. Entre d'altres, ressalta que s'evita que els infants tinguin preferència pel pare o per la mare, que afavoreix la comunicació entre els pares i que ajuda a repartir les responsabilitats.
No veure un divorci com un conflicte
A més, també indica que aquesta mesura ajuda a què els nens no vegin un divorci com un conflicte on hi ha vencedors i vençuts, i els permet forjar-se 'la idea de la igualtat de sexes', a l'estar tant amb el pare com amb la mare. Tot i considerar els avantatges de la custòdia compartida, i veure-la com la solució més adient, el TSJC no pot modificar la sentència de l'Audiència de Girona i, per tant, la confirma.
D'entrada, perquè en una cassació no pot entrar a valorar l'interès del menor. I també perquè la sala Civil del TSJC només podria canviar la sentència de l'Audiència si aquesta fos 'irracional, il•lògica o bé arbitrària'. Per això, tot i fer-li aquest toc d'atenció, el TSJC confirma la resolució que va prendre l'Audiència de Girona.
