23
de juny
de
2022, 08:00
Actualitzat:
25
de juny,
7:40h
La natura és Garrotxa i la Garrotxa és natura. Els volcans defineixen des de fa milers d'anys, el terreny, el paisatge i, fins i tot, la gent que viu a la comarca. L'ecosistema format per la greda són l'epicentre d'una biodiversitat que batega constantment en els paratges de la Fageda, la Moixina, Sant Francesc, les colades de Sant Joan, la cinglera de Castellfollit, l'Alta Garrotxa o els entorns del Croscat i Santa Margarita.
De la mateixa manera que la biodiversitat explota i viu enmig de la naturalesa de la Garrotxa, hi ha una població i una economia que també viu i explota aquest entorn natural. Es calcula que cada any més de 350.000 persones visiten la comarca, i la gran majoria ho fan per la natura que guarden els volcans i el paisatge garrotxí.
El sector dona feina a 1.160 persones i representa al voltant del 10% del PIB de la comarca. A més, aquest últim any el turisme garrotxí ha vist com l'explosió del volcà de Cumbre Vieja provocava una allau de visitants cap al que és el conjunt volcànic més ben conservat de la península.
Amb aquesta situació, la comarca es veu obligada a buscar un equilibri, a vegades fràgil, entre el respecte a la natura i l'ús que el turisme en pot fer d'ella. Aquest equilibri pot semblar que trontolli a causa de noves tendències que apareixen i desapareixen al llarg dels anys. Precisament, la Covid ha portat noves mesures de regulació i equilibri entre turisme i natura, però a la Garrotxa ja fa dècades que es va passar a l'acció.
Els inicis
Ens situem gairebé trenta anys enrere, el 1994. És l'any que el Consell Comarcal de la Garrotxa decideix crear el Consell Assessor de Turisme, el primer òrgan que més endavant s'acabarà transformant amb el que ara és Turisme Garrotxa. En aquell moment, la comarca va començar a detectar l'arribada de visitants que any rere any anaven creixent. "En aquella època no hi havia pressupost. El turisme no era una competència i no hi havia dotació econòmica. Hi havia Besalú i Santa Pau com a municipis turístics, on van començar a sorgir activitats, com per exemple, els carros de la Fageda", recorda Turina Serra, actual gerent de Turisme Garrotxa.
Després de dos anys de vida, el Consell Assessor de Turisme es va transformar en Turisme Garrotxa i va ser aquesta època quan es va començar a plantejar quin model calia seguir a l'hora de gestionar el turisme a la comarca. "En aquell moment el sector turístic representava un percentatge molt petit del PIB de la comarca, però volíem treballar-ho bé. Vam apostar per ajuntar diferents actors i començar a treballar-ho. També hi havia una qüestió de fe, perquè ningú parlava de model", explica Serra.
De fet, una de les figures clau a l'hora de definir el model que calia seguir va ser Josep Maria Prats, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica. La mateixa Turina Serra recorda que amb Prats havien anat a buscar inspiració a França, on s'estaven desenvolupant una mena d'organismes supramunicipals de promoció econòmica que fomentaven la gestió pública i privada: "Al principi vam viatjar molt per veure models. Vam començar a anar a veure parcs naturals a Europa que ja estaven una mica estructurats. Això va crear consciència de grup". De fet, l'actual director del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, assegura que "en aquell moment l'exercici es va fer d'una manera espontània o gairebé inconscient". 
Així doncs, de mica en mica, i amb tocs d'innocència i realitat va començar a néixer el model de gestió que hi ha avui en dia i que, precisament molts altres territoris venen a conèixer.
El pal de paller: la Carta Europea
El 1999 l'Europarc, la xarxa europea de parcs naturals, va començar a parlar d'un concepte que es va iniciar sent "una nuvolosa", segons Puig, i que a dia d'avui ha passat a ser el pal de paller de la gestió turística de la Garrotxa. Estem parlant de la Carta Europea de Turisme Sostenible, una iniciativa que, segons el mateix Europarc "té com a objectiu promoure el turisme sostenible" utilitzant "un mètode i un compromís voluntari" que han de permetre aplicar els principis de la sostenibilitat en el sector. En altre paraules, la Carta és un marc teòric que també recull plans d'acció que defineix com s'ha de gestionar el turisme amb respecte cap als espais naturals.
Doncs bé, la Garrotxa va ser el primer territori espanyol a formar part de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Va ser el 2001, juntament amb set altres parcs d'Europa. "La Carta ens va permetre adonar-nos que el model públic-privat era el camí. Entrar a la Carta ens va requerir tenir un fòrum d'entesa entre els sectors", explica el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. I és que la Carta Europea reforça la idea de gestionar el turisme des d'una esfera público-privada, ja que l'eina europea busca la implicació de les empreses turístiques.
