Un astrofísic garrotxí crea un programa per estudiar la formació de l'univers amb l'aval de l'Agència Espacial Europea
Ara treballa des de Suècia, però admet que la seva Vall d'en Bas natal "és un dels millors llocs per veure la Via Làctia"
Des de fa anys, l'astrofísic garrotxí Santi Roca treballa a la Universitat de Lund, a Suècia, on dirigeix el programa Arrakihs, que ell mateix va impulsar a través de l'Agència Espacial Europea (ESA) amb l'objectiu de saber de què està formada l'anomenada matèria fosca i així explicar l'origen de l'univers. Roca explica que va fer-se astrofísic perquè va néixer a la Vall d'en Bas. "Aquí és un dels millors llocs del món per poder veure la Via Làctia. Pensa que pel 80% de la gent que viu al planeta és impossible d'apreciar-la. Per això hi ha tants astrònoms aficionats", assenyala.
"El que pretenem és veure coses a l'univers que encara no s'han vist mai amb cap telescopi. Sí, tenim les expectatives molt altes". Aquest és l'objectiu del programa Arrakihs que dirigeix l'astrofísic i que ha de servir per "poder entendre" què forma la matèria fosca que és "l'esquelet de l'univers". Des de fa anys participa en diversos projectes relacionats amb l'astronomia i que l'han portat a diferents països com Israel, Mèxic o Suècia, on s'estarà instal·lat, almenys, fins al 2030 quan tenen previst culminar l'estudi.
Tot i que encara falten cinc anys i mig, Roca explica que és un "projecte curt" des d'un punt de vista científic i esperen que els resultats serveixin per poder explicar millor la formació de l'univers. L'objectiu és predir a través de fórmules matemàtiques què hi ha a l'exterior i què és el que observarà el telescopi que es llançarà a l'espai el 2030.
En Santi és un astrofísic teòric, o sigui que està centrat en les prediccions sobre el que creu que hi ha a l'espai. Un cop hagin tret les seves conclusions, el telescopi haurà de confirmar aquestes teories que ara elaboren des de la Universitat de Lund. "A nosaltres ens agradaria anar molt més enllà i predir el tipus de matèria fosca que hi ha, saber què és i de què està formada a partir de les observacions que ens permetrà fer el telescopi que posem en òrbita", explica.
Els èxits professionals de Santi Roca-Fàbrega li han servit per guanyar el passat mes de juny un dels premis que més il·lusió li fa, el de Garrotxí de l'any. En les votacions, es va imposar a la xef Martina Puigvert i al gestor cultural, Jordi Sellas.
Un lloc privilegiat
El motiu que va portar Santi Roca a fer-se astrònom no és cap altre que el lloc on va néixer, la Vall d'en Bas. En aquesta petita localitat de la Garrotxa va passar moltes estones observant el cel durant les llargues nits d'estiu. Explica que la Vall d'en Bas i la comarca en general són un lloc privilegiat per veure el que hi ha més enllà del planeta.
De fet, explica Roca, és "molt habitual" que en una nit de cel clar es pugui distingir la Via Làctia. Això és "relativament excepcional", sobretot si es té en compte que en el 80% de la població mundial no pot arribar a observar. "Aquí hi ha tan poca contaminació lumínica que per a la gent de la Garrotxa és normal anar a dormir i veure que hi ha una franja lluminosa. Som molt privilegiats, i per això hi ha tanta afició a l'astronomia", explica.
Però la "crua realitat" és que Santi Roca ha hagut de marxar a Suècia a treballar i estudiar la formació de l'univers. Lamenta que el pressupost en ciència a Espanya "és molt baix" i que, com passa en moltes ocasions, els experts han de marxar a fora a desenvolupar els seus projectes.
A més, el fet que sigui un astrofísic teòric reconeix que l'equip amb el qual treballa "és molt potent", precisament per l'aposta que s'ha fet per tirar endavant aquest programa Arrakihs. "Soc allà per això, no perquè tingui un cel molt millor que el d'aquí", bromeja.