Aquests diners provenen de col·lectes -4.681.591 euros- i també de les aportacions dels tributants que marquen la creueta al fer la declaració de la renta -1.468.821 euros-. En el balanç de comptes presentat aquest dijous, l'ecònom diocesà, Robert Xifre, ha explicat que després del superàvit de 68.000 euros registrat al 2006, l'any passat es va tancar amb un dèficit de 51.000 euros.
Xifre ha explicat que aquest dèficit el provoquen obres d'urgència a algunes esglésies o altres edificis propietat del Bisbat que estan en males condicions i requereixen d'una intervenció immediata.
D'altra banda, Xifre ha afirmat que les aportacions dels feligresos estan 'estancades' i que això ho noten els rectors ja que, fins ara, anaven pujant lleugerament però durant el 2008 les xifres de què disposa el Bisbat denoten un estancament. Xifre ha posat com exemple la Diada de Germanor que es celebra el proper diumenge, que des de fa anys serveix per recol·lectar de 133.000 a 140.000 euros a la diòcesi.
L'ecònom diocesà ha indicat que amb els diners que ingressen de la Conferència Episcopal no arriben a pagar els capellans i que tampoc tenen pressupost suficient per fer front a totes les obres de rehabilitació que requereixen parròquies i rectories de la demarcació.
La Conferència Episcopal els reverteix, fruit dels ingressos aconseguits per la 'creueta', 1,3 MEUR que no són suficient per pagar els sous dels 210 mossèns gironins, que no superen els 750 euros néts mensuals, i que en total suposen una despesa de més d'1,7 MEUR l'any.
A banda dels ingressos provinents dels fidels, el Bisbat va ingressar durant el 2007 més de 763.000 euros per lloguer d'immobles de la seva propietat, 1,5 MEUR per serveis i 230.000 provinents de subvencions públiques i més d'1,1 MEUR per la venta de patrimoni. Xifra ha dit que bona part d'aquesta partida és fruit de la venta d'una part del casal Bisbe Cartanyà de Girona. Els beneficis de la venta s'han destinat a la rehabilitació de la part que encara és del Bisbat.
Pel que fa a les despeses, un 48% corresponen als serveis pastorals i assistencials, un 32% al manteniment dels edificis (esglésies, cases rectorals, casals, cases de colònies, entre d'altres) i el 20% al personal.
Pel que fa a les necessitats de finançament pendents, l'ecònom ha significat que es podria atendre amb la venda de patrimoni, però ha remarcat que es considera prioritari la rehabilitació d'aquells edificis i, en tot cas, alguns que no siguin necessaris pels serveis pastorals es poden llogar. Com ja va expressar el Bisbe Pardo, el Bisbat no preveu fer cessions d'ús d'edificis religiosos que estiguin en funcionament i aposta perquè sigui el Bisbat qui decideixi què se'n fa.
