La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per donar suport al referèndum de l'1-O. La causa estava oberta per prevaricació, desobediència i altres delictes penals com malversació de diners públics.
Inicialment era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas però el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada. El 13 de juny passat va declarar en el marc d'aquesta investigació. Fins ara, la fiscalia ha arxivat les causes als alcaldes de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Olot i Palafrugell però ha resolt querellar-se contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, per desobediència i prevaricació.
Inicialment era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas però el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada. El 13 de juny passat va declarar en el marc d'aquesta investigació. Fins ara, la fiscalia ha arxivat les causes als alcaldes de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Olot i Palafrugell però ha resolt querellar-se contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, per desobediència i prevaricació.
El decret que arxiva les diligències d'investigació obertes contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O el signa el fiscal José Joaquim Pérez De-Gregorio. Per haver donat suport al referèndum, a Marta Madrenas se l'investigava pels delictes "de desobediència a l'Autoritat Judicial, prevaricació administrativa i infraccions penals connexes" (entre les quals es trobaria la malversació).
Disset col·legis electorals
L'escrit recull que, el dia del referèndum, a la ciutat hi va haver disset locals de votació (escoles, col·legis, pavellons, centres cívics i locals municipals d'ocupació). La fiscalia recull que tots ells "són propietat del consistori", però que el dia del referèndum, en cap dels casos, la policia judicial va poder identificar qui en tenia les claus i els va obrir. No només perquè durant l'1-O "hi havia una gran concentració de persones", sinó també perquè molts d'ells no s'havien tancat des del divendres.
En aquest punt, la Fiscalia Superior de Catalunya també es fa ressò del què va declarar l'alcaldessa de Girona aquest passat juny. Madrenas, que va prestar declaració des del seu despatx –ja com a aforada- va "negar haver ordenat" que es cedissin els locals per l'1-O i va dir que els havien obert "ciutadans anònims desconeguts".
"Més que probable que hi col·laborés"
Segons la fiscalia, "és indubtable" que Madrenas "s'ha posicionat a favor de la independència" i també "del referèndum il·legal" en "múltiples intervencions públiques". "Per la qual cosa s'ha de presumir que és més que probable que hi col·laborés materialment o de facto perquè el referèndum il·legal se celebrés al municipi que presideix", recull el decret.
Per això, la Fiscalia Superior de Catalunya creu que, per això, la declaració que Madrenas va fer al juny era "poc creïble". Però també admet que, més enllà de "meres suposicions o presumpcions", en cap moment ha quedat "ni tan sols indiciàriament acreditat" que l'alcaldessa de Girona col·laborés activament amb el referèndum. I que, per tant, això fa decaure tant el suposat delicte de desobediència com el de malversació de fons públics.
"L'1-O el va fer el poble"
Marta Madrenas, després de conèixer la resolució, ha assegurat que l'arxiu de la seva causa demostra que "l'1-O no va ser fet per cap institució ni cap govern, sinó que el va tirar endavant la ciutadania i el poble". "I per això no es pot condemnar cap alcalde", ha afegit.
L'alcaldessa, però, diu que no pot estar contenta mentre hi hagi altres alcaldes i alcaldessa investigats. I sobretot, sabent que a Madrid el Tribunal Suprem celebra "un judici ignominiós en què s'intenta culpabilitzar el Govern per un referèndum que va ser fet per la ciutadania". "Amb el meu cas ha quedat acreditat que no hi ha proves que demostrin el contrari; i a Madrid hauria de passar el mateix", ha afirmat.
Disset col·legis electorals
L'escrit recull que, el dia del referèndum, a la ciutat hi va haver disset locals de votació (escoles, col·legis, pavellons, centres cívics i locals municipals d'ocupació). La fiscalia recull que tots ells "són propietat del consistori", però que el dia del referèndum, en cap dels casos, la policia judicial va poder identificar qui en tenia les claus i els va obrir. No només perquè durant l'1-O "hi havia una gran concentració de persones", sinó també perquè molts d'ells no s'havien tancat des del divendres.
En aquest punt, la Fiscalia Superior de Catalunya també es fa ressò del què va declarar l'alcaldessa de Girona aquest passat juny. Madrenas, que va prestar declaració des del seu despatx –ja com a aforada- va "negar haver ordenat" que es cedissin els locals per l'1-O i va dir que els havien obert "ciutadans anònims desconeguts".
"Més que probable que hi col·laborés"
Segons la fiscalia, "és indubtable" que Madrenas "s'ha posicionat a favor de la independència" i també "del referèndum il·legal" en "múltiples intervencions públiques". "Per la qual cosa s'ha de presumir que és més que probable que hi col·laborés materialment o de facto perquè el referèndum il·legal se celebrés al municipi que presideix", recull el decret.
Per això, la Fiscalia Superior de Catalunya creu que, per això, la declaració que Madrenas va fer al juny era "poc creïble". Però també admet que, més enllà de "meres suposicions o presumpcions", en cap moment ha quedat "ni tan sols indiciàriament acreditat" que l'alcaldessa de Girona col·laborés activament amb el referèndum. I que, per tant, això fa decaure tant el suposat delicte de desobediència com el de malversació de fons públics.
"L'1-O el va fer el poble"
Marta Madrenas, després de conèixer la resolució, ha assegurat que l'arxiu de la seva causa demostra que "l'1-O no va ser fet per cap institució ni cap govern, sinó que el va tirar endavant la ciutadania i el poble". "I per això no es pot condemnar cap alcalde", ha afegit.
L'alcaldessa, però, diu que no pot estar contenta mentre hi hagi altres alcaldes i alcaldessa investigats. I sobretot, sabent que a Madrid el Tribunal Suprem celebra "un judici ignominiós en què s'intenta culpabilitzar el Govern per un referèndum que va ser fet per la ciutadania". "Amb el meu cas ha quedat acreditat que no hi ha proves que demostrin el contrari; i a Madrid hauria de passar el mateix", ha afirmat.
