13
de març
de
2024, 09:00
Actualitzat:
10:04h
Fa poc més d'una setmana, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, presentava al Fòrum del Formatge Artesà de Girona, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que ha aconseguit el formatge tipus Garrotxa. Es tracta d'un segell que permetrà que aquesta mena de producte només es pugui produir a Catalunya i el protegirà de grans superfícies o productors estrangers que el vulguin reproduir.
Però el segell també té una conseqüència important: farà que els formatgers garrotxins no puguin etiquetar que els seus productes estan fets a la Garrotxa. Si ho fan, s'enfronten a possibles sancions, segons les regulacions que marqui el consell regulador de la IGP. Això suposarà que els formatges fabricats a la Garrotxa, sigui quin sigui el tipus, no es puguin etiquetar com a producte "fabricat a la Garrotxa".
Això és un entrebanc per alguns productors que fins ara feien valdre el fet que els seus formatges fossin fabricats a la comarca pels inputs que suposava situar la seva producció al territori. A partir d'ara, hauran de buscar altres ubicacions o noms per indicar que els seus formatges estan fabricats a la comarca.
La IGP aconseguida fa poc serà, doncs, una arma de doble fil: per un costat protegirà un formatge que, majoritàriament, es produeix fora la Garrotxa, però no permetrà que els formatges fets a la comarca es puguin etiquetar amb aquest origen.
L'única manera per etiquetar que un formatge està fet a la Garrotxa serà fent formatge tipus Garrotxa. Ara mateix, això només es dona en un cas: el de Mas Claparol de Sant Feliu de Pallerols. Des de fa poc, aquesta empresa és l'única que fa formatge Garrotxa a la Garrotxa i, per tant, és l'única que podrà etiquetar un formatge com a formatge produït a la comarca. La resta dels seus formatges, però, no podran ser etiquetats com a productes fets al territori que dona nom al tipus de formatge.
Els especialistes van recuperar una recepta d'un formatge madurat de cabra que s'havia elaborat antigament a la zona i van incorporar-hi coneixements tecnològics del moment. D'aquí en va sortir el formatge amb el nom de Garrotxa, en motiu de la zona on s'havia ideat.
El naixement del formatge Garrotxa està, doncs, estretament relacionat amb l'èxode de joves urbanites cap a zones rurals i de muntanya dels anys setanta i vuitanta. Va ser un d'aquests grups de joves que es van dedicar a la ramaderia a la comarca els quals van impulsar la recepta que ara s'ha protegit.
Però el segell també té una conseqüència important: farà que els formatgers garrotxins no puguin etiquetar que els seus productes estan fets a la Garrotxa. Si ho fan, s'enfronten a possibles sancions, segons les regulacions que marqui el consell regulador de la IGP. Això suposarà que els formatges fabricats a la Garrotxa, sigui quin sigui el tipus, no es puguin etiquetar com a producte "fabricat a la Garrotxa".
Això és un entrebanc per alguns productors que fins ara feien valdre el fet que els seus formatges fossin fabricats a la comarca pels inputs que suposava situar la seva producció al territori. A partir d'ara, hauran de buscar altres ubicacions o noms per indicar que els seus formatges estan fabricats a la comarca.
La IGP aconseguida fa poc serà, doncs, una arma de doble fil: per un costat protegirà un formatge que, majoritàriament, es produeix fora la Garrotxa, però no permetrà que els formatges fets a la comarca es puguin etiquetar amb aquest origen.
L'única manera per etiquetar que un formatge està fet a la Garrotxa serà fent formatge tipus Garrotxa. Ara mateix, això només es dona en un cas: el de Mas Claparol de Sant Feliu de Pallerols. Des de fa poc, aquesta empresa és l'única que fa formatge Garrotxa a la Garrotxa i, per tant, és l'única que podrà etiquetar un formatge com a formatge produït a la comarca. La resta dels seus formatges, però, no podran ser etiquetats com a productes fets al territori que dona nom al tipus de formatge.
Per què es diu Garrotxa?
El formatge Garrotxa és un formatge elaborat exclusivament amb llet sencera de cabra, de coagulació mixta, i amb l'escorça recoberta d'una capa de fong gris blavós donant l'aspecte cendrós d'una pell florida. El producte no segueix cap recepta històrica, sinó la coincidència d'uns fets que van passar a la comarca. A principis dels 80, uns ramaders neorurals establerts a Sant Miquel de Campmajor van encarregar a especialistes formatgers l'assessoria per a elaborar un formatge madurat que donés sortida a l'excedent de llet que tenien.Els especialistes van recuperar una recepta d'un formatge madurat de cabra que s'havia elaborat antigament a la zona i van incorporar-hi coneixements tecnològics del moment. D'aquí en va sortir el formatge amb el nom de Garrotxa, en motiu de la zona on s'havia ideat.
El naixement del formatge Garrotxa està, doncs, estretament relacionat amb l'èxode de joves urbanites cap a zones rurals i de muntanya dels anys setanta i vuitanta. Va ser un d'aquests grups de joves que es van dedicar a la ramaderia a la comarca els quals van impulsar la recepta que ara s'ha protegit.