'Les raons d'aquest fluix creixement les trobem en el sector primari que, tot i tenir un any agrÃcola relativament millor que el 2005, en l'à mbit ramader el 2006 va ser francament dolent i això va repercutir en un avenç gairebé nul del sector', ha comentat Josep Oliver, catedrà tic d'Economia i coordinador del treball. 'En l'à mbit del serveis, el sector més dominant a Girona, el cert és que l'any passat no va ser un exercici especialment positiu', ha reconegut Oliver. 'Va tenir un creixement sòlid del 3,3% però força lluny del 5,3% que es va donar el 2005', ha puntualitzat el catedrà tic d'Economia a tall d'exemple.
L'irregular comportament del comerç i la hostaleria ha estat una de les causes de la punxada del sector terciari, 'tot i que els serveis empresarials, possiblement lligats al repunt de la construcció, varen créixer amb força', ha afegit Oliver. 'Aquest aspecte d'un comerç i d'una hostaleria menys intensa Âque ha afectat sobretot les comarques del Baix Empordà i la Cerdanya potser és l'element menys positiu del quadre macroeconòmic global de les comarques gironines', ha reconegut el coordinador de l'Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2007. 'Pot estar suggerint algunes debilitats del teixit turÃstic vinculades al creixement de preus que la demarcació acumula en els últims anys', ha lamentat Oliver, que considera la pèrdua de competitivitat com un dels factors a seguir. 'Probablement hem perdut entre el 25 i el 40% de la competitivitat que tenÃem fa 12 anys', ha calculat.
'Ãs a dir, per un alemany o un francès mig prendre un cafè, llogar una habitació d'hotel o dinar a Girona li costa al voltant d'un 30 a 35% més que l'any 1995', ha assenyalat el coordinador del treball. 'Aquesta pèrdua de competitivitat l'estem començant a patir i l'única manera de contrarestar-la és amb una oferta turÃstica que compensi via qualitat el que no pot evitar via preus', ha manifestat Oliver. El sector de la construcció, per la seva banda, també ha patit un cert retrocés però mitigat pel fet que l'any 2005 va ser un any excepcional i no es podia mantenir el nivell. 'El 2006, la construcció ha augmentat al voltant d'un 6%. Aquà cal destacar les comarques del Ripollès, la Garrotxa, la Selva i el Baix Empordà ', ha enumerat el coordinador de l'Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya. 'No obstant, les dades anticipen que el 2006 ha estat el mà xim cÃclic de la demarcació en el sector de la construcció', ha assegurat Oliver.
L'únic sector realment en positiu el 2006 a les comarques de Girona va ser l'à mbit industrial. 'Feia anys que no s'observava un creixement tan sòlid, per sobre del 3%, i és molt benvingut', ha explicat el catedrà tic d'Economia. Segons Oliver, aquest fet reflecteix una recuperació de la inversió productiva i el final del primer xoc de la globalització, 'que a Catalunya va significar una destrucció intensa pel que fa a l'ocupació del tèxtil, l'electrònica del consum i el material auxiliar de transport'. Pels experts, aquests bons resultats del sector industrial català anticipen 'un creixement amb força' pel 2007 i 2008. 'El teixit industrial hauria de substituir parcialment la construcció Âque paulatinament està frenant com a motor econòmic', ha comentat Oliver, que defineix el 2006 'com un any econòmicament prou sòlid a nivell català '.
Un creixement moderat que probablement es repetirà el 2007, 'tot i que amb una contribució sectorial un xic distinta'. 'Trobarem una construcció que aportarà menys i uns serveis que potser aportaran alguna cosa més', ha aventurat el catedrà tic d'Economia'. 'I en l'à mbit de la construcció, el canvi de cicle haurà de ser corregit amb un increment de l'obra pública, tant en habitatge residencial com amb les infraestructures que la demarcació necessita i que encara estan pendents d'executar', ha finalitzat Oliver.