Com ho fa? Donant reconeixement a les companyies que porten a terme accions i mesures a favor del turisme sostenible. Per exemple, s'acrediten aquelles empreses que disminueixen els residus, tenen cura de l'impacte de les seves activitats en el medi ambient o impliquen els seus clients en la sostenibilitat.
Tant pel Parc Natural de la Zona Volcànica, com per Turisme Garrotxa, la Carta Europea ha estat l'eina clau per crear un marc teòric a favor del turisme sostenible. "Sempre dic que la carta és el projecte aglutinador, més aviat com a mètode, no tant com una certificació", assegura Puig.
I és que, des del punt de vista del sector turístic, la carta ha fet obrir els ulls al sector privat i tenir clar que cal anar agafats de la mà amb l'administració per poder conviure en l'equilibri: "La natura és el principal atractiu pel qual ve la gent a la nostra comarcal. Per això cal respectar-la, cuidar-la, entendre-la i conèixer-la per tal de gestionar-la. I per fer una bona gestió cal un treball en xarxa i consensuar entre el sector públic i privat", explica Turina Serra, qui també es fa seves les paraules de Xavier Puig: "el sector turístic és molt conscient que la natural és la seva matèria primera".
Portar-ho a la pràctica
El pas de la teoria a la pràctica recau, sobretot, en la gestió compartida. A la Garrotxa, la presa de decisions en què el turisme trepitja la natura no existeix, segons el director del parc natural: "A ningú se li acudeix fer res per lliure, cosa que si passa a altres territoris. Podem estar més o menys d'acord, però sempre ens ho diem".
El debat, el consens o el diàleg ha estat el principal motor de gestió de l'equilibri turisme-natura a la Garrotxa, sobretot els últims anys amb l'aparició de la pandèmia. "Nosaltres tenim el sector privat dins la governança i quan es tiren endavant decisions, estan consensuades. A vegades, el privat arrastra el públic o el sector públic li dona coses al privat i crec que aquesta és la clau de l'èxit", diu la gerent de Turisme Garrotxa. I és que les decisions que pren l'organisme garrotxí neixen amb un diàleg entre diferents actors i això fa que siguin més fàcils de prendre i tirar endavant.
Un exemple d'això és la Taula de Mobilitat Turística que va néixer el 2021. Es va crear un espai de coordinació i debat per afrontar la sobrevinguda de visitants de proximitat arran dels confinaments de la covid. Turisme Garrotxa ha implicat el sector de la restauració, ajuntaments, tècnics i responsables d'administracions públiques en la presa de decisions sobre quines mesures calen i caldrà aplicar amb el nou turisme postcovid.
El futur: la Covid, l'Espai Cràter i la participació
Precisament, la Covid ha obert nous panorames que ha obligat la Garrotxa a aplicar mesures i accelerar-ne algunes que s'estaven cuinant. En l'últim any, la comarca ha ampliat el nombre de gorgs amb bany regulat, s'ha controlat l'accés a l'Alta Garrotxa des de Sadernes i s'han contractat educadors ambientals, informadors i guardes de camp. Són mesures que, com moltes altres s'han anat aplicant seguint el ritme amb què ha evolucionat el flux de visitants.
A la Garrotxa, pagar per aparcar a prop d'un espai natural com la Fageda d'en Jordà és obligatori des del 2012. Vuit anys abans de la pandèmia els aparcaments de Can Serra i Santa Margarita van ser pioners a Catalunya. I és que per a Xavier Puig, "prendre decisions dins la volatilitat és mal negoci". Defensa que no s'ha de tenir por a prendre mesures com fer pagar per accedir a espais naturals, però que aquestes han de ser ajustades a l'evolució del turisme, no a un any fort o fluix de visitants: "Posem èmfasi en els dies que hi ha problemes, però no parlem dels més de 300 dies l'any que en què l'equilibri existeix espontàniament".
Entre les transformacions turístiques, n'hi ha una que acaba de néixer: el nou Espai Cràter d'Olot. El recentment inaugurat centre d'interpretació dels volcans s'ha presentat com la porta d'entrada dels visitants a la Garrotxa i esperen que rebi 50.000 visitants l'any. Això pot comportar més masses a la natura garrotxina?
Per Puig, s'ha de veure: "Ho hem de veure estadísticament i fer alguna enquesta específica. Per mi millor si el visitant passa abans per l'Espai Cràter i ja ve a la Fageda ensenyat. La tasca de sensibilització que pot fer l'Espai Cràter és bona". Per la seva banda, Turina Serra creu que l'equipament reforçarà l'equilibri que hi ha ara entre natura i turisme, ja que "és un espai perfecte per interpretar millor el territori" i té "altres peces" més enllà de la turística.
Tot i voler ser un salt qualitatiu en la coordinació i rebuda de visitants a la comarca, l'Espai Cràter d'Olot es considera més una oportunitat que un repte. Com a repte en la gestió de l'equilibri entre turisme i natura, tant Puig com Serra assenyalen una mateixa cosa: la participació. Creuen que el model garrotxí de gestió turística ha de millorar la seva participació i que, per exemple, no només es divideixi entre agents públics i privats, sinó que es diversifiqui amb més actors.
"Un dels objectius dels pròxims anys és revisar la governança perquè sigui més integradora i diversa. Falten peces", diu Serra. En la mateixa línia, Puig remarca que "cal integrar mirades més transversals" com per exemple la de la població. De fet, tots dos afirmen que els garrotxins estimen el seu entorn i que això és un valor que té un doble fil: "Sempre dic que la gestió de la Zona Volcànica és més fàcil que altres parcs perquè socialment a la Garrotxa, ara més que mai, hi ha la consciència que la natura és un actiu socioeconòmic", apunta Puig. Mentre que Serra recorda que "la natura és per tothom, no només dels garrotxins" i admet que "algunes vegades ha costat entendre que les mesures s'apliquen, precisament, per gestionar i mantenir l'equilibri".
I és que tot es resumeix en una balança entre el pes del turisme i el de la natura. Paisatge per vendre o paisatge per viure? Segurament tot depèn de la mirada o la manera com es visqui i es miri el paisatge. En el cas de la Garrotxa, l'equilibri fa anys que es gestiona amb un model consolidat i unes mesures que han anat evolucionant: "Allò de fer promoció perquè 'com més gent vingui millor' crec que ja ha passat a la història", diu el director del parc natural de la Zona Volcànica.
I és que sense una gestió que equilibri el turisme i la natura, no seria possible la convivència entre un territori que compta amb un parc natural de més de 15.000 hectàrees a més de quatre Espais d'Interès Natural, i un sector turístic que engloba 900 empreses turístiques i acull 350.000 visitants a l'any. "Entre tots ho hem de fer tot", conclou Xavier Puig.
De la mateixa manera que la biodiversitat explota i viu enmig de la naturalesa de la Garrotxa, hi ha una població i una economia que també viu i explota aquest entorn natural. Es calcula que cada any més de 350.000 persones visiten la comarca, i la gran majoria ho fan per la natura que guarden els volcans i el paisatge garrotxí.
El sector dona feina a 1.160 persones i representa al voltant del 10% del PIB de la comarca. A més, aquest últim any el turisme garrotxí ha vist com l'explosió del volcà de Cumbre Vieja provocava una allau de visitants cap al que és el conjunt volcànic més ben conservat de la península.
Amb aquesta situació, la comarca es veu obligada a buscar un equilibri, a vegades fràgil, entre el respecte a la natura i l'ús que el turisme en pot fer d'ella. Aquest equilibri pot semblar que trontolli a causa de noves tendències que apareixen i desapareixen al llarg dels anys. Precisament, la Covid ha portat noves mesures de regulació i equilibri entre turisme i natura, però a la Garrotxa ja fa dècades que es va passar a l'acció.
Els inicis
Ens situem gairebé trenta anys enrere, el 1994. És l'any que el Consell Comarcal de la Garrotxa decideix crear el Consell Assessor de Turisme, el primer òrgan que més endavant s'acabarà transformant amb el que ara és Turisme Garrotxa. En aquell moment, la comarca va començar a detectar l'arribada de visitants que any rere any anaven creixent. "En aquella època no hi havia pressupost. El turisme no era una competència i no hi havia dotació econòmica. Hi havia Besalú i Santa Pau com a municipis turístics, on van començar a sorgir activitats, com per exemple, els carros de la Fageda", recorda Turina Serra, actual gerent de Turisme Garrotxa.
Després de dos anys de vida, el Consell Assessor de Turisme es va transformar en Turisme Garrotxa i va ser aquesta època quan es va començar a plantejar quin model calia seguir a l'hora de gestionar el turisme a la comarca. "En aquell moment el sector turístic representava un percentatge molt petit del PIB de la comarca, però volíem treballar-ho bé. Vam apostar per ajuntar diferents actors i començar a treballar-ho. També hi havia una qüestió de fe, perquè ningú parlava de model", explica Serra.
