​Excuses, vetos i pressió veïnal: com actua el racisme immobiliari a Olot?

El racisme immobiliari no és nou, però s'ha accentuat. Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de la diagnosi que ha fet l'Ajuntament d'Olot per conèixer i combatre el racisme immobiliari que es pateix a la ciutat. A través de diferents grups de discussió, es radiografia el modus operandi d'una pràctica que exclou, principalment, les persones racialitzades i que es mou per "la por a la diferència".
La diagnosi recull la veu dels afectats amb membres de la PAH, Stop Racisme, Suara o testimonis directes que han estat discriminats. També aglutina el relat de la propietat a través de membres d'immobiliàries d'Olot com Cubus, Garrotxa Activa, la Cambra de la Propietat Urbana o Gesnova Consultors. Tots ells coincideixen en diferents punts, però sobretot en l'existència de la discriminació per motius de raça a l'accés al lloguer d'immobles. Els afectats afirmen que la pràctica és "freqüent i intensa" a la ciutat i els agents de la propietat asseguren que els propietaris els donen indicacions per impedir l'accés als habitatges a immigrants.

Es constata que la pràctica fa dècades que existeix a la ciutat, ja amb l'arribada dels primers immigrants andalusos, però que amb l'augment de la immigració a Olot (actualment un 22%) i amb la crisi del 2007 la situació s'ha accentuat. La situació ha arribat a un extrem que alguns joves immigrants han hagut de marxar a viure a altres pobles de la Garrotxa, ja que a Olot els hi era impossible llogar un pis. Així doncs, com és a la pràctica aquesta mena de racisme?
  

Les excuses i el filtre de les immobiliàries

Els afectats afirmen que en moltes ocasions les excuses són la primera arma del racisme immobiliari. "No tenim res disponible" o "aquest habitatge està llogat" són maneres directes de discriminar i negar de manera subtil un lloguer a una persona racialitzada. També asseguren que se'ls demana molts papers, avals i garanties que a una persona amb un cognom català.

Per la seva banda, les immobiliàries olotines admeten que els propietaris donen indicacions clares sobre els perfils que no volen als seus pisos. Asseguren que directament els hi diuen "no vull immigrants al meu pis" i, tot i que les immobiliàries afirmen que no ho comparteixen, admeten que "són els seus clients" i "han d'adaptar-se a les seves demandes".

Segons la diagnosi, el perfil de propietaris que exerceixen aquestes limitacions solen ser persones grans amb un "pensament tradicional" i que tenen por a llogar el pis a col·lectius "amb orígens culturals molt diferents". Però des dels agents de la propietat també alerten que la situació és similar amb propietaris joves: "Encara que puguin tenir una mentalitat més oberta, la seva posició es tanca ràpidament quan tenen males experiències", es relata.
  

La pressió veïnal

Un altre factor que apareix en la pràctica del racisme immobiliari són els veïns. Segons els afectats, "s'escampen rumors i comentaris despectius i excloents" sobre els veïns racialitzats. Consideren que són "actituds racistes" que s'expressen amb naturalitat i sense que ningú ho reconegui explícitament. Aquest factor també el comparteixen des de les immobiliàries, les quals expliquen que els veïns consideren la presència de la població immigrant com un factor que pot generar problemes i conflictes de convivència amb l'entorn. Això fa que la pressió veïnal sigui una eina per "vehicular la discriminació".
 

Estatus i lògica de mercat

Tot i que les immobiliàries admeten que el nivell d'impagaments de persones immigrants que tenen un pis és "pràcticament inexistent", és recurrent posar en dubte la solvència de la població immigrant. Segons la diagnosi feta per l'Ajuntament d'Olot, aquesta fragilitat té a veure amb les situacions laborals precàries a què es veuen immersos alguns col·lectius, però també amb costums d'algunes cultures en què les dones no treballen. Això fa que accedir a un habitatge amb només un salari sigui més complicat. Després, però, es demostra que quan un immigrant aconsegueix un lloguer, "van amb molta cura". A la diagnosi també s'assenyala que la situació socioeconòmica actual també ha fet que qualsevol persona autòctona pugui tenir casos d'insolvència.

Les persones afectades per al discriminació racial també expliquen que un altre factor de discriminació és que només se'ls hi ofereixen pisos en males condicions o en barris on hi ha població immigrant. Els mateixos agents immobiliaris d'Olot expliquen que aquells propietaris que accepten immigrants, ho fan perquè tenen pisos en zones on la població immigrant és majoria i els autòctons no hi van a viure. També hi ha propietaris que lloguen a immigrants perquè tenen pisos en males condicions.

Finalment, el mateix mercat fa que s'expulsin col·lectius concrets. Actualment, la demanda és més gran que l'oferta i això fa que els propietaris puguin seleccionar amb molta autoritat aquells inquilins que volen al seu pis. Això fa que, per la mateixa inèrcia del mercat, les persones racialitzades passin a la cua de les prioritats dels propietaris i se les discrimini a l'hora d'accedir a l'habitatge.
 

Per què hi ha racisme immobiliari?

L'estudi respon de manera contundent a aquesta pregunta. Assenyala els prejudicis com la principal explicació de la discriminació que pateixen les persones racialitzades. "No s'explica per cap raó objectiva, sinó per imatges i percepcions preconcebudes molt arrelades en l'imaginari col·lectiu", afirma la diagnosi.

"Malmeten el pis" o "el llogaràs a una persona i vindran a viuen molts en el mateix espai" són prejudicis que s'exposen en el treball de l'Ajuntament d'Olot. Els afectats creuen que no es tracta de negar que això pugui passar, si no de "negar en rotunditat" que això passa únicament entre el col·lectiu de persones racialitzades.

Des de les immobiliàries s'assenyala que la discriminació habitacional no és un problema racial, sinó cultural. Posen com a exemple el contrast entre un negre nord-americà i un negre africà: "el primer no seria objecte de discriminació immobiliària, ja que comparteix les nostres pautes culturals, mentre el segon sí". El que motiva, segons els agents de la propietat, el racisme immobiliari és el comportament cultural i creuen que aquest s'hauria de separar del comportament racial.

Les mateixes immobiliàries consideren que estem en "una societat malalta", amb un trencament cultural sense "esforços per revertir la situació". I posen a debat el model de comarca que està seguint la Garrotxa: empreses en expansió que necessiten mà d'obra poc qualificada en la majoria de casos i que serveix de reclam per a població estrangera. Afirmen que la comarca necessita aquesta població per continuar creixent, "però les condicions de treball d'aquestes persones no són suficients per accedir a un habitatge".