Una investigació realitzada per un equip de cardiòlegs de l’Hospital universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha posat de relleu que disposar als propis centres sanitaris d’una sala d’hemodinàmica pròpia on realitzar cateterismes augmenta significativament el nombre de suprevivents al cap de 30 dies d’haver patit un infart de miocardi. Aquest estudi, liderat pels cardiòlegs Daniel Bosch, Rafael Masià i Joan Sala, en col·laboració amb epidemiòlegs de l’IMIM de Barcelona, ha estat publicat aquest mes de febrer per la Revista Española de Cardiología.
L’objectiu d’aquest estudi era determinar si l’obertura d’un nou laboratori de cateterismes al propi centre contribuïa a millorar la mortalitat al cap de 30 dies d’haver patit l’infart i al cap de dos anys. El cateterisme és la tècnica que s’utilitza per diagnosticar l’abast dels atacs de cor, així com per fer tractaments. Es basa en la introducció d’un petit catèter (tub) en una artèria per accedir a les artèries del cor.
Per tal de desenvolupar aquest estudi es van analitzar les dades de 1.539 pacients que havien patit infarts de miocardi, d’edats compreses entre els 25 i els 74 anys, entre els períodes 1995-1997 i 1999-2003, és a dir, abans i després de la posada en marxa d’un laboratori de cateterismes a l’Hospital universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que va tenir lloc al 1998. Més tard, al 2004, es va posar en marxa una Unitat d’hemodinàmica equipada amb les més modernes tecnologies de diagnòstic per la imatge i digitalització, que permet realitzar unes 1.000 exploracions cardiològiques cada any a pacients amb patologies coronàries.
Els resultats de l’estudi van revelar que els 641 pacients del primer període van tenir una mortalitat pitjor que els 898 pacients del segon període, un cop obert el laboratori: de l’11,2% davant del 6,35%. Així doncs, aquests resultats avalarien la posada en marxa d’una sala específica de cateterismes i la sala d’hemodinàmica.
Cal tenir present que a l’estat espanyol les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort. Assaigs clínics i estudis retrospectius ja han posat de relleu que l’angiografia i l’angioplàstia coronària (dos dels procediments terapèutics que es realitzen a les sales d’hemodinàmica) aporten un efecte beneficiós als pacients amb síndrome coronari agut. Així doncs, si aquesta sala està localitzada al propi centre, no només incrementa el nombre de pacients als quals se’ls fan aquestes tècniques, si no que es redueix el temps d’espera per a la realització i en millora els resultats, incrementant la qualitat de l’assistència i l’accessibilitat. Aquest principi es podria aplicar a altres prestacions de l’atenció a la malaltia cardiovascular, com la cirurgia cardíaca.