De fet, una de les figures clau a l'hora de definir el model que calia seguir va ser Josep Maria Prats, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica. La mateixa Turina Serra recorda que amb Prats havien anat a buscar inspiració a França, on s'estaven desenvolupant una mena d'organismes supramunicipals de promoció econòmica que fomentaven la gestió pública i privada: "Al principi vam viatjar molt per veure models. Vam començar a anar a veure parcs naturals a Europa que ja estaven una mica estructurats. Això va crear consciència de grup". De fet, l'actual director del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, assegura que "en aquell moment l'exercici es va fer d'una manera espontània o gairebé inconscient".
Turina Serra és la gerent de Turisme Garrotxa. Foto: Martí Albesa
Així doncs, de mica en mica, i amb tocs d'innocència i realitat va començar a néixer el model de gestió que hi ha avui en dia i que, precisament molts altres territoris venen a conèixer.
El pal de paller: la Carta Europea
El 1999 l'Europarc, la xarxa europea de parcs naturals, va començar a parlar d'un concepte que es va iniciar sent "una nuvolosa", segons Puig, i que a dia d'avui ha passat a ser el pal de paller de la gestió turística de la Garrotxa. Estem parlant de la Carta Europea de Turisme Sostenible, una iniciativa que, segons el mateix Europarc "té com a objectiu promoure el turisme sostenible" utilitzant "un mètode i un compromís voluntari" que han de permetre aplicar els principis de la sostenibilitat en el sector. En altre paraules, la Carta és un marc teòric que també recull plans d'acció que defineix com s'ha de gestionar el turisme amb respecte cap als espais naturals.
Doncs bé, la Garrotxa va ser el primer territori espanyol a formar part de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Va ser el 2001, juntament amb set altres parcs d'Europa. "La Carta ens va permetre adonar-nos que el model públic-privat era el camí. Entrar a la Carta ens va requerir tenir un fòrum d'entesa entre els sectors", explica el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. I és que la Carta Europea reforça la idea de gestionar el turisme des d'una esfera público-privada, ja que l'eina europea busca la implicació de les empreses turístiques.
Com ho fa? Donant reconeixement a les companyies que porten a terme accions i mesures a favor del turisme sostenible. Per exemple, s'acrediten aquelles empreses que disminueixen els residus, tenen cura de l'impacte de les seves activitats en el medi ambient o impliquen els seus clients en la sostenibilitat.
Tant pel Parc Natural de la Zona Volcànica, com per Turisme Garrotxa, la Carta Europea ha estat l'eina clau per crear un marc teòric a favor del turisme sostenible. "Sempre dic que la carta és el projecte aglutinador, més aviat com a mètode, no tant com una certificació", assegura Puig.
I és que, des del punt de vista del sector turístic, la carta ha fet obrir els ulls al sector privat i tenir clar que cal anar agafats de la mà amb l'administració per poder conviure en l'equilibri: "La natura és el principal atractiu pel qual ve la gent a la nostra comarcal. Per això cal respectar-la, cuidar-la, entendre-la i conèixer-la per tal de gestionar-la. I per fer una bona gestió cal un treball en xarxa i consensuar entre el sector públic i privat", explica Turina Serra, qui també es fa seves les paraules de Xavier Puig: "el sector turístic és molt conscient que la natural és la seva matèria primera".
Portar-ho a la pràctica
El pas de la teoria a la pràctica recau, sobretot, en la gestió compartida. A la Garrotxa, la presa de decisions en què el turisme trepitja la natura no existeix, segons el director del parc natural: "A ningú se li acudeix fer res per lliure, cosa que si passa a altres territoris. Podem estar més o menys d'acord, però sempre ens ho diem".
Xavier Puig, director del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
El debat, el consens o el diàleg ha estat el principal motor de gestió de l'equilibri turisme-natura a la Garrotxa, sobretot els últims anys amb l'aparició de la pandèmia. "Nosaltres tenim el sector privat dins la governança i quan es tiren endavant decisions, estan consensuades. A vegades, el privat arrastra el públic o el sector públic li dona coses al privat i crec que aquesta és la clau de l'èxit", diu la gerent de Turisme Garrotxa. I és que les decisions que pren l'organisme garrotxí neixen amb un diàleg entre diferents actors i això fa que siguin més fàcils de prendre i tirar endavant.
Un exemple d'això és la Taula de Mobilitat Turística que va néixer el 2021. Es va crear un espai de coordinació i debat per afrontar la sobrevinguda de visitants de proximitat arran dels confinaments de la covid. Turisme Garrotxa ha implicat el sector de la restauració, ajuntaments, tècnics i responsables d'administracions públiques en la presa de decisions sobre quines mesures calen i caldrà aplicar amb el nou turisme postcovid.
El futur: la Covid, l'Espai Cràter i la participació
Precisament, la Covid ha obert nous panorames que ha obligat la Garrotxa a aplicar mesures i accelerar-ne algunes que s'estaven cuinant. En l'últim any, la comarca ha ampliat el nombre de gorgs amb bany regulat, s'ha controlat l'accés a l'Alta Garrotxa des de Sadernes i s'han contractat educadors ambientals, informadors i guardes de camp. Són mesures que, com moltes altres s'han anat aplicant seguint el ritme amb què ha evolucionat el flux de visitants.
A la Garrotxa, pagar per aparcar a prop d'un espai natural com la Fageda d'en Jordà és obligatori des del 2012. Vuit anys abans de la pandèmia els aparcaments de Can Serra i Santa Margarita van ser pioners a Catalunya. I és que per a Xavier Puig, "prendre decisions dins la volatilitat és mal negoci". Defensa que no s'ha de tenir por a prendre mesures com fer pagar per accedir a espais naturals, però que aquestes han de ser ajustades a l'evolució del turisme, no a un any fort o fluix de visitants: "Posem èmfasi en els dies que hi ha problemes, però no parlem dels més de 300 dies l'any que en què l'equilibri existeix espontàniament".
Des de fa anys, l'àrea de Sadernes compta amb un aparcament. Foto: Martí Albesa
Entre les transformacions turístiques, n'hi ha una que acaba de néixer: el nou Espai Cràter d'Olot. El recentment inaugurat centre d'interpretació dels volcans s'ha presentat com la porta d'entrada dels visitants a la Garrotxa i esperen que rebi 50.000 visitants l'any. Això pot comportar més masses a la natura garrotxina?
Per Puig, s'ha de veure: "Ho hem de veure estadísticament i fer alguna enquesta específica. Per mi millor si el visitant passa abans per l'Espai Cràter i ja ve a la Fageda ensenyat. La tasca de sensibilització que pot fer l'Espai Cràter és bona". Per la seva banda, Turina Serra creu que l'equipament reforçarà l'equilibri que hi ha ara entre natura i turisme, ja que "és un espai perfecte per interpretar millor el territori" i té "altres peces" més enllà de la turística.
Tot i voler ser un salt qualitatiu en la coordinació i rebuda de visitants a la comarca, l'Espai Cràter d'Olot es considera més una oportunitat que un repte. Com a repte en la gestió de l'equilibri entre turisme i natura, tant Puig com Serra assenyalen una mateixa cosa: la participació. Creuen que el model garrotxí de gestió turística ha de millorar la seva participació i que, per exemple, no només es divideixi entre agents públics i privats, sinó que es diversifiqui amb més actors.
"Un dels objectius dels pròxims anys és revisar la governança perquè sigui més integradora i diversa. Falten peces", diu Serra. En la mateixa línia, Puig remarca que "cal integrar mirades més transversals" com per exemple la de la població. De fet, tots dos afirmen que els garrotxins estimen el seu entorn i que això és un valor que té un doble fil: "Sempre dic que la gestió de la Zona Volcànica és més fàcil que altres parcs perquè socialment a la Garrotxa, ara més que mai, hi ha la consciència que la natura és un actiu socioeconòmic", apunta Puig. Mentre que Serra recorda que "la natura és per tothom, no només dels garrotxins" i admet que "algunes vegades ha costat entendre que les mesures s'apliquen, precisament, per gestionar i mantenir l'equilibri".
Espai Cràter Foto: Martí Albesa
I és que tot es resumeix en una balança entre el pes del turisme i el de la natura. Paisatge per vendre o paisatge per viure? Segurament tot depèn de la mirada o la manera com es visqui i es miri el paisatge. En el cas de la Garrotxa, l'equilibri fa anys que es gestiona amb un model consolidat i unes mesures que han anat evolucionant: "Allò de fer promoció perquè 'com més gent vingui millor' crec que ja ha passat a la història", diu el director del parc natural de la Zona Volcànica.
I és que sense una gestió que equilibri el turisme i la natura, no seria possible la convivència entre un territori que compta amb un parc natural de més de 15.000 hectàrees a més de quatre Espais d'Interès Natural, i un sector turístic que engloba 900 empreses turístiques i acull 350.000 visitants a l'any. "Entre tots ho hem de fer tot", conclou Xavier Puig.