La mort, avui dimecres, de l'historiador Josep Catà i Tur (1949-2021), amb setanta-dos anys –militant històric d'ERC a Olot–, ha causat una profunda sensació de tristesa entre els qui l'havien tractat. Catà, catedràtic jubilat i professor d'ensenyament secundari, ha deixat un munt de textos i monografies històriques, a més d'una gran petja en entitats com el PEHOC (Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca), la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC, el Centre Català d'Història o del Memorial 1714.

Josep Catà havia estat professor de Geografia i Història a l'Institut Montsacopa d'Olot (1971-193) va exercir aquesta tasca durant trenta anys a l'IES Barri Besòs de Barcelona, d'on es va jubilar el 2008.

El gener de 2019 va presentar el seu primer llibre de memòries De la llarga nit a l'albada (1948-1971). Records d'un noi del Raval de Barcelona [Rafael Dalmau ed.], un treball confegit a la manera d’uns records historiats, en què l’autor explica, amb naturalitat, la trajectòria vital dels seus primers anys, emmarcant-la en el context històric de les penúries de tot tipus del franquisme autàrquic, que controlava, de forma obsessiva, la vida de les persones.  És un text de lectura amena on podem seguir el creixement personal de l’autor i la lluita dels seus coetanis contra les restriccions que imposaven la dictadura i la situació econòmica.

Rafael Dalmau ja havia publicat diversos llibres de Josep Catà de tema històric, escrits en col·laboració amb Toni Muñoz –també traspassat–, entre els quals cal destacar Abolutisme contra pactisme, Ambaixadors catalans a Madrid. Els inicis de la guerra de separació i 25 presos polítics del 1714.

Han estat molts els missatges de plany i condol per la mort de Josep Catà, com podeu veure en aquest breu recull:
 

Quin greu la pèrdua d’en Josep Catà. Adéu, patriota i company. Descansa en pau pic.twitter.com/PSrFP6Hdl9

— Pep Berga Vayreda