Arròs, patates, carn de vedella i porc, sofregit, cebes i tomàquets. Són alguns dels ingredients que, any rere any, s'aboquen a les 27 peroles que fumegen a Vidreres (Selva) el dimarts de Carnestoltes. El Ranxo, un àpat col·lectiu que es comença a cuinar a les sis del matí, ha tornat a repartir 3.000 racions entre tots els qui s'han acostat aquest migdia a la plaça de l'Oliva. Al punt de les dues, i després que la representació institucional fes el tradicional tastet, els ranxers omplert les olles dels veïns i dels restaurants del poble, que avui serveixen gratuïtament aquesta escudella per dinar. El Ranxo és el veritable plat fort del Carnestoltes a Vidreres i el seu origen es remunta segles enrere.

Des de les sis del matí, les 27 peroles on es cuina el Ranxo han començat a fumejar a la plaça de l'Oliva. Ha arribat el dimarts de Carnestoltes i, com és tradició a Vidreres, tocava cuinar aquesta escudella, el veritable plat fort de la festa. Els ingredients que s'aboquen a les diferents olles es van anar a recollir entre diumenge i dilluns per totes les cases de la vila.

Com explica un dels ranxers, en Carles Sais, els veïns donen 'la voluntat o aquell menjar i queviures que necessitem'. Després, el dilluns, la comissió del Ranxo va per les cases de pagès a recollir-hi patates, cebes, alls i verdures. 'Al final, es fa un còmput i el que ens fa falta per completar-ho s'acaba comprant; però la gran majoria del menjar prové dels mateixos vidrerencs', explica Sais.

Durant tot el matí, i fins a les dues de la tarda, quinze ranxers remenen sense parar les peroles i hi van tirant els ingredients del brou. La recepta és secreta i, segons diuen, si s'intenta cuinar a casa no queda igual. Per això, als ranxers no els fa res desvetllar què porta aquest 2011 el Ranxo.

En total, avui s'han tirat a dins les peroles 120 quilos de mongetes, 200 de patates, 90 de cigrons i 189 quilos de carn (ossos de vedella, orella i morro de porc, botifarra blanca i negra). A més, també s'ha fet un sofregit amb més de 100 quilos de cebes i tomàquets, que s'ha afegit al Ranxo una mitja hora abans de servir-lo.

Però aquí no s'acaba tot. I és que, a més, aquesta peculiar escudella també porta 'pebre negre i vi ranci', segons concreta Carles Sais. El darrer ingredient és l'arròs, que s'hi tira quan falta poc perquè sonin les dues del migdia.

I quan tot just acaben de passar les carrosses i les comparses del Carnestoltes pel costat de la plaça, sona una música d'orquestra. És la que acompanya la corrua d'autoritats, que una a una encerclen les peroles amb el Ranxo per fer el tradicional tastet. Aquest 2010, acompanyant a l'alcaldessa Ruth Rosique, hi havia entre d'altres, el delegat del Govern, Eudald Casadesús; el subdelegat de l'Estat, Francesc Francisco-Busquets, i el president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès.

3.000 racions de Ranxo

Després del tastet, els ranxers comencen a repartir la sopa entre els vidrerencs, que des de fa estona fan cua a la plaça amb olles, cassoles i qualsevol altra mena de recipient a sota el braç. En total, s'han cuinat 2.700 litres de Ranxo (cada olla té capacitat per 100 litres), que es calcula que alimentaran 3.000 comensals.

Entre els qui s'esperen hi ha, per exemple, dos joves del poble, en David i en Manel. Expliquen que, per a ells, anar a buscar el Ranxo és una 'tradició'. I hi afegeixen: 'Sempre ens ajuntem amb la colla i quedem per anar-lo a buscar i dinar, i aquest any ens ha tocat a nosaltres apropar-nos fins aquí'.

El Ranxo de Vidreres agrada a petits i a grans. Ho demostra una veïna, la Montserrat, que fa cua amb el seu nét en braços, l'Oleguer. 'És molt i molt bo', explica ella. I el menut hi afegeix: 'Jo en penso menjar molt'.

Tradició amb passat medieval

Es desconeix quan va començar aquesta tradició, que des de fa anys celebra aquesta població de la Selva. El veïns expliquen que és molt antiga, i alguns asseguren que té el seu origen a l'Edat Mitjana. En concret, narren que els senyors feudals d'aquell temps feien una perola de Ranxo el dia de Carnestoltes per donar menjar als pidolaires i a la gent pobra, que s'ho empassaven acompanyat d'una llesca de pa. 'Abans es feia una perola, i avui ja se'n fan 27!', conclou el ranxer Carles Sais, enriolat.