La Plataforma Salvem Sant Aniol pretén evitar la instal·lació d'una pedrera

Publicat el 08 de setembre de 2008 a les 08:19
 
Una de les missions que s'ha imposat la Plataforma Salvem Sant Aniol és alertar a tothom de l'impacte per a la salut que suposa una pedrera a cel obert. Asseguren que diversos estudis reconeixen que els efectes perjudicials de les partícules en suspensió que emeten aquestes explotacions provoquen una contaminació atmosfèrica que propicia l'augment de malalties com bronquitis, asma, malalties cardiorespiratòries i, en general, la disminució de l'esperança de vida del conjunt de la població.

La Plataforma adverteix als veïns que el municipi d'Amer ha advertit que el pas dels camions pel seu terme no és viable així que, en cas de fer-se l'explotació minera, obligarà que el trànsit d'aquests vehicles passi per tota la Vall i pel centre del nucli urbà de Sant Gregori. Alerten que si el projecte es tira endavant Sant Aniol de Finestres està amenaçat de convertir-se en un 'espai insalubre, brut, degradat i que obre la porta a la instal·lació de l'abocador comarcal de residus i de la planta de triatge de la Garrotxa'.

La Plataforma pretén sumar el màxim de suport entre els afectats per oposar-se a la 'destrucció d'una àrea de riquesa natural de valor indiscutible'. L'entorn està configurat per una zona boscosa de caire mediterrani, on els alzinars combinen amb prats de pastura formant un mosaic divers i ric en espècies de fauna i flora, algunes protegides per llei, i que fins ara ha estat gestionada de manera sostenible i respectuosa amb el medi.

A més, s'ubicaria en un municipi conegut per la seva deu i brollador d'aigua mineral, una àrea valorada pels esportistes que transiten els seus camins i carreteres bé sigui en bicicleta, a peu o en cavall, una Vall que gràcies al seu patrimoni paisatgístic i cultural és punt d'alta atracció del turisme rural, on s'han recuperat desenes de masos els últims anys on es potencia el desenvolupament sostenible. Entre el patrimoni que es veuria afectat també xifren la riera que dóna nom a la vall que ha estat catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari per la Unió Europea. En definitiva, una de les valls que s'han conservat 'més verges gràcies també a la gent que hi ha viscut i que la vol conservar així per als seus fills i nets', asseguren.