Dins l'àmbit polític, aquest s'ha convertit en l'acte central de la celebració de la Diada a les comarques gironines amb la voluntat de recuperar la figura del president guixolenc. El delegat del Govern, Jordi Martinoy, ha declarat que Irla ha deixat de ser 'el president oblidat' per ser ja una figura 'reconeguda'. Així ho demostra, segons el delegat, la celebració que recentment s'ha fet del 50è aniversari de la seva mort i la inauguració, aquest estiu, del Museu Josep Irla al mateix Sant Feliu.
Representants polítics de diferents partits han fet, com ja és tradició, una ofrena floral a la tomba de l'expresident –que també va ser alcalde de la localitat i president de la Diputació-. En el seu discurs, el delegat del Govern ha posat Irla com a exemple de 'treballar en favor dels ciutadans, allunyat d'excessos gesticulatius, gens dogmàtic'. A més, ha destacat la manera de fer política d'Irla: 'Sempre situava els ciutadans com a prioritat en temps de dificultats', ha recordat Martinoy que ha dit que aquesta manera de fer política 'és una bona manera de fer patriotisme'.
El president de la Diputació, Enric Vilert, ha fet referència a l'amenaça de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. 'Estem en un moment on també, d'alguna manera i per una altra via que no són les armes, se'ns vol privar d'una part de la nostra autodeterminació', ha afirmat Vilert que ha demanat que és ara quan cal 'fermesa' des del Govern i les institucions locals 'per defensar el nostre país'. 'És en aquests moments que figures com les del president Irla són un model a seguir perquè era persona propera, feta a la política municipal que lluitava per la seva terra', ha destacat.
A l'acte, que s'ha clos amb la cantada dels Segadors, també hi ha assistit l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Ricard Herrero, i diversos delegats territorials de la Generalitat.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Fou el més gran de tres germans i creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil.
Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
