El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) permet contemplar, per primera vegada, una mostra representativa del que ha estat la producció de cinema amateur a la ciutat de Girona en la segona meitat del segle XX. Autors com Jordi Lladó, Benjamí Cordon, Joan Boladeras o Jordi Bosch se sumen així als d’Antoni Varés, Narcís Sans i Joaquim Puigvert, l’obra dels quals ja es podia consultar a nivell de mostra a través del web del centre. A partir d’ara, però, ja es podran veure totes les pel·lícules senceres amb accés directe online: http://www.girona.cat/sgdap/cat/consulta_simple.php
 
L’extensió en l’ús de les càmeres per a la filmació cinematogràfica en l’àmbit domèstic (passos de 8 mm i Súper 8) que tingué lloc a partir dels anys 60 i durant la dècada dels 70, va afavorir l’aparició d’un bon nombre d’afeccionats a la imatge (molts dels quals ja havien realitzat treballs en l’àmbit de la fotografia) que es van veure empesos a filmar allò que els envoltava, però també a crear elaborats guions per a la realització de pel·lícules de ficció. Aquests autors agafen el relleu dels pioners, com Antoni Varés, que ja als anys 30 havia filmat amb la seva càmera 9,5 mm algunes pel·lícules com El rapte de Maria Rosa (1930) o Fent l’Hindiu (1937), o els citats Narcís Sans i Joaquim Puigvert, que van realitzar els seus primers reportatges i documentals a finals dels anys 40 i principis dels 50 respectivament.
 
El CRDI, al llarg de la seva existència (primer com a Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona) ha dut a terme una tasca de recopilació de l’obra d’aquests cineastes amb la intenció de preservar i posar en valor el patrimoni cinematogràfic de la ciutat. Des de 1990, any de la celebració de les primeres Jornades Imatge i Recerca, alguns d’aquests curtmetratges s’han pogut veure en diverses projeccions però mai fins ara havien format part d’un recurs únic que permetés fer-se una idea de conjunt. D’altres documents, en canvi, és la primera vegada que veuen la llum.
 
Pel que fa a la cinematografia de ficció cal destacar els esforços de Jordi Lladó que van donar com a resultat la producció de 6 pel·lícules rodades en 8 i 16 mm, en la seva majoria curtmetratges però també un llargmetratge, Amor adolescente (1966-69), fruit de la col·laboració amb l’escriptor Josep Maria Gironella que en va escriure el guio. Jordi Lladó va fundar l’any 1970 el Grup de Girona, amb el qual va realitzar dos curtmetratges, els titulats És ben difícil de matar el petit monstre que tots portem a dintre (1970), premiada en el I Festival Internacional de Cinema en 16 mm de Sant Sebastià, i Un laberinto (1971), protagonitzats per Jordi Soler i Carles Vivó respectivament. Aquesta va ser la darrera pel·lícula dirigida per Jordi Lladó que aquell mateix any es va traslladar a Barcelona i a partir de llavors es va dedicar exclusivament al seu treball com a realitzador de TVE.
 
També va formar part del Grup de Girona Joan Boladeras, que va col·laborar amb Jordi Lladó com ajudant de direcció en algunes pel·lícules, però que també va dirigir personalment alguns curtmetratges com Finalitzà (1971) o Els esdeveniments (1967), ambdós protagonitzats per Jordi Soler. Joan Boladeras també és autor d’alguns documentals, com el dedicat a les sepultures del cementiri vell de Girona dels republicans afusellats durant el franquisme, o el reportatge de l’últim viatge del Tren d’Olot.
 
Benjamí Cordon (1932-2003) fou un altre cineasta amateur gironí que va realitzar curtmetratges de ficció. Alguns exemples de la seva obra són La espera (1965), El novato y el cazador burlado (1966) o Somins fatals (1970). També va realitzar documentals com el dedicat al Mercat de Girona (1965), La guitarra (1962) o L’enquadernador (1974).
 
Finalment, en aquest àmbit de la cinematografia de ficció destaca el treball de Josep Maria Planas, que es va iniciar en l’art cinematogràfic amb només 14 anys d’edat. Planas va formar part de Kinema Grup, una societat cultural fundada per Joan Roura que més endavant crearia la Televisió de Girona. Algunes de les pel·lícules més destacades de Josep Maria Planas són El atardecer de la vida (1965), Sols... Pare, fill i terra (1967-1975), Divagacions (1970-1979) o If... (1976).
 
El cinema documental és un testimoni fidel de la societat d’una època i com a tal un valuós recurs per a la recerca històrica. En aquest sentit, el metge Jordi Bosch i Mollera (1927-2002) va captar amb la seva càmera les tradicions de la ciutat, com ara la processó de Corpus (1964) o l’exposició de flors a Sant Pere de Galligants (1968), així com alguns esdeveniments destacables com ara les inundacions de l’any 1962 o la nevada de 1963.
 
Aquest recull de pel·lícules inclou també altres filmacions de caire familiar com les dels fons de la casa Foto Lux, amb imatges de Girona i de la Costa Brava als anys 30 o les pel·lícules de l’escultor Josep Bosch “Piculives”, on podem contemplar la vida quotidiana de l’artista i el procés de creació de la seva obra entre 1972 i 1990 aproximadament. Per últim, s’ofereixen també algunes obres de gran valor com els documentals de la ciutat de Girona durant les fires i festes de Sant Narcís de 1928, procedent de la distribuïdora CINAES, o el documental Gerona de Teodor Busquets, de 1943.