GRÀFIC Quatre de cada deu reclamacions a la Garrotxa són de telefonia

Creixen les reclamacions cap a les companyies energètiques | L'Oficina de Consum de la Garrotxa va atendre l'any passat 2.988 persones, la majoria per fer alguna consulta

  • Distribució de les reclamacions fetes des de la Garrotxa -
Publicat el 15 de març de 2016 a les 19:32
Actualitzat el 15 de març de 2016 a les 19:43
La telefonia segueix concentrant la majoria de les reclamacions que es fan a l'Oficina de Consum de la Garrotxa. En tot l'any passat, aquest sector va acumular un 43% de les 573 reclamacions registrades a l'oficina.

La segueixen de prop les reclamacions referenta als serveis bàsics, que han crescut un 13,4% respecte l'any anterior sobretot per culpa de les elèctriques. "Estan fent servir les pràctiques comercials abusives que feien servir les companyies telefòniques", explica la responsable de l'Oficina de Consum de la Garrotxa, Anna Beltran.

Més consultes i menys reclamacions

L'any passat van pujar les consultes i baixar les reclamacions a l'Oficina de Consum de la Garrotxa. La majoria de les 2.988 visites registrades el 2015 eren consultes. ​Cada cop més persones coneixen l'Oficina i hi truquen o s'hi apropen de seguida que creuen que han contractat un servei que no volien. En fer-ho abans dels 15 dies de rigor, els tècnics de Consum els ajuden a sol·licitar l'anul·litat del contracte, sense que els comporti cap perjudici.

La baixada de les reclamacions l'atribueixen, sobretot, a la taxa que va entrar en vigor el passat mes d'abril que dictamina que un cop una empresa supera les 100 reclamacions ha de pagar 50 euros per a cada queixa que rebi. D'aquesta manera, les companyies prefereixen resoldre els conflictes mitjançant la mediació abans de rebre una reclamació.

D'entre les consultes rebudes, Beltran explica que aquest any, per exemple, han detectat casos de persones que feien unes falses analítiques de l'aigua, assegurant falsament que la d'Olot no era potable, per vendre un aparell. També s'ha donat el cas d'individus que feien enquestes a la sortida de l'ambulatori i l'hospital i tot seguit telefonaven a aquestes persones venent-los productes mèdics per les seves dolències.