Es tracta de 'posar al dia' la instal·lació de la xarxa, que amb el
temps ha quedat obsoleta i envellida, i fer 'un pas més' cap a criteris
de sostenibilitat, ha explicat el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa.
Després de la sequera viscuda aquest últim any es fa cada cop més
necessari tenir una bona planificació del servei amb vista al futur. A
finals del 2007 hi havia un total de 15.965 abonats amb els seus
respectius comptadors registrats que van consumir 10.320 metres cúbics
el dia de major consum (cabal punta). Les previsions apunten que cap al
2017 el nombre d'abonats augmentarà un 24% i que el cabal punta podria
arribar als 12.578 metres cúbics per dia.
Actualment, el sistema permet emmagatzemar uns 8.000 metres cúbics d'aigua, procedent dels quatre pous situats al parc Nou que agafa l'aigua de l'aqüífer subterrani de la plana d'en Bas, però en un futur es vol arribar a la capacitat de 13.000 metres cúbics. Per aconseguir-ho, el pla preveu la construcció d'un nou dipòsit amb capacitat de 5.000 metres cúbics, que tindria un cost de més de 3 milions d'euros. La seva ubicació encara no està decidida però el que és segur és que serà en un espai natural on caldrà també minimitzar l'impacte ambiental.
Per altra banda, també es contempla la millora de captacions en desús, que per una inversió modesta permetrien incrementar l'aigua de la xarxa des dels punts d'extracció. El cas més rellevant és el de la font de Sant Roc, que amb una inversió de més de 40.000 euros, es podria augmentar un 10% l'actual sistema de captació, juntament amb d'altres com el pou de la Nestlé, el pou de les Planotes i la mina de Benavent, que requeririen una inversió total de més de 90.000 euros.
El problema de les fugues
Segons càlculs de l'Ajuntament d'Olot, durant el 2007 es va subministrar un cabal de 3,2 hectòmetres cúbics a l'any, dels quals 2,27 hectòmetres cúbics es van acabar consumint. Això vol dir que un 30% de l'aigua subministrada es va perdre en algun punt dels 173 quilòmetres que té la xarxa de distribució, una dada que segons el regidor d'Urbanisme és similar a les pèrdues que tenen altres poblacions. Tot i això, una de les mesures prioritàries serà detectar i posar fi a aquestes fugues, no només per optimitzar aquest recurs escàs sinó perquè també es podrà reduir la quantitat d'electricitat necessària per a distribuir l'aigua i per tant els consumidors també veuran un lleuger descens en les seves factures. En aquests moments 'estem llançant aigua i energia', ha apuntat Albesa.
Per aconseguir-ho, el pla preveu dividir Olot en catorze sectors on s'instal·laran comptadors que, de forma setmanal i mensual, enregistraran els cabals d'aigua que consumeixen els abonats i que posteriorment es compararan amb les dades del cabal d'aigua que s'ha subministrat. Les diferències entre aquests dos indicaran la presència de fugues a la xarxa, permeten així detectar els principals punts on cal invertir en millores.
Un apartat important del pla serà la renovació de la xarxa de distribució en determinades zones, especialment en els barris construïts entre els anys cinquanta i seixanta, que compten amb canonades fetes de fibrociment (uralita), molt fràgils i costoses de reparar, i que seran substituïdes per canonades de fundició.
El cost d'aquest reforma integral de la xarxa anirà a càrrec de l'empresa que guanyi el concurs de l'explotació i gestió de l'aigua per als pròxims 20 anys, ja que l'actual contracte finalitza aquest mes d'octubre. Una de les clàusules de la concessió és que l'empresa haurà d'acordar amb l'Ajuntament el calendari d'aplicació de les mesures recollides en el pla de millora per tal d'establir així quines són les inversions més urgents en els pròxims quinze anys i la seva periodicitat.
Actualment, el sistema permet emmagatzemar uns 8.000 metres cúbics d'aigua, procedent dels quatre pous situats al parc Nou que agafa l'aigua de l'aqüífer subterrani de la plana d'en Bas, però en un futur es vol arribar a la capacitat de 13.000 metres cúbics. Per aconseguir-ho, el pla preveu la construcció d'un nou dipòsit amb capacitat de 5.000 metres cúbics, que tindria un cost de més de 3 milions d'euros. La seva ubicació encara no està decidida però el que és segur és que serà en un espai natural on caldrà també minimitzar l'impacte ambiental.
Per altra banda, també es contempla la millora de captacions en desús, que per una inversió modesta permetrien incrementar l'aigua de la xarxa des dels punts d'extracció. El cas més rellevant és el de la font de Sant Roc, que amb una inversió de més de 40.000 euros, es podria augmentar un 10% l'actual sistema de captació, juntament amb d'altres com el pou de la Nestlé, el pou de les Planotes i la mina de Benavent, que requeririen una inversió total de més de 90.000 euros.
El problema de les fugues
Segons càlculs de l'Ajuntament d'Olot, durant el 2007 es va subministrar un cabal de 3,2 hectòmetres cúbics a l'any, dels quals 2,27 hectòmetres cúbics es van acabar consumint. Això vol dir que un 30% de l'aigua subministrada es va perdre en algun punt dels 173 quilòmetres que té la xarxa de distribució, una dada que segons el regidor d'Urbanisme és similar a les pèrdues que tenen altres poblacions. Tot i això, una de les mesures prioritàries serà detectar i posar fi a aquestes fugues, no només per optimitzar aquest recurs escàs sinó perquè també es podrà reduir la quantitat d'electricitat necessària per a distribuir l'aigua i per tant els consumidors també veuran un lleuger descens en les seves factures. En aquests moments 'estem llançant aigua i energia', ha apuntat Albesa.
Per aconseguir-ho, el pla preveu dividir Olot en catorze sectors on s'instal·laran comptadors que, de forma setmanal i mensual, enregistraran els cabals d'aigua que consumeixen els abonats i que posteriorment es compararan amb les dades del cabal d'aigua que s'ha subministrat. Les diferències entre aquests dos indicaran la presència de fugues a la xarxa, permeten així detectar els principals punts on cal invertir en millores.
Un apartat important del pla serà la renovació de la xarxa de distribució en determinades zones, especialment en els barris construïts entre els anys cinquanta i seixanta, que compten amb canonades fetes de fibrociment (uralita), molt fràgils i costoses de reparar, i que seran substituïdes per canonades de fundició.
El cost d'aquest reforma integral de la xarxa anirà a càrrec de l'empresa que guanyi el concurs de l'explotació i gestió de l'aigua per als pròxims 20 anys, ja que l'actual contracte finalitza aquest mes d'octubre. Una de les clàusules de la concessió és que l'empresa haurà d'acordar amb l'Ajuntament el calendari d'aplicació de les mesures recollides en el pla de millora per tal d'establir així quines són les inversions més urgents en els pròxims quinze anys i la seva periodicitat.
