El Girona i el cas Ferran Ruiz: quan un fitxatge xoca amb la normativa del club

El fitxatge de Ferran Ruiz ha enverinat les aigües del Girona. El jove olotí, de 21 anys i tornat al club després de passar pel planter del Real Madrid, ha aterrat al filial amb l’objectiu de fer-lo pujar de categoria, però també és un dels quatre investigats del conjunt blanc per la presumpta difusió d’un vídeo sexual d’una menor el 2023. Està acusat de gravar sense consentiment una noia de 16 anys i una altra de 18 durant una orgia amb altres companys d’equip. Li atribueixen un presumpte delicte de revelació de secrets i pornografia infantil, amb penes associades de fins a cinc anys de presó. 

L’afició s’ha mostrat dolguda pel fitxatge, encara més després que, a principis de setembre, el Confidencial revelés part de les converses investigades. Fins i tot han creat una etiqueta per xarxes: “#FerranRuizforadeGirona”. El 9 de setembre, en la roda de premsa de valoració del mercat, Quique Cárcel només va perdre la compostura quan li van preguntar per la incorporació del garrotxí: “D’en Ferran no vull parlar-ne”. Tampoc hi ha hagut cap presentació del lateral com sí que s’ha fet amb la resta de fitxatges.

Més enllà de les implicacions morals del cas, la incorporació del jugador planteja diverses ombres respecte de la normativa interna del club. Segons diverses fonts consultades per Nació —juristes i especialistes en dret esportiu— la contractació de Ferran Ruiz xoca amb el Codi Ètic del Girona, que obliga l’entitat a actuar per reduir o preveure la comissió de delictes i protegir la seva reputació i imatge.

El Codi ètic fiscalitza conductes, manifestacions i accions laborals. No s’aplica tan sols per fets delictius, sinó que el seu àmbit és més ampli, i per tant és independent del recorregut penal: una actuació no punible pot contradir la normativa interna, perquè pot anar en contra de la imatge del club. El Girona marca diversos principis i actuacions que no li agraden per determinar si una acció és bona o negativa per la imatge que vol transmetre i els ha de tenir en compte abans de prendre una decisió. 

Incorporar un jugador amb indicis d’aquest tipus pot afectar la reputació que vol projectar el club? “Un jugador és la imatge i protagonista d’un club. I els seus valors representen els de l’equip”, s'inclina el jurista VicenteJavaloyes, coordinador del màster de Dret Esportiu de l'INEFC-UdL.

Els 11 'manaments' de l'orgull gironí

El Codi ètic té 11 principis. Van des de la integritat en el joc net a la tolerància zero amb casos de corrupció. Per exemple, si un jugador deixa guanyar-se a canvi de diners, el codi faculta el club a prendre mesures. Almenys hi ha tres preceptes que podrien afectar la contractació de Ruiz. Són l’apartat 9, que demana ser respectuós amb la protecció de dades; l’apartat 10, que aposta per la igualtat entre persones de "diferents sexes" i l’11, que proposa minimitzar els riscos dels menors d’edat.

A més a més, el club també desgrana un seguit d’accions que “no agraden”. Hi descriu conductes que no respectin la igualtat de sexes així com d’assetjament moral i sexual, o contra la dignitat personal, que segons les fonts consultades podrien quallar amb els motius de la investigació i les informacions publicades a l'opinió pública.

La normativa interna del Girona té una 'prova de foc' com a guia d’aquest tipus de casos. En primer lloc, cal respondre si es contradirà el codi i si l’acció és o no és ètica. A més assenyala que cal assegurar-se que estigui d’acord amb una “bona imatge del Girona FC” i si es vol que sigui una cosa que surti al diari: “m’agradaria aparèixer en un diari per aquesta acció o omissió?”, es pregunta el text. En cas que algun d’aquests quatre punts sigui negatiu, el codi és clar: “Evita l’acció o demana consell a la Direcció o Responsable d’Ètica i Compliment”.

El Codi ètic, paper mullat?

Nació ha demanat al club si a l'hora de firmar a Ruiz es va tenir en compte aquesta guia. També ha insistit per constatar si es va consultar el codi, però en tots dos casos el club ha declinat donar detalls sobre els processos interns. Tampoc ha facilitat un organigrama per saber qui és el responsable de l’òrgan de compliment independent que ha de tenir. Segons el reglament, qualsevol soci pot fer una petició al responsable de compliment en cas que tingui dubtes de si s’ha aplicat bé, a través d’una adreça electrònica. 

La posició del Girona és esperar que s’acabi el procés judicial. Segons diversos mitjans i com ha confirmat aquest diari, en cas que fos condemnat, es va acordar una clàusula de rescissió unilateral que actuï com un escut legal, per evitar la possibilitat d’embolics similars al de Santi Mina i el Celta. Per l'advocat laboralista Pere Vidal, si el club ho volgués, no li caldria esperar a tenir una sentència ferma: “Es pot acomiadar un jugador per conductes extraesportives si perjudiquen l’entitat i els fets són prou greus”.

No seria el primer cas. Ja va passar el 2015 amb el F.C. Barcelona: el mateix dia que va contractar el davanter Sergi Guardiola pel Barça B, es van destapar una sèrie de piulades contra el Barça i els catalans. El club li va rescindir el contracte emparant-se en què xocava la seva posició ideològica i el catalanisme dels seus estatuts.

Segons Vidal, això és així perquè els clubs de futbol, com els partits polítics o els diaris, són empreses més ideològiques que la resta: tenen valors, com avala diversa jurisprudència del TS de Madrid. Tot i això, en aquell cas els fets no se sabien en el moment de la contractació i els actes propis del Girona, que quan el va contractar ja estava al corrent de la situació de Ruiz, podrien anar-li en contra.

Sobre el paper, la clàusula és una coberturacontractualsòlida, però aliena al codi ètic —si s’hagués d’aplicar s’hauria deixat passar una situació que en contravenia els principis. En la realitat, el club s’ho talla i el club s’ho cus i l'aplicació del codi ètic depèn només d'ell. Paper mullat?  Potser sí, assenyalen les fonts consultades. Però si més endavant el Girona volgués fer-lo complir, aleshores, seria el club qui tindria problemes per aplicar-lo. Hauria deixat de tenir l’autoritat moral. Hi ha jurisprudència que assenyala que, per fer-ho complir als treballadors, primer cal que ho compleixi l'empresa.