31
d'agost
de
2022, 11:05
Actualitzat:
18:32h
Pocs dies després que l'Agència Catalana de l'Aigua catalogués la Garrotxa en una situació d'alerta hidrològica per la manca de pluges, aquest dilluns el ple municipal de l'Ajuntament d'Olot ha aprovat inicialment el primer pla d'emergència en situació de sequera de la ciutat. Ho ha fet, però, amb dos anys de retard.
Segons marca el Pla de Sequera de la Generalitat, els Ajuntaments haurien d'haver elaborat un pla d'emergència per la sequera sis mesos després de l'aprovació del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES), aprovat el gener del 2020. "En aplicació del previst a l'article 27.3 de la LPHN, els municipis amb una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants han d'elaborar un Pla d'emergència en situacions de sequera i presentar-lo a l'Agència Catalana de l'Aigua en un termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor del PES", segons es detalla al Pla de Sequera de la Generalitat.
Des de l'equip de govern han explicat que fa anys que es treballa amb el document i que s'ha decidit portar a aprovació ara perquè, segons el regidor d'Urbanisme, Jordi Güell, "ha coincidit en el temps" amb la resolució de l'ACA d'alerta hidrològica a la Garrotxa. Güell també considera que "l'aprovació del Pla pot donar rellevància a aquesta situació d'alerta".
El Pla d'Emergència en Situació de Sequera d'Olot és un document de 93 pàgines que inclou diferents apartats com una descripció de la xarxa de distribució i d'abastament d'aigua de la ciutat, una estimació de les fuites que té la xarxa o una classificació dels majors consumidors que hi ha a la localitat sense nomenar-los. Però, la part més important és la descripció de les mesures que cal prendre en els diferents estats d'emergència.
El Pla d'emergència contempla els mateixos esglaons que recull el Pla de Sequera de la Generalitat de Catalunya: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència (amb tres graus d'intensitat). Per a cada fase, el pla determina unes mesures corresponents a l'àmbit municipal que també són paral·leles a les que la Generalitat especifica. Entre les accions hi ha reduir consums d'aigua de l'àmbit domèstic, agrícola i industrial segons la fase o aplicar restriccions en el rentat de cotxes o l'ús d'aigua per omplir piscines.
A més de les mesures i fases, el pla també inclou aquelles actuacions que cal dur a terme en fase de normalitat com la reparació de canonades, la sectorització de la xarxa o la instal·lació de comptadors separats en els pous. També hi ha un organigrama que descriu els equips tècnics i polítics que governaran la fase d'emergència de sequera.
Crítiques de l'oposició per poc marge de temps
El pla olotí s'ha aprovat de manera inicial amb la possibilitat d'incorporar modificacions abans de l'aprovació definitiva. L'oposició ha aprofitat per demanar millores en el document i tots els parits (ERC, PSC i CUP) han criticat a Junts que els hagi entregat el document amb pocs dies de marge per poder-lo llegir i revisar. Ara el text passarà a exposició pública i caldrà que torni al ple municipal per ser aprovat definitivament.
Segons marca el Pla de Sequera de la Generalitat, els Ajuntaments haurien d'haver elaborat un pla d'emergència per la sequera sis mesos després de l'aprovació del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES), aprovat el gener del 2020. "En aplicació del previst a l'article 27.3 de la LPHN, els municipis amb una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants han d'elaborar un Pla d'emergència en situacions de sequera i presentar-lo a l'Agència Catalana de l'Aigua en un termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor del PES", segons es detalla al Pla de Sequera de la Generalitat.
Des de l'equip de govern han explicat que fa anys que es treballa amb el document i que s'ha decidit portar a aprovació ara perquè, segons el regidor d'Urbanisme, Jordi Güell, "ha coincidit en el temps" amb la resolució de l'ACA d'alerta hidrològica a la Garrotxa. Güell també considera que "l'aprovació del Pla pot donar rellevància a aquesta situació d'alerta".
El Pla d'Emergència en Situació de Sequera d'Olot és un document de 93 pàgines que inclou diferents apartats com una descripció de la xarxa de distribució i d'abastament d'aigua de la ciutat, una estimació de les fuites que té la xarxa o una classificació dels majors consumidors que hi ha a la localitat sense nomenar-los. Però, la part més important és la descripció de les mesures que cal prendre en els diferents estats d'emergència.
El Pla d'emergència contempla els mateixos esglaons que recull el Pla de Sequera de la Generalitat de Catalunya: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència (amb tres graus d'intensitat). Per a cada fase, el pla determina unes mesures corresponents a l'àmbit municipal que també són paral·leles a les que la Generalitat especifica. Entre les accions hi ha reduir consums d'aigua de l'àmbit domèstic, agrícola i industrial segons la fase o aplicar restriccions en el rentat de cotxes o l'ús d'aigua per omplir piscines.
A més de les mesures i fases, el pla també inclou aquelles actuacions que cal dur a terme en fase de normalitat com la reparació de canonades, la sectorització de la xarxa o la instal·lació de comptadors separats en els pous. També hi ha un organigrama que descriu els equips tècnics i polítics que governaran la fase d'emergència de sequera.
Crítiques de l'oposició per poc marge de temps
El pla olotí s'ha aprovat de manera inicial amb la possibilitat d'incorporar modificacions abans de l'aprovació definitiva. L'oposició ha aprofitat per demanar millores en el document i tots els parits (ERC, PSC i CUP) han criticat a Junts que els hagi entregat el document amb pocs dies de marge per poder-lo llegir i revisar. Ara el text passarà a exposició pública i caldrà que torni al ple municipal per ser aprovat definitivament.