27
de setembre
de
2023, 10:51
Actualitzat:
11:13h
Olot és un dels tres territoris de Catalunya amb millor redistribució de la renda gràcies a l'efecte del pes del sector industrial. Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut d'Economia de Barcelona i que ha estat encarregat pel Govern. El document conclou que els territoris més industrialitzats tenen menys desigualtats de renda i demostra empíricament que la indústria contribueix a reduir les desigualtats i, en aquesta línia, comprova que hi ha menys cohesió social en les zones on ha augmentat el pes dels serveis en detriment de la indústria.
Entre els territoris de Catalunya on la distribució de la renda entre els seus habitants és més equitativa hi ha els d'Igualada, Olot i Guissona. En aquestes tres zones, el pes de l'industria és molt superior a la mitjana catalana: Guissona té un pes de la indústria que és 3,5 vegades més alt, el d'Igualada és el doble i el d'Olot s'aproxima al doble. Els casos de Guissona i Olot estan molt centrats en la indústria alimentària i el d'Igualada, en el tèxtil, confecció i cuir.
La relació entre la indústria i la desigualtat s'explica perquè quan els treballadors d'aquestes indústries redueixen el seu pes, el mercat laboral es polaritza en dos grups: "el dels llocs de treball molt ben remunerats amb nivells de formació alts i un altre grup amb un nombre creixent de llocs de treball de feines manuals de menys qualificació que substitueixen els llocs de treball que abans aportaven les indústries intermèdies i tradicionals", detalla l'estudi.
El Sistema Local de Treball d'Olot, que engloba els municipis els garrotxins d'Olot i Vall de Bianya, i onze municipis del Ripollès (entre ells Ripoll, Sant Joan de les Abadesses o Camprodon) ha perdut gairebé un 20% dels treballadors que tenia fa vint anys. El 1999, el sistema d'Olot tenia un 43,5% d'ocupats al sector industrial, el 2019 aquesta xifra va baixar fins al 25%. En vint anys, el territori olotí ha disminuït en un 18% el nombre d'ocupats per la indústria i s'ha convertit en el quart territori de Catalunya amb un descens més pronunciat, per darrere de Santa Coloma de Queralt, la Sénia i Igualada.
Per altra banda, la zona d'Olot ha incrementat la seva especialització en el sector farmacèutic i, ara mateix, és el segon territori de Catalunya amb un nivell d'especialització més alt en el sector per darrere de Sant Celoni i per davant de Barcelona.
Consulta aquí l'estudi sencer
Entre els territoris de Catalunya on la distribució de la renda entre els seus habitants és més equitativa hi ha els d'Igualada, Olot i Guissona. En aquestes tres zones, el pes de l'industria és molt superior a la mitjana catalana: Guissona té un pes de la indústria que és 3,5 vegades més alt, el d'Igualada és el doble i el d'Olot s'aproxima al doble. Els casos de Guissona i Olot estan molt centrats en la indústria alimentària i el d'Igualada, en el tèxtil, confecció i cuir.
La relació entre la indústria i la desigualtat s'explica perquè quan els treballadors d'aquestes indústries redueixen el seu pes, el mercat laboral es polaritza en dos grups: "el dels llocs de treball molt ben remunerats amb nivells de formació alts i un altre grup amb un nombre creixent de llocs de treball de feines manuals de menys qualificació que substitueixen els llocs de treball que abans aportaven les indústries intermèdies i tradicionals", detalla l'estudi.
El sector industrial d'Olot ha perdut un 20% de treballadors en els últims vint anys
L'estudi també radiografia l'evolució dels diferents sectors industrials de Catalunya. Comprova que els 31 Sistemes Locals de Treball (SLT) catalans, que es determinen per criteris de mobilitat laboral, han perdut pes relatiu de la indústria i ho han fet per augmentar el pes dels serveis, especialment els de menor qualificació. Això ha provocat més dualitat de l'ocupació (entre els ocupats molt qualificats, preferentment a la indústria, i els molt poc qualificats) i, per tant, més diferències en la distribució de la renda entre els residents.El Sistema Local de Treball d'Olot, que engloba els municipis els garrotxins d'Olot i Vall de Bianya, i onze municipis del Ripollès (entre ells Ripoll, Sant Joan de les Abadesses o Camprodon) ha perdut gairebé un 20% dels treballadors que tenia fa vint anys. El 1999, el sistema d'Olot tenia un 43,5% d'ocupats al sector industrial, el 2019 aquesta xifra va baixar fins al 25%. En vint anys, el territori olotí ha disminuït en un 18% el nombre d'ocupats per la indústria i s'ha convertit en el quart territori de Catalunya amb un descens més pronunciat, per darrere de Santa Coloma de Queralt, la Sénia i Igualada.
Per altra banda, la zona d'Olot ha incrementat la seva especialització en el sector farmacèutic i, ara mateix, és el segon territori de Catalunya amb un nivell d'especialització més alt en el sector per darrere de Sant Celoni i per davant de Barcelona.
Consulta aquí l'estudi sencer