Tot i que sembli contradictori, la majoria de les persones que han fet aquest testament vital són joves i gaudeixen de bona salut. El motiu pel qual decideixen fer el pas i decidir quin tipus de tractament no volen rebre en cas de malaltia és perquè han viscut 'd'a prop' una situació d'un familiar el qual 'ha patit abans de morir', segons ha explicat el jurista Lluís Jou. A Girona, són 1.700 les persones que han fet aquest document.

'La majoria dels catalans volen morir dignament el que és difícil és veure com i qui decideix', ha explicat Geli que ha posat de relleu que hi ha una línia molt fina entre el que els professionals de la medicina poden fer i el delicte. Tot i que creu que a Catalunya hi hauria quòrum suficient, adverteix que creu que 'no és el moment' de plantejar la despenalització del suïcidi assistit i de l'eutanàsia del codi penal.

Geli ha fet aquestes afirmacions durant la cloenda de la jornada sobre el document de voluntats anticipades que ha tingut lloc a Girona organitzada per la Clínica Girona. Uns 200 professionals de la citat s'han reunit per debatre els límits de la capacitat de decidir no rebre aquests quatre tractaments per part dels pacients.

La consellera ha afegit que aquest document és 'molt important' i un 'salt' perquè els pacients puguin expressar la seva voluntat sobre com volen morir. En aquest sentit, ha explicat que si el debat es posés actualment sobre la taula es correria el 'perill' d'entrar en un debat sobre moralitat quan 'no es tracta d'això' i també podria potenciar una 'judicialització' de la medicina que 'no convé a ningú'.

Geli ha posat sobre la taula que no només han de ser les persones que tenen malalties irreversibles les que tinguin dret a decidir sobre com volen arribar al final de la vida, sinó també aquelles que no tenen possibilitats de sortir-se d'una situació i que decideixen no rebre assistència després 'd'una llarga meditació'.